Les dades són persistents i pertinaces. El 2021, segons les últimes dades recollides per la Societat Espanyola de Contracepció i el Ministeri de Sanitat, va haver-hi 9.400 avortaments entre menors de 19 anys; 300 d’ells, entre noies menors de 15 anys. L’edat d’inici de les relacions sexuals entre les nostres i els nostres joves cada vegada en més precoç. Eva Ibeas explica que, segons estimen en la SEC, ha d’estar en els 14 anys. No està permès que preguntin a menors de 16 sobre el tema, de manera que no poden saber-ho amb certesa.
A això se suma que la majoria de la responsabilitat de la salut sexual i reproductiva recau sobre les dones que, en algunes ocasions, comenta Ibeas, no tenen les eines necessàries per a negociar amb les seves parelles homes sobre l’ús de mètodes anticonceptius. Una combinació perfecta que passaria per una educació sexual que hauria de començar en primària i aconseguir fins a la secundària postobligatòria, com, recorda aquesta metgessa, obliga la llei de 2010.
Ens podries explicar els motius de la presentació de la web enanticoncepcionvivetuvida? A qui us dirigiu, quina informació oferiu?
La web fa diversos anys que està en marxa, però fa un any vam voler modernitzar els continguts i fer-los més accessibles al públic en general, amb la intenció de treure una sèrie de campanyes. Ja hem fet una de mètodes anticonceptius, farem una altra de falsos mites, etc. La idea és llançar-les a través de xarxes socials de manera que siguem més accessibles als i les joves. Estàvem percebent que es té molta informació, però que acaba desinformant. Tinc moltes dades, sembla que se sap molt però després, el que ens trobem quan anem als instituts o col·legis, quan fem les nostres sessions d’educació que es fan de manera puntual, i grates una mica, ens adonem que els joves estan molt mal informats. Això comporta uns riscos que veiem en consulta: infeccions de transmissió sexual (ITS), tots els embarassos no planificats i les interrupcions voluntàries d’aquests embarassos.
Aquest era l’objectiu, disminuir aquestes tres fites, que són les nostres metes. I llançar les campanyes té aquest objectiu, per a arribar a més públic, tenir més difusió. Jo treballo a la Comunitat Valenciana i vaig als IES a fer les sessions d’educació sexual i utilitzo part d’aquests materials a les aules. Creiem que pot ser molt interessant.
Els joves estan molt mal informats i això suposa infeccions de transmissió sexual, tots els embarassos no planificats i les interrupcions voluntàries d’aquests embarassos
Una de les coses que em crida l’atenció de la web és el tema de les falses creences i mites. Com d’estesos estan?
Són una realitat que veiem en consulta gairebé diàriament. El mètode anticonceptiu més estès és el preservatiu, però quan preguntes si l’usen sempre, en totes les seves relacions sexuals, veus que la majoria de les persones et diuen que no. Amb l’augment d’ITS, entre les quals el virus del papil·loma humà (VPH) és el més estès, quan anomenem a les pacients per a dir-los que en el cribratge del càncer d’úter ha sortit el VPH, et diuen que usen el preservatiu en totes les seves relacions… I quan preguntes si en el sexe oral o anal també… “Ah, però es pot transmetre també per aquí?”.
En la web hem posat només alguns. Volem fer dues vies, una de falsos mites en les persones usuàries del servei i un altre entre el personal sanitari, que també té molts mites. Hi ha professionals, per exemple, que continuen recomanant descansar de les pastilles anticonceptives. Són coses que no es recomanen ja i que poden ser desfavorables per a les dones que les prenen. Hi ha molts mites estesos, fins i tot entre professionals, i ho veiem tots els dies en la consulta. Hi ha persones que et pregunten: “Si tinc relacions mentre em dutxo també puc quedar-me embarassada?”, Sí, també. O “no vull prendre’m aquestes pastilles perquè augmentaré de pes” o “la meva veïna es va quedar embarassada amb el DIU i prefereixo les pastilles”. Encara que amb el DIU tens 10 vegades menys possibilitats de quedar-te embarassada que amb l’ús típic de les pastilles.
