Les dades potser no conviden a l’eufòria, però sí a l’optimisme. La fotografia d’avui a Catalunya és que hi ha 564 grups bombolla confinats (el 0,78%), la qual cosa es tradueix en el fet que 13.197 alumnes (0,92%) i 628 docents, PAS i PAE (0,38%) estan treballant des de casa, segons les dades del traçacovid, una aplicació que a hores d’ara poca gent consulta. En els darrers dos dies s’ha experimentat un lleugeríssim repunt, que no obstant això no insinua cap canvi de tendència, que és clarament a la baixa.
Aquest matí els Departaments de Salut i Educació han enviat als centres educatius el Pla d’Actuació pel curs 2021/22, amb les principals mesures a tenir en compte de cara a la prevenció dels contagis: la més important és que es mantenen els grups de convivència estable i les mascaretes, però també queda clar que hi ha la perspectiva d’eliminar-la en funció del context epidemiològic, començant per primària. També es demana que es mantinguin les entrades i sortides esglaonades, i en canvi se suprimeix el control de la temperatura (una mesura que molts centres ja ni recorden quan van deixar d’aplicar-la). També es considera que es pot tornar als nivells prepandèmics d’inversió en neteja, ja que s’ha vist que el virus pràcticament no es transmet per les superfícies, però sí que s’han de mantenir els dispensadors de gel hidroalcohòlic i sobretot els protocols de ventilació.
Més novetats: ja no caldrà compartimentar el pati per evitar la barreja de grups bombolla, perquè l’important és que en aquesta interacció tothom porti la mascareta ben posada. De fet, pocs patis deuen quedar ja compartimentats, i encara menys torns d’esbarjo esglaonats, que es una altra de les mesures que es recomana mantenir. Una altra mesura que canvia de cara al proper curs és la de poder portar joguines o intercanviar material entre l’alumnat, que fins ara no estava permès. El proper curs, els alumnes podran tornar a portar joguines a l’escola i fer servir material compartit a l’aula.
Grups bombolla i mascaretes, per començar
El 8 de maig, en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, el conseller Bargalló ja avançava que el curs 2021/22 començaria amb mesures “similars a les actuals”, com els grups bombolla i l’ús obligatori de la mascareta a les aules. Aleshores argumentava que la immensa majoria de l’alumnat no estarà vacunat. Ahir, en canvi, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, explicava que, si l’Agència Europea del Medicament autoritzava el vaccí de Pfizer per a la població pediàtrica, els alumnes de 12 a 16 anys es podrien vacunar abans de començar el curs.
Darias feia aquest anunci en la roda de premsa posterior a la reunió que va mantenir, juntament amb la ministra Isabel Celáa (Educació i FP) i el ministre Miquel Iceta (Política Territorial i Funció Pública), amb els responsables de les conselleries d’Educació de les diferents comunitats autònomes, en l’anomenada Conferència Sectorial d’Educació. Per part de Catalunya hi va participar el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez. Segons el document que s’hi va discutir i aprovar, es confirma el que havia anunciat dies enrere Bargalló: ara per ara s’ha de treballar amb la previsió que es mantindran els grups bombolla i les mascaretes, a partir dels sis anys. Més endavant, ja es veurà.
Ara bé, el que ara digui un document pot ser paper mullat d’aquí uns mesos. Només cal mirar al que va passar ara fa un any. A la Comissió Sectorial d’Educació que va tenir lloc l’11 de juny de 2020, el ministeri presentava un document en el qual es deia que el curs 2020/21 no caldria distància física ni mascaretes fins a 4t de primària. I que de 5è en amunt s’haurien de garantir els grups bombolla i la distància d’1,5 metres entre taules. Eren moments de fe cega en la nova normalitat i el que en un primer moment va semblar que seria normatiu ràpidament va ser transformat en un “esborrany d’orientacions obert”. Un altre exemple: el 25 d’agost, a poc més de dues setmanes de començar el curs, la Generalitat encara preveia que la mascareta només seria obligatòria a la secundària, “i si la situació epidemiològica ho requereix”, també a primària. Ho ha requerit tot el curs.
