Esther Niubó, la consellera que vol impulsar un gran pacte social per l’educació

Esther Niubó Cidoncha (Barcelona, 1980) és la nova consellera d’Educació del Govern de Catalunya. Hi arriba després de nou anys com a diputada al Parlament, en els quals ha estat sempre la principal responsable d’educació del grup parlamentari socialista. Com a tal, ha fiscalitzat la feina de fins a sis consellers i conselleres: Irene Rigau, Meritxell Ruiz, Clara Ponsatí, Josep Bargalló, Josep González-Cambray i Anna Simó. La seva designació no ha estat cap sorpresa, ja que ja formava part del govern a l’ombra creat per Salvador Illa l’any 2021 i la plena confiança del nou president de la Generalitat també quedava reflexada en el fet que havia estat designada portaveu adjunta del grup parlamentari.

Niubó, que també és regidora a Castelldefels, no vé del món de l’educació, sinó de les relacions internacionals. És llicenciada en Ciències Polítiques (UAB), amb premi extraordinari, i màster en política internacional (Universitat Lliure de Brussel·les), en comerç exterior (UB) i en polítiques públiques (UPF-John Hopkins). El 2001, amb només 21 anys, va entrar com a analista a la secretaria de Política Europea i Internacional del PSC, partit al qual es va afiliar l’any següent. Del 2004 al 2009 va treballar a Brussel·les com a assessora dels socialistes al Parlament Europeu, i més endavant va passar a la Fundació Rafael Campalans, el think-tank dels socialistes catalans, de la qual en va ser directora entre els anys 2013 i 2020.

Entra per primer cop al Parlament de Catalunya l’any 2015, precisament en el moment més baix de popularitat dels socialistes catalans. En aquelles eleccions que donen peu a la que segurament ha estat la legislatura més tempestuosa que ha viscut Catalunya des del restabliment de la democràcia, el PSC només va sumar 16 escons, molt per darrera de Ciutadans (25) i sobretot de Junts pel Sí (62). Possiblement aquesta manca d’efectius va fer que li fos adjudicada una responsabilitat que en l’àmbit socialista havia comptat amb personalitats molt destacades, com Marta Mata, Assumpta Baig o Joan Manuel del Pozo.

Al llarg d’aquests nou anys a l’oposició, Niubó ha pogut conèixer a fons la densa arquitectura jurídica que sustenta el sistema educatiu, així com els diferents actors i diferents sensibilitats que conformen la comunitat educativa catalana. De fet, s’havia convertit en la principal porta d’entrada de les demandes de molts sectors educatius a la Cambra catalana, demandes que ara haurà d’entomar. En especial, les de l’àmbit de la inclusió. Fruit de la relació que ha mantingut aquests anys amb entitats de defensa de les persones amb diversitat funcional, l’any 2019 el grup socialista va presentar una moció sobre escola inclusiva i dos anys més tard va impulsar una comissió d’estudi també sobre escola inclusiva.

Al marge de donar resposta a la creixent complexitat de les aules, Niubó haurà d’afrontar els reptes d’entendre’s amb els representants del professorat, els quals han demostrat aquesta legislatura la seva capacitat de mobilització, i molt especialment el de millorar els resultats acadèmics de l’alumnat en matèries com matemàtiques o llengua. En aquest punt, compta amb l’informe elaborat pel grup impulsor de millores educatives, format a començaments d’any per divuit persones que van sortir d’un acord entre els grups parlamentaris d’ERC, Junts, PSC i, en menor mesura, dels Comuns. El català a l’escola, la segregació i l’abandonament escolar, així com la gestió dels dispositius digitals a les aules seran altres de les carpetes calentes que es trobarà sobre la taula quan arribi a Via Augusta.

En els últims anys, i coincidint amb els processos electorals de 2021 i 2024, El Diari de l’Educació ha entrevistat Esther Niubó en dues ocasions. En aquestes entrevistes es pot copsar la seva manera d’entendre l’educació.