Ens trobem casos en consulta de dones molt joves, parlem de 1r i 2n de l’ESO, que ja estan iniciant les seves relacions sense informació gairebé
Repassava algunes dades del Ministeri i de la Societat Espanyola de Contracepció, de 2021. M’ha sorprès la xifra de més de 9.000 interrupcions de l’embaràs entre menors de 19 anys. Com interpretes tu aquesta xifra?
Estem veient un increment dels embarassos no desitjats i interrupcions, especialment en el grup de les més joves. Veiem aquest augment i és bastant probable que quan les dades del Ministeri s’actualitzin o fem l’enquesta l’any que ve, hi hagi més increment. En total, hem tingut gairebé 2.000 avortaments més el 2021 enfront del 2020. Ho estem veient.
L’edat d’inici de les relacions sexuals, segons la nostra enquesta, està en 17,5 anys. Però si fas una divisió per rangs d’edat, en les dones joves entre els 16 i els 18 anys, en aquest rang, l’edat d’inici està en 15,5 anys. I pot baixar més. Hi ha una tendència en descens. En les joves entre 20 i 25, parlant de memòria, la seva edat estava en una mica més de 18. Però les relacions sexuals s’inicien abans. Pensem que a aquestes joves a les quals no els podem fer l’enquesta perquè són menors de 16 anys comencen a tenir relacions fins i tot abans; estimem que l’edat pot estar sobre els 14 anys.
Ens trobem casos en consulta pràcticament totes les setmanes de dones encara més joves, parlem de 1r i 2n de l’ESO, que ja estan iniciant les seves relacions sense informació gairebé. La informació en col·legis i instituts encara no està desenvolupada o no com hauria d’estar o com es planteja en la Llei. Són joves que no tenen accés a preservatius o els fa vergonya dir-li-ho a les seves mares i pares i com tenen una percepció del risc que això li passa a altres persones… Fins i tot, encara que estiguin utilitzant el preservatiu, si es trenca, “no em passarà res a mi”. Fa uns dies, va venir una noia acompanyada de la seva mare, de 15 anys, que li va fallar el seu mètode habitual, el preservatiu, i no va prendre la píndola del dia després ni res.
Aquestes interrupcions que estàvem veient en dones joves, però no tant, ara ho veiem en les més joves. Això seguirà així si no els donem la informació. És necessari que sàpiguen què han de fer si se’ls trenca el preservatiu, com es transmeten les ITC i què haig de fer per a evitar un embaràs.
Quin paper juga l’educació afectiu-sexual en els centres educatius? Dona la sensació que no se li està donant importància.
El que està passant a Espanya actualment és que aquesta educació no s’està oferint de manera integral com estableix la Llei, a pesar que la llei de 2010 està plantejada. No s’ha complert. A més, cada comunitat autònoma ho fa de manera diferent. En algunes no es fa cap programa, en unes altres hi ha alguns, en unes altres va existir de manera intermitent… En cada lloc es fa d’una manera diferent i no hi ha homogeneïtat. És un problema. A la Comunitat Valenciana tenim un programa específic d’educació sexual, i és un dels llocs en els quals n’hi ha, però farem una sessió de dues hores de durada en 1r i una altra en 2n d’ESO. I ja està, i no es fa més. Els nostres nens i nenes, als 16 anys comptaran amb quatre hores d’educació sexual, res més. Tret que des del col·legi o el municipi tinguin una certa sensibilitat i facin alguna altra cosa. I som de les poques autonomies en les quals hi ha un programa establert.
A la Comunitat Valenciana, amb un programa específic d’educació sexual, es fa una sessió de dues hores de durada en 1r i una altra en 2n d’ESO. I ja està
A quina edat hauria de ser i com?
