Tot allò que succeeix a la vida, sigui on sigui, pot ser una oportunitat per aprendre. Aquesta és la premissa de l’Aliança Educació360, que potencia totes aquelles activitats d’educació a temps complet. I, en aquesta lògica, el temps del migdia no és només un moment per alimentar-se, un impàs entre les classes del matí o de la tarda. És un espai de lleure en comunitat, en què participen diversos actors educatius, a més d’infants de diverses edats. És a dir, un caldo de cultiu pedagògic d’alt potencial.
És d’acord amb aquesta premissa que la comarca del Moianès, de la mà del recentment constituït Consell Comarcal, decideix posar en marxa el projecte d’Educació360 ‘Temps del Migdia‘, una iniciativa per garantir la qualitat educativa i alimentària dels menjadors, tot assegurant-ne l’equitat d’accés. Això, a la vegada que es connecten els diversos projectes pedagògics dels centres educatius de la zona i millora la governança. Es tracta d’una de les experiències pilot de l’Aliança Educació360, desenvolupada amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Per parlar del naixement del projecte, cal recordar que la comarca del Moianès neix el 2015, unint 10 municipis que tenien els seus centres educatius distribuïts en tres comarques diferents. Així, quan es conforma la 42ª comarca de Catalunya, els temps del migdia estaven gestionats per diferents empreses i entitats, “sense cap connexió ni criteri comú”, recorda Ruth Fernández, tècnica del Consell Comarcal del Moianès. “El 2015 la gestió dels menjadors escolars es converteix en una prioritat”, afegeix.
Així, el curs 2018-19 es creen unes comissions del temps de migdia, que s’apleguen en la Comissió Comarcal, formades per representants de les AFAs, els equips directius, els ajuntaments i monitors o monitores del servei. De les 8 escoles amb servei de menjador, 7 participen del projecte; “l’alta participació és el nostre primer indicador d’èxit”, apunta Fernández. Així, el temps del migdia es converteix en un espai educatiu més, coordinat entre els diversos centres, que elaboren plans i projectes de manera coordinada.
“La gestió conjunta ens ha suposat diversos avantatges, com unes activitats coordinades, prendre decisions sobre els àpats amb criteris unificats i la formació dels i les monitores per a un projecte educatiu de comarca”, explica Mercè Soler, directora del CEIP Josep Oriols i Roca de Moià. Així, en els darrers cursos s’han aprofitat esdeveniments perquè els diversos centres treballin de manera conjunta durant el curs, com el Dia de la Dona, el dels Drets dels Infants o el Dia Internacional per la Pau. Durant el temps del migdia es treballa la temàtica amb jocs o activitats lúdiques, com visionat de vídeos o pintura de murals.
El Dia de la Ddona, per exemple, es va decidir fer un muntatge de vídeo en què alumnes de cada centre s’intercanviaven d’escola a escola una frase escrita en un paper. “Va ser una iniciativa conjunta, gestionada des del temps del migdia però que també es treballa a classe”, apunta Soler. Aquest tipus d’iniciatives coordinades implica que els centres tenen autonomia, però “també permeten que els alumnes sàpiguen què es fa a la resta de la comarca”, afegeix Fernández.
Governança i participació
Recentment s’ha incorporat un altre actor a les comissions del temps del migdia: l’alumnat. “Les comissions eren espais molt participatius però ens vam adonar que hi havia tothom menys els usuaris”, explica Fernández. Així, representants dels i les alumnes de cada centre proposen les seves idees sobre els projectes pedagògics i aspectes alimentaris, recollits a les assemblees celebrades als migdies. Expliquen què els agrada i què no de la dinamització dels patis o fan suggeriments sobre la dieta.
El menú és elaborat per un dietista que té en compte els canvis d’estació i els productes de temporada per a una dieta equilibrada, però no es tracta pas d’una proposta tancada. “Sovint els alumnes proposen canvis d’ingredients o demanen introduir dies de menjar d’altres països”, explica Soler. De vegades, però, els suggeriments són més senzills, com demanar poder repetir més vegades o canviar el peix per la pizza. “Se’ls escolta i se’ls explica, amb l’ajuda del dietista, per què s’ha triat el menú que dinen i per què no hi ha tants macarrons com els agradaria”, argumenta Fernández.
I és que la participació i la transparència en la informació són les bases del projecte ‘Temps del Migdia’. Tothom tasta els dinars i tothom està al cas de les activitats i propostes. “Com que parlem d’un territori petit, fins i tot truquem les escoles una per una”, afirma la tècnica del Moianès, que recorda que no tots els municipis són prou grans per a comptar amb tècnics d’educació. “Ara, com que la gestió es fa des de la comarca, sabem que tothom és tingut en compte i dona força als municipis petits per a impulsar projectes que, sols, no haguessin dut a terme”, afegeix.
Per als municipis més grans, com Moià, els canvis han estat d’altre tipus, sobretot relacionats amb la gestió administrativa i les beques menjador, que ara són gestionades centralment des de la comarca. “Això suposa un gran canvi, perquè descarrega els centres d’aquesta gestió i el temps que hi dedicàvem ara el podem dedicar a fer pedagogia”, explica la directora del centre Josep Oriols i Roca. Amb les beques centralitzades, la informació arriba més a les famílies, que poden reunir-se amb representants del Consell Comarcal per resoldre els dubtes.
“Hem notat moltes més sol·licituds”, explica Soler, qui agraeix que el Consell assistís a les reunions de principi de curs. “Ha donat peu a conèixer millor les famílies i a adaptar-se a les seves necessitats”, afegeix. La premissa del projecte, doncs, és que els centres no hagin de fer res sols. D’aquesta manera s’assoleix, no només un augment en l’equitat d’accés, sinó una continuitat natural entre el temps lectiu i el temps del migdia. “No pot ser que els temps a l’aula i al menjador estiguin separats, perquè els aprenentatges fluctuen entre espais, de la mateixa manera que també ens va molt millor si treballem plegats entre municipis, perquè el que ens passa a uns, també ens passa als altres”, reflexiona Soler.
