Sana Jafri visita Barcelona en el marc de la celebració del primer aniversari d’Educació360, per parlar del Chicago Learning Exchange, un programa germà en objectius i metodologia. Des de la ciutat nord-americana, experts en oportunitats educatives formen educadors i famílies per canviar les perspectives clàssiques d’allò que s’entén per educació. Eliminar la idea que l’èxit escolar és el preludi de trobar una bona feina o que les notes són les úniques credencials de l’aprenentatge són la base de la seva feina.
Tot plegat, busca aconseguir la igualtat d’oportunitats en una societat en que sembla que l’èxit està reservat per aquells que ja l’han vist a casa. Així, l’apoderament de tots els joves per igual, fent-los protagonistes dels seus processos d’aprenentatge -constant- es mostra com la clau de l’èxit.
Parles d’oferir oportunitats a tots els joves de Chicago. Quina és la situació allà amb els nois i noies que han sortit del sistema educatiu?
Primordialment treballem en espais educatius amb adults que, a la seva vegada, treballen amb joves que estan encara a l’escola. Però nosaltres pensem en el 60% de temps que no dediquen a l’escola i a les classes. Com convertim aquest temps en un recurs atractiu per a ells, que els enganxi per a aprendre més, per a desenvolupar-se? Intentem apel·lar a organitzacions per a construir plegats maneres d’aconseguir la igualtat d’oportunitat d’accés a aquests recursos educatius no tradicionals. I que es reconegui que aquests coneixement ‘no reglats’ són coneixement.
Oferim recursos per a les organitzacions que han d’oferir aquestes oportunitats, així que ens dediquem al desenvolupament professional dels educadors per a que puguin connectar els aprenentatges de dins i fora de l’escola. Tenim moltes trobades en les que compartim experiències i opinions sobre com podem servir els joves que no estan enganxats.
Has parlat de la tecnologia, la gestió econòmica com a aprenentatges útils. Aquests tenen una practicitat que molts dels aprenentatges clàssics no tenen. Com els connecteu?
Treballem per fer visible aquest aprenentatge, que sovint és invisible. Així que, una manera que hem trobat, és fer-ho amb insígnies. És una manera de mostrar el coneixement alternatiu que, d’altra vegada, s’ha fet servir sempre, amb les medalles esportives o reconeixent aptituds dels scouts. Però hem de trobar més maneres d’augmentar la conscienciació sobre els aprenentatges que es donen fora de l’escola perquè hi ha molta gent que no ho entén.
Es pensen que fora l’escola només es pot aprendre sobre el treball en equip fent esport. I això és veritat, però també s’aprèn lideratge, autonomia, autodescobriment, com fer gestió de qüestions tan importants com els diners. Els fem plantejar-se coses que mai no s’han plantejat perquè els han vingut donades. Sempre se’ns ha dit que s’aprèn a l’escola, però pots aprendre amb el mòbil, a extraescolars…així que hem de desbloquejar la manca d’oportunitats d’alguns nois.
Intenteu introduir aquests nous aprenentatges a les aules o reivindiqueu que es quedin fora?
Els intentem connectar. Gran part de la nostra feina està focalitzada al temps no-lectiu però també invertim molts esforços en trobar la manera d’aconseguir la connexió entre els dos espais.
Aquestes oportunitats d’aprenentatge poden ser molt útils pels joves que han abandonat l’escola. Els intenteu tornar a dirigir-los cap a l’educació reglada o els ensenyeu les oportunitats que poden explotar fora de l’aula?
Ambdues. Pot ésser una nova oportunitat pels nois que han deixat l’escola, frustrats, perquè tot el dia havien de sentir com els deien que eren mals estudiants, que no eren prou bons ni prou intel·ligents. Però resulta que sí que ho són! Amb aquestes noves modalitats d’aprenentatge poden descobrir virtuts que no sabien que tenien.
I per una altra banda, potser hi ha joves que només necessiten un espai per a desenvolupar unes aptituds que potser no encaixen encara en el sistema reglat. I no passa res! Hem de deixar de pensar que els estudis tradicionals són condició per a aconseguir feina. Ara les grans companyies tecnològiques com Amazon, Google o Microsoft han deixat de banda el requeriment de tenir la secundària per a treballar-hi. No has de tenir un títol, només demostrar que pots treballar.
Hi ha un nou criteri d’oportunitats; la indústria s’està adonant que aquestes persones que poden no encaixar en els requisits clàssics potser tenen altres talents. Però l’educació no serveix només per a treballar: intentem fer entendre els joves que l’escola és només una part d’un llarg viatge vital i que hem de tenir motivacions per a continuar aprenent. Només cal que mirem el mòbil, escoltem música o mirem Youtube per a poder trobar les nostres passions i continuar explorant-les, siguin el que siguin.
Aquest enfocament és bo també per l’apoderament dels joves
Enfoquem la vida dels joves massa des de la perspectiva escolar. Vaig ser professora de secundària, sé del que parlo. No crec que el sistema escolar fos dissenyat per a ser així, però s’hi ha convertit. Està basat en un sistema molt estricte, però per apoderar els joves hem de preguntar-los què volen aprendre i com.
Han canviat les regles: què vol dir ser cap? No tot a la vida ha d’estar pensat en tenir una bona feina, perquè en el fons tothom pot tenir-la si se li dóna l’oportunitat. I és que hi ha persones que són les millors simplement perquè tenen el privilegi. Venen de famílies riques; poden convertir-se en CEOs perquè ja en tenen la referència. Qui és millor, qui ve del no-res i ha aconseguit quedar-se a les portes dels requisits o qui ha arribat però perquè té privilegis? Què compta més? Hem de plantejar aquestes preguntes a famílies i educadors per a ajudar els joves.
Parles de l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Com és el sistema escolar de Chicago? Té una bona oferta pública?
Estem vivint un canvi: l’escola pública de Chicago és una de les millors de l’Estat. Aquest canvi passa per un reconeixement que l’escola no deixa de ser una porta per a altres oportunitats. Intentem exposar els joves a noves realitats i demostrar que poden ser allò que veuen. El nostre rol és obrir-los les portes al món. I assegurar-nos que aquells que tenen més necessitats, els que estan als marges, puguin tenir les millors oportunitats.
Abans d’estar al Chicago Learning Exchange vas estar treballant a la Índia, obrint les portes de l’educació per a nenes i dones. Veiem que el canvi de paradigma educatiu és global, però quines són les diferències que veus entre els projectes a la Índia o a Chicago?
Crec que hi ha moltes similituds, dins la diferència. Vaig treballar a Índia amb una ONG que em va permetre entrar dins el sistema educatiu. A la Índia hi ha moltes menys oportunitats: a Chicago s’estudia fins els 18 i a la Índia el llindar és més baix. També hi ha un gran biaix pel que fa a les dones, perquè allà està molt més extés que el seu lloc és a la cuina i no a la feina. Aquestes coses són certes a la Índia, però també a Chicago. Els nivells de pobresa, per suposat, no són els mateixos, però les diferències, en la mateixa extensió de territori, poden arribar a ser més extremes.
És un repte, però si vam trobar oportunitats a la Índia per a persones, gent jove, que viuen al carrer i dones relegades a casa, podem fer-ho a Chicago.