Hauria de ser una cosa integral, és a dir, que l’educació sexual hauria de formar part del currículum escolar des de primària fins a secundària i batxillerat, com una cosa més i no com una activitat puntual en la qual jo faig el que puc en dues hores i després no tindrem més contacte i ningú torna a dir-los res més. Hauria de ser integral. Està documentat, quins continguts donar, com fer-ho, des dels més joves, ensenyar-los la importància del seu cos, “el meu cos és meu”, quina part del seu cos és públic i quin és privada. Educar dins de la diversitat, de l’afecte, de conèixer les nostres emocions. Tot això ha d’estar de manera integral, no sols a partir dels 12 anys, sinó des que comencen la primària i fins que acaba la secundària.
Una de les xifres que més m’ha sorprès, tornant als avortaments, és que va haver-hi 300 en menors de 15 anys…
L’edat d’inici de les relacions ha baixat i hem de ser conscients d’això. Tant de bo no fos així i estiguessin iniciant les relacions als 18, però no és així. Vivim en un món sense educació sexual, aquesta està venint de la pornografia que estan consumint, de manera passiva, fins i tot des dels 6 anys. Amb l’accés a internet i als mòbils això és així.
Comencen les relacions súper joves; relacions que, quan els preguntem per la seva satisfacció, la majoria et diu que ni fu ni fa; comencen abans i, a més, no gaudeixen. Quan venen a consulta els preguntem, en el cas de les noies joves, com va anar. Esperaven una altra cosa, una cosa diferent: el que han vist en el porno, una relació salvatge, que els agradi i gaudeixin molt, però deixen de banda moltes coses. En el porno no es veu respecte, comunicació, pràctiques sexuals segures, no hi ha preservatius pràcticament; pràctiques, a més, especialment vexatòries per a les dones. Moltes vegades, les joves et diuen que tenen relacions sexuals de les quals no gaudeixen. Pensen que tenen un problema i et demanen ajuda. I, quan preguntes una mica, el que veus és absolutament terrorífic.
A més, moltes vegades no tenen eines per a negociar amb les seves parelles sobre l’ús de preservatiu o altres mètodes de barrera. I està el tabú de demanar-li a la família, a la meva mare, que em compri preservatius: “Què pensaran? Com ho faig? Bé, això a mi no em passarà”. I després, ens passa. En els centres on ens ho permeten repartim preservatius i recordo que una vegada se’ns va acostar una nena per a demanar-nos perquè estava tenint relacions sense preservatius perquè no tenia diners i no volia demanar-li-ho als seus pares per les conseqüències.
L’educació sexual hauria de formar part del currículum escolar des de primària fins a secundària i batxillerat
El focus de l’educació sexual està posat sempre sobre les dones. La majoria dels mètodes anticonceptius estan pensats per a les dones. Entenc que respon a una lògica patriarcal i mercantil…
Absolutament, no respon a una lògica científica. Hi ha estudis que es van fer fa anys sobre mètodes anticonceptius per a homes com a escumes, gels, pastilles, injeccions… de tot. Es va fer un estudi de mercat i es va veure que els homes no anaven a consumir aquests productes. Es va deixar d’investigar en això. Ara han tornat perquè és veritat que hi ha una demanda, moderada, d’homes que volen utilitzar mètodes anticonceptius diferents.
Quan una dona es queda embarassada no ho fa per si mateixa, hi ha una altra persona pel mig que també és responsable. Hi ha ocasions en les quals la dona no pot utilitzar un preservatiu o el DIU, o cap mètode hormonal. I es veuen capades les opcions perquè per a l’home només existeix la vasectomia o el preservatiu, no hi ha res més.
El 99% dels meus pacients són dones. Quan venen a sol·licitar un avortament ho fan sense les seves parelles, que són corresponsables i haurien d’estar en la consulta
Parles de corresponsabilitat, què caldria fer perquè els homes se sentissin responsables?
És trist… jo treballo en una unitat de salut sexual i reproductiva i el 99% dels meus pacients són dones. Quan algú ve a sol·licitar una interrupció de l’embaràs són elles i en la major part dels casos venen sense les seves parelles, que són corresponsables i haurien d’estar en aquesta consulta. Les acompanyen, a vegades, les seves mares, però venen elles, no la parella.
