L’actual sistema de beques és insuficient. Les retallades pressupostàries patides en els últims cursos, a Catalunya però sobretot a Espanya, han deixat un panorama d’ajudes als estudis a anys llum dels països europeus, que hi destinen de mitjana el doble que nosaltres. La tisorada aplicada pel Ministeri d’Educació a les beques ha estat de 575 milions des del 2009 –malgrat les famoses proclames de Wert defensant un suposat augment de les prestacions-, una reducció (28% del pressupost) molt més contundent que la que ha patit educació en general (del 13%). A Catalunya, la situació s’ha suavitzat, sobretot a la universitat, però en les etapes anteriors la partida destinada a les beques ha caigut en 50 milions fins al 2013.
Aquesta és una de les conclusions del darrer estudi de la Fundació Jaume Bofill, Bases per a repensar un nou sistema de beques i ajuts per a Catalunya, que radiografia el sistema de beques, un model que, més enllà de les retallades patides en els darrers cursos, presenta, segons l’estudi, diverses deficiències. Una de les més destacables, d’àmbit espanyol, és que “sovint deixa fora els joves d’entorns vulnerables, que són precisament els que més ho necessiten“, en paraules del coordinador de l’informe, el sociòleg de l’educació Xavier Martínez Celorrio. 
Més enllà dels 41% de joves d’entre 12 i 24 anys que no rep cap mena de beca -per la seva condició econòmica benestant-, n’hi ha un 32% afegit, d’aquesta mateixa franja d’edat, que no és que no percebi ajudes, és que directament està exclòs del sistema de beques. No pot optar a rebre-les. Es tracta dels qui han abandonat els estudis després de l’ESO, els que han repetit curs en els estudis superiors, els que estan matriculats en educació d’adults i els estrangers. I clar, tal com recorda Celorrio, el gruix dels qui abandonen els estudis són de famílies que arriben a finals de mes amb dificultats -el 79%, concretament-, i més de la meitat dels que repeteixen curs també són de famílies desafavorides.
“Aquest suposat sistema d’igualtat d’oportunitats exclou els que més ho necessiten, i no tenim un sistema que permeti recuperar els que ja han abandonat”, constata. L’abandonament educatiu prematur a Catalunya afecta un de cada quatre joves catalans. L’Administració, segons Celorrio, hauria de ser capaç de “seduir”, amb incentius com les beques -actualment inexistents-, tots aquells joves que han decidit sortir al mercat laboral sense quasi formació. El propi informe recull algunes propostes, des del model danès -on tots els alumnes reben una prestació en funció de la renda familiar-, fins al model britànic, que ha impulsat ajudes econòmiques setmanals a joves d’entorns complicats. Sempre amb l’objectiu que continuïn estudiant.
A Catalunya, a diferència d’Espanya, la inversió en beques s’ha mantingut globalment, al voltant dels 300 milions. Es tracta, tanmateix, d’una continuïtat desigual: les beques per a estudis no universitaris s’havien reduït un 24% (50 milions) fins a 2013, una xifra que s’han compensat amb un augment de proporcions similars en les ajudes a estudiants universitaris, encara que algunes de les beques, com les d’equitat, les assumeixen les pròpies facultats. Aquesta reducció de 50 milions contempla la davallada, segons l’estudi, d’ajudes a extraescolars, acollides, escolarització a les bressol, reutilització de llibres o transport escolar.
Quan n’hi ha, les beques funcionen
Si el debat sobre les beques és rellevant és perquè realment funcionen, segons constata l’estudi. Són un autèntic ascensor social. Molts dels qui reben ajudes al llarg de la seva etapa formativa experimenten un ascens en la seva condició social. Les dades que aporta l’estudi, extretes d’enquestes a persones d’entre 28 i 34 anys, demostren que els qui s’han beneficiat de dues beques assoleixen un 53% de taxa d’ascens social, i els qui n’han rebut una, del 25%.
Entre les propostes articulades a l’informe, destaca la voluntat d’iniciar un debat sobre la renda garantida per a famílies pobres amb menors a càrrec -una prestació que hauria d’incloure les beques menjador o les ajudes al material escolar- o multiplicar i tutoritzar beques per a què els joves de famílies pobres segueixin estudiant al batxillerat i la Formació Professional.
