El clima és de satisfacció. Ha plegat ni més ni menys que el ministre d’Educació més mal valorat i el que més ha indignat la comunitat educativa des del restabliment de la democràcia. Ara bé, les expectatives per a professors i famílies no són gaire més elevades per al nou responsable de la matèria, Íñigo Méndez de Vigo. La vista de la comunitat educativa catalana està posada ja en el cicle electoral de la tardor, del qual esperen que obri majories que permetin tombar les polítiques del PP en matèria educativa.
L’adéu de José Ignacio Wert no només deixa un estol de sortides de to que han revolucionat el sector, sinó un grapat de polítiques que ja s’estan implantant a les aules, també a les catalanes. El seu màxim exponent és la llei orgànica de millor de la qualitat educativa (LOMCE) -que de manera més o menys suavitzada s’aplica a Catalunya-, però també ha deixat com a llegat una reforma dels graus universitaris que ha sublevat estudiants i docents, i unes retallades impulsades amb els famosos decrets de 2012, que van suposar un augment generalitzat de ràtios, l’augment d’hores lectives del professorat i l’increment de les taxes de les matrícules universitàries.
“Ens alegra molt que l’hagin fet fora, però del canvi no n’esperem res”, apunta el president de la principal federació d’AMPA (Fapac), Àlex Castillo, que assegura que “encara que el nou ministre vulgués obrir-se a dialogar, cosa que dubtem, no tindria temps”. Méndez de Vigo podria ostentar el càrrec a tot estirar mig any, comptant en aquest període els mesos d’estiu.
Per tot això, els principals actors de la comunitat educativa confien més en paralitzar la LOMCE a partir dels possibles canvis de majoria al Congrés dels Diputats, atès que tots els partits de l’oposició van pactar derogar la normativa si el PP perdia la majoria. Un escenari que ja s’ha començat a donar en 12 comunitats autònomes després de les eleccions del 24 de maig.
“S’ha d’aturar el calendari de la LOMCE automàticament”, sentencia Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que anima les comunitats autònomes, entre elles Catalunya, a iniciar ja un front comú per planejar-ne la retirada. “El cessament de Wert, l’únic que defensava aquesta llei, demostra la inutilitat del procés de validació d’aquesta norma”, sosté.
Així doncs, la majoria considera que no val la pena traslladar noves demandes concretes al nou ministre. Només el sindicat CCOO ha formulat una sèrie de peticions per evidenciar que “no ens conformem amb un canvi de cares”. D’entrada demanen una reunió amb Méndez de Vigo, a qui volen traslladar cinc demandes concretes que ja han expressat als governs autonòmics, i que tenen a veure amb els “drets laborals del professorat” i les polítiques d’equitat. Aquests són la retirada de la LOMCE, la paralització de les retallades -fins assolir un finançament educatiu d’un 7% del PIB-, l’aturada del 3+2, l’impuls de polítiques per millorar la qualitat educativa i l’obertura de negociació amb els sindicats “per atendre les necessitats dels docents”.
En aquest sentit, un dels reptes del nou ministre serà recuperar el diàleg amb el sector. No només pel que fa a reunir la Mesa de Negociació, fet que no suceeix des de fa mesos, sinó per capgirar una actitud, la de Wert, de nul·la consideració cap a professors, famílies i estudiants.
Passant llista, els agents educatius catalans no obliden tampoc l’atac a la llengua catalana de Wert. La intenció d’introduir el castellà com a llengua vehicular a les aules, tant a través de la LOMCE com recolzant les sentències del 25%, “reflecteix la voluntat espanyolitzadora del PP, cosa que tampoc esperem que varïi amb els canvis”, segons Ramon Font, portaveu d’USTEC-Stes.