Què podríem fer? L’educació sexual des de petits és bàsica per a aconseguir aquesta corresponsabilitat que busquem. D’altra banda, s’ha d’investigar i arribar a fases tres i quatre d’assajos clínics per a comercialitzar mètodes anticonceptius per a homes i tant de bo arribi el dia en què et digui que el 50% de la meva consulta són nois. Estaria encantada. Però la realitat és la que tenim.
No sé com funcionen les coses a la Comunitat Valenciana. A Madrid, almenys, els serveis de planificació sexual en realitat són consultes ginecològiques en les quals, si ets home, no pots anar sol i si acompanyes la teva parella, pot haver-hi reticències. Podria plantejar-se un servei en el qual fos fàcil o gairebé obligat que fossin els homes?
A la Comunitat Valenciana passa el mateix. En cada comunitat autònoma la salut reproductiva es regula i organitza de manera diferent. A Madrid, són consultes monogràfiques de ginecologia. Cada cop hi ha una persona diferent que passa la consulta sobre anticoncepció. En altres comunitats és diferent. A la Comunitat Valenciana, hi ha una xarxa d’unitats de salut sexual i reproductiva que és una joia que no hi ha en altres comunitats. Ens ocupem de tot el que té a veure amb la salut sexual i reproductiva tant de dones com d’homes. En la meva consulta veig, encara que sigui en percentatge anecdòtic, a homes, també. Veiem tot el que té a veure amb malalties de transmissió sexual, des de la prevenció, el seguiment i el tractament. També participem en els protocols sobre les agressions sexuals. Estem en el seguiment posterior durant els següents sis mesos. I en la nostra unitat comptem amb una psicòloga o psicòleg clínics, a part del suport emocional.
A la meva consulta podrien venir nois, els convido a venir. De fet, quan diagnostiquem alguna MTS en la dona, que és la que ve amb simptomatologia, aquí gratem i preguntem per les parelles i els demanem que vinguin per a prendre mostres i aquests són els casos anecdòtics d’homes que tinc en la consulta. Entre les dones, culturalment, es té en compte la salut ginecològica; és clar que totes ens hem de revisar, i venen les mares per a fer la primera consulta… En el cas dels nois hi ha silenci absolut. No hi ha treball de cura de la persona sana, d’autocura en aquest aspecte. Res, no hi ha res. Estaria encantada que vinguessin els nois a fer-se un cribratge d’ITS i pogués prendre-li mostres en funció de les teves pràctiques sexuals: en la gola, a nivell anal o uretral. Tot el que fan ells, com a molt, és anar al seu metge de família i dir-li: “Fes-me una analítica, però de tot, de tot”. Si tenen un metge espavilat entén que vol fer-se una anàlisi de MTS però, clar, en sang es veuen algunes, però moltes altres no poden veure’s. Aquí és on entrem nosaltres i les nostres unitats.
Per això ha d’existir aquesta educació sexual en els joves, perquè se’ls expliquin que existeixen aquestes unitats en les quals se’ls poden fer aquests cribratges de MTS i fer un assessorament, amb educació sexual personalitzada, en la consulta, etc. Ha de venir d’aquí aquesta cultura.
A Espanya, entre 2012 i 2019, hi ha hagut un augment de MTS en dones en general de 1.073%. El 80% d’aquest augment es dona en dones d’entre 15 i 35 anys
Igual que he vist informació sobre avortaments, no he trobat molta informació sobre MTS entre adolescents. No sé si hi ha dades i la seva evolució.
A Espanya, entre 2012 i 2019, hi ha hagut un augment de MTS en dones en general de 1.073%, no parlem d’un 50%. En totes les edats. El 80% d’aquest augment es dona en dones d’entre 15 i 35 anys.
Què està passant?
Està passant que no hi ha educació sexual. Allò de què, abans, en la nostra societat, les dones es casaven més o menys joves i només tenien una parella sexual. Ara ja no és així. I t’expliquen cada cosa, unes pràctiques sexuals de risc que freguen l’agressió sexual i aquestes són les conseqüències.