Les ràtios… d’abans?
També d’acord amb l’anunci d’ahir, la principal novetat, si se’n pot dir així, és que es permetrà tornar a les ràtios d’abans, però la realitat és que en molts casos les ràtios d’ara ja eren les d’abans. Cada centre ha organitzat els seus recursos i els reforços covid com ha cregut, i no tots han volgut o pogut fer desdoblaments. De fet, el redactat de les instruccions d’inici de curs ja deixaven les ràtios a la capacitat organitzativa i imaginativa de cada centre, quan establien que “a primària no seran superiors als 20 alumnes amb caràcter general i, a secundària es reduiran sempre que sigui possible”.
En el document presentat ahir també es parla de la possibilitat de no tenir grups estables a 5è i 6è de primària si es fixen unes distàncies de seguretat d’1,5 metres a les aules. De fet, en el Pla d’Actuació que envia avui el Departament als centres es diu que ja no caldrà mantenir la distància d’1,5 metres en el si dels grups bombolla, però és que aquesta distància ja es va veure d’entrada que era impossible de mantenir a tres de cada quatre aules, segons una enquesta feta per CCOO a principis de curs.
Presencialitat al 100%… si tot va bé
A falta de titulars, el que molt mitjans han destacat és que el curs vinent tindrà el 100% de presencialitat, que és el que està passant des de fa unes setmanes arreu, també a Catalunya, si bé és cert que durant més de la meitat del curs 20/21 els alumnes de batxillerat i FP han hagut de passar pel semicalvari de la semipresencialitat. En realitat, el que diu el document és que “es garantirà la màxima presencialitat per a tots els nivells i etapes educatives”, i que a partir de 3r d’ESO en amunt, si la cosa empitjora, es podrà passar al format híbrid. Si fa no fa com ara, amb la puntualització que s’ha de garantir la presencialitat de l’alumnat més vulnerable socialment i acadèmicament.
Reforços garantits
A partir d’aquí, poques pistes més pel que fa a seguretat, i un apunt important pel que fa a recursos humans: gràcies als fons europeus de recuperació, arribaran més diners a l’educació i es podran mantenir les plantilles actuals amb els reforços covid. Ahir la ministra Celáa va encoratjar les comunitats a mantenir aquests reforços (al voltant de 35.000 persones a tot l’Estat) malgrat que formalment no facin falta, tant és així que la nota de premsa oficial s’encapçalava amb aquesta crida. En aquella entrevista amb l’ACN, el conseller Bargalló ja va dir que això estava garantit, és a dir, que els 8.258 nous professionals contractats a inici de curs (dels quals, 5.417 eren docents) es mantindrien el curs 2021/22. I que, de fet, n’arribarien 500 més. Amb tot, els sindicats no se’l deuen creure massa, perquè amb posterioritat a aquesta entrevista han realitzat diverses accions per reclamar, entre altres coses, que en relació amb els reforços covid prometi el que ja havia promès.
I les famílies?
Això, òbviament, no respon a tots els interrogants que hi ha oberts. Preguntada al respecte, Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, senyala que “ja és hora que el Procicat comenci a estudiar com podem recuperar la comunitat educativa als centres”, i es lamenta que, majoritàriament, aquest final de curs les famílies quedin excloses de les celebracions, festivals i cerimònies de graduació. “Les famílies han de poder tornar als centres i participar en les activitats que feien abans, amb les mesures de seguretat que faci falta”, afirma. De moment, el que recomana el Pla d’Actuació és que “pares i mares només accedeixin a l’interior en el cas que ho indiqui el personal de centre, i sempre mantenint les mesures de seguretat i distanciament físic”.
