“Aquest projecte de Decret, en molts dels seus articles, no respecta els principis, preceptes legals ni la jurisprudència que s’hi relaciona en els procediments de programació de llocs escolars i en el règim d’admissió d’alumnes. És intervencionista, dona un caràcter merament anecdòtic a la participació efectiva dels representants dels centres concertats (titulars, personal docents, famílies) en la programació de llocs escolars, així com pren il·legalment les atribucions, competències i funcions de les titularitats dels centres concertats, i també dels directors dels centres públics”.
“També el decret atribueix de facto a l’Administració la determinació i el destí dels llocs escolars, prescindint de la voluntat familiar; el control de les sol·licituds, la distribució de les sol·licituds fetes fora del calendari ordinari. Pretén alterar l’oferta amb caràcter previ, amb el greu perjudici del manteniment de llocs de treball en els centres concertats. Tot això són elements que han de modificar-se en interès del sistema educatiu i del Servei d’Educació de Catalunya”.
Aquests són dos dels paràgrafs que figuren en les al·legacions que aquest matí el Departament d’Educació ha rebut multiplicades per 121.604, arran la campanya exprés promoguda per la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures (FAPEL). El Projecte de decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya va entrar en període d’informació pública el 30 de gener i avui és l’últim dia per presentar al·legacions, per la qual cosa la setmana passada molts col·legis concertats van moure aquest escrit d’al·legacions entre famílies, personal docent i personal administratiu.
Malgrat que el protagonisme l’han assumit les associacions de famílies, en la mobilització s’hi han implicat totes les patronals. El comunicat de premsa difós després de l’acte del matí, a través del qual es fa una crida al diàleg, el firmen aquestes dues entitats i també cinc patronals: Agrupació Escolar Catalana; Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya; Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya; Federació Catalana de Centres d’Ensenyament de Catalunya; Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Totes elles són entitats signants del Pacte contra la Segregació Escolar.
Això qui ho paga?
El fet que el decret atribueixi al Departament tota la programació de l’oferta educativa del servei d’educació (article 23 del projecte de decret) és un dels aspectes que més solleva al sector concertat, però no l’únic. Hi ha també la qüestió del finançament. L’escola concertada està convençuda que està infrafinançada, “i per això fa dos anys que demanem que es faci públic el cost de la plaça escolar”, explica Josep Manuel Prats, president de la Fapel. Per això, consideren que el nou decret –que persegueix una distribució més equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials (discapacitat, malaltia mental, etc) i sobretot específiques (nouvinguts, pobresa, famílies desestructurades, etc)– no es pot tirar endavant sense parlar al mateix temps de finançament.
En el Pacte contra la Segregació Escolar es reconeix que “la partida del concert corresponent a la despesa de funcionament no cobreix íntegrament la inversió i la despesa que fan els centres en conceptes necessaris i bàsics per al seu funcionament ordinari (…), que passa a cobrir-se per mitjà de les aportacions de les famílies”. “A causa d’aquest infrafinançament, les famílies que escolaritzen els seus fills o filles en centres concertats també fan pagaments per diferents conceptes (material escolar, sortides i colònies escolars, serveis escolars, quota d’activitat complementària, aportacions voluntàries a les fundacions, etc.) que també van destinats a finançar el funcionament dels centres”, afegeix el text del Pacte.
Als pressupostos de 2020 presentats pel Departament no es contempla cap dotació extra per l’escola concertada vinculada a l’increment de l’alumnat amb dificultats socioeconòmiques. Paral·lelament, ara mateix s’està negociant el nou decret de concerts, que va més endarrerit. Al Departament li corria pressa el decret d’admissió perquè un dels compromisos del Pacte signat el març de 2019 era que es pogués aplicar en les preinscripcions per al curs 2020/21, mentre que als representants de la concertada els corre més pressa el decret de concerts per una qüestió de seguretat jurídica i financera. “Estem d’acord amb el repartiment més equilibrat de l’alumnat, però ens hem de preguntar com es finançarà tot això”, afegeix Josep Manuel Prats.
Decret de concerts
Dijous passat, en la presentació del primer col·legi concertat en actiu que passarà a la xarxa pública, el conseller Bargalló va comentar, a preguntes dels periodistes, que possiblement el soroll de la concertada en relació al decret d’admissió tenia més a veure amb aquesta negociació del futur decret de concerts. “En tot cas, és el nostre compromís i el tirarem endavant perquè aquest decret recull gairebé literalment el que es diu al Pacte contra la Segregació Escolar”, va dir Bargalló
Segons Prats, al pacte no es diu que el Departament passarà a programar també l’oferta de l’escola concertada, de la qual en l’actualitat s’encarrega cada centre. “L’article 109 de la LOE diu que les administracions educatives han de programar l’oferta de places tenint en compte l’oferta que existeix als centres públics i concertats i la demanda social, però la demanda social no la pots saber abans de la preinscripció, és en aquest moment quan es concreta, quan les famílies fan la seva opció”, explica el president de la Fapel. “La llibertat d’elecció de centres està explicitada a tota arreu, a les lleis estatals, a la LEC, a la jurisprudència del Tribunal Constitucional… i en canvi el decret no la contempla, tenim una mica de dret a queixar-nos”, considera el president de Fapel, si bé admet que aquesta llibertat no és ilimitada.
Escurçar terminis
El tercer motiu d’irritació de l’escola concertada, afegeix, ve derivat precisament de les presses amb què s’està tramitant el decret d’admissió, un text legislatiu que consta de 73 articles, a més de diverses disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals. El període d’audiència pública només va començar una setmana abans que el d’informació pública, quan normalment passa més temps, i el d’informació pública ha durat poc més d’una setmana quan habitualment són 15 dies.
El mateix amb el Consell Escolar de Catalunya, del qual Prats és membre i hi presideix precisament la comissió de programació. “Al Consell Escolar el text va arribar el dia 31, hem tingut ja dues sessions de dues hores, en la primera gairebé tot el temps se’l va menjar l’exposició que va fer el director general, i en queda una altra, que es farà aquest mateix dilluns, perquè el dia 18 ja hem de tenir el dictamen, però ara mateix estem per l’article 3”, comenta. Segons afirma, ni els més optimistes del Departament creuen que el decret estarà vigent quan al març comenci el període de preinscripcions (encara ha de passar per la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i pel Consell Tècnic abans d’entrar al Consell Executiu), sinó que esperen que es pugui començar a aplicar amb la matrícula viva del curs vinent.