Nosaltres veiem moltes persones amb MTS i ens reunim per a parlar sobre els casos de clamídia, gonococ… Com que no hi ha educació sexual, no estan utilitzant mètodes anticonceptius efectius per a prevenir embarassos ni d’ITS.
Actualment, les pràctiques sexuals han canviat i sobretot entre els més joves. I les famílies no parlen prou i quan els seus fills són adolescents no volen escoltar perquè li val més el que li diu el youtuber de torn que el que li diguin els seus pares o, fins i tot, jo en la consulta.
El 70% o més de les i els joves han rebut alguna xerrada sobre sexualitat, però quan els preguntes si la informació ha estat bona o suficient, et suspenen
Els joves, d’on treuen la informació sobre mètodes?
La majoria ve d’Internet, d’amics, la mare, professors i els centres d’orientació familiar estan en l’últim lloc. Però quan se’ls pregunta sobre de qui creuen que haurien de rebre aquesta informació, el professional sanitari i els docents estan en primer i segon pla. Però no ho estan en realitat. És cert que quan preguntes als joves, veus que et diuen en un 70% que han rebut algun tipus de xerrada, però quan els preguntes si la informació ha estat bona o suficient, et suspenen. No ha estat suficient.
A més, durant la pandèmia no hem fet educació sexual. Durant tres cursos no han rebut absolutament res d’educació sexual. Són els centres els que sol·liciten entrar en el programa, i sempre hi ha algun que no ho sol·licita. A aquests joves no els arriba la informació, tot i que la llei marca que ha de fer-se de manera obligatòria en el currículum escolar.
Entre les vostres dades llegia que gairebé un terç d’adolescents no utilitzen mètodes anticonceptius. Molts perquè no tenen relacions sexuals, però molts responen que no saben/no contesten. Teniu alguna hipòtesi sobre això?
La primera vegada que vaig llegir l’enquesta de la SEC, sent jo resident, em va sorprendre molt, també quan vaig començar a treballar, aquest percentatge. En general és molt alt el percentatge de dones que usen mètodes anticonceptius; el 22% no ho fan. En aquest grup estan, clar, dones amb relacions sexuals amb altres dones, i no necessiten uns certs mètodes. Unes altres que volen quedar-se embarassades o que no tenen relacions. Però dins del 22, hi ha un 34% de dones que necessiten un mètode anticonceptiu i no l’usen. Per què? Tinc moltes dones en la consulta que et diuen que utilitzen mètodes com la marxa enrere, per exemple; que mai han tingut cap esglai. Fins que t’arriben a la consulta d’urgència perquè s’han fet un test i estan embarassades. A veure, la marxa enrere és més efectiva que no fer absolutament res, però que no t’hagi passat mai res no significa que te la puguis jugar. És fonamental que aquesta informació la tinguin des de petites.
I no només sobre embarassos no desitjats. Els donem informació sobre altres mètodes més efectius que el preservatiu, i també sobre la possibilitat del doble mètode, per a evitar embarassos i malalties de transmissió sexual. És un doble filtre, una doble porteria que si es trenca una, tinc una altra.
Eva, l’última pregunta. Aquesta por, imagino, en relació a l’educació afectiu-sexual, sobre que donar-los aquesta informació és incitar a tenir pràctiques sexuals, té alguna base?
No, no, és un altre fals mite que podríem tenir en la web perfectament. Com més educació sexual tenen les i els joves, millor utilitzen els mètodes anticonceptius en les seves relacions sexuals, menys risc hi ha d’ITS, d’embarassos no desitjats i no implica que vagin a començar les seves relacions abans. Les començaran quan els toqui, però ho faran amb aquesta informació i posant l’accent que les relacions siguin respectuoses, segures i en el moment en el qual vulguin, que siguin lliures.
Fer educació sexual no avança el començament de les relacions sexuals dels nostres nens i nenes. Absolutament no.
