Fa més de dos mesos que les escoles van tancar a causa del confinament. Des d’aleshores, els centres i els ajuntaments han hagut de treballar contrarellotge per a poder dissenyar una continuïtat lectiva i de lleure per a alumnes que havien canviat les aules per un ensenyament a distància. La bretxa digital i les dificultats socioeconòmiques derivades de la crisi de la Covid-19 són alguns dels obstacles als quals s’han hagut d’enfrontar.
Joan Carles Navarro és cap del departament d’Educació de l’Ajuntament d’El Prat i afirma que la clau per a mantenir l’activitat ha estat “una molt bona feina prèvia en lògica d’Educació 360”. En aquest municipi, els vincles entre el consistori, les famílies, centres educatius, entitats i serveis socials ja feia temps que estaven consolidades i, per això, la continuïtat ha estat més fàcil. Això, però, no vol dir que no hi hagi reptes a superar.
Quins recursos s’han ofert des de l’Ajuntament per als alumnes i la ciutadania en general durant aquests dies, pel que fa al suport educatiu?
Hem pres tres línies de treball: l’àmbit socioeducatiu, el suport a centres educatius en l’àmbit escolar i la comunicació amb la ciutadania. Pel que fa a allò socioeducatiu ens hem encarregat de la distribució de beques menjador i hem gestionat l’entrega de 221 dispositius digitals, per complementar les donacions del Departament d’Educació, tot analitzant les situacions que detectàvem que havien quedat fora de les donacions del Departament. Juntament amb Serveis Socials, els serveis d’Educació i els centres escolars vam detectar les necessitats.
Amb aquesta feina conjunta també hem treballat la detecció de necessitats i situacions de vulnerabilitat que es poguessin donar i s’estiguessin agreujant durant el confinament. En aquests moments qui té contacte amb les famílies i l’alumnat són els centres i Serveis Socials, així que hem fet confluir la informació per planejar actuacions, com que els treballadors socials vagin a fer una visita a la llar o que el centre insisteixi més en el seguiment. Un treball de visió global de les necessitats.
A part, hem continuat amb programes de suport que ja teníem, que sempre s’han organitzat a través de l’escola. Entenem que cada centre estableix una lògica de treball pròpia i, per tant, els projectes que desenvolupem des de l’Ajuntament no poden ser homogenis. Ens hem posat amb contacte amb tots els centres i els hem comunicat els projectes als quals hem donat continuïtat durant el confinament. Han estat els tutors els qui han definit la forma i el suport que se’ls ha donat.
De quin suport parlem?
De tot. Hi ha centres amb els quals fem connexions diverses vegades a la setmana amb nanos concrets per donar-los suport acadèmic individualitzat. És una continuació del programa Èxit (tallers de suport escolar fora de l’horari de classes). Ara són seguiments personalitzats, en lloc de ser en grup, sobre continguts marcats pel tutor. Per altra banda hi ha centres que ens han comunicat que tenen alumnes que el que necessiten és motivació i que algú s’hi comuniqui per saber com està...Ens hem adaptat a la tasca d’acompanyament que el tutor cregués que s’havia de fer, fos acadèmica o emocional.
Inclús es va arribar a plantejar, quan es van establir les franges per sortir a passejar, que alguns treballadors socials acompanyessin nanos que no podien sortir perquè a la seva família tothom estava treballant quan els tocava sortir a passejar. Hem flexibilitzat al màxim el concepte d’educació per atendre totes les necessitats. Permetre que l’infant fes la passejada per a nosaltres, en aquell moment, era l’estratègia educativa més important.
Aquest acompanyament l’hem fet tant en l’educació obligatòria com en la postobligatòria, perquè l’objectiu és no perdre el fil dels alumnes, sobretot aquells que són més complexos o viuen en situacions de més vulnerabilitat. Per això aquest treball és tan personalitzat i reforça tant l’aspecte afectiu. En aquesta línia, també hem implementat serveis de suport psicològic per infants i joves i d’orientació acadèmica, als quals no s’hi accedeix a través dels centres, sinó que són oberts.
Fa poc, van començar les preinscripcions en línia. Com ho han gestionat?
Hem posat a disposició de la ciutadania 7 números de telèfon per a fer acompanyament del tipus que sigui. Tant ajudes per a fer la preinscripció en línia, com derivacions a Serveis Socials per a famílies amb dificultats. Els centres educatius, quan han estat saturats, també ens han derivat casos. Hem tingut moltíssimes trucades: hem vist que la nova situació ens situa en un marc que tensa encara més situacions que ja eren delicades i hem intentat potenciar accions per tal que la població més vulnerable no se’ns despengi encara més.
I és que el que volíem evitar, de totes totes, és que les famílies vulnerables, en el sentit més ampli del terme, quedessin fora de termini de les preinscripcions. Això hauria determinat moltes coses, com per exemple tenir concentració d’alumnat vulnerable en un centre determinat, dificultats per a la gestió de les beques menjador...Ens estem coordinant per a millorar la qualitat de l’abordatge; ja ho fèiem abans, però ara hem fet un salt.
Parla d’enfortir vincles i fer acompanyament emocional. Un dels efectes del confinament és perdre el vincle amb els companys i en aquest aspecte, l’educació no formal juga un paper important. Com esteu mantenint l’educació fora del temps lectiu i quin paper juguen els projectes d’Educació 360?
Les activitats d’educació no formal que depenen de l’Ajuntament les hem continuat. Pel que fa al programa IntersECCions, que està en la lògica d’Educació 360, també ha seguit treballant com ho fa normalment, amb els centres escolars, tot i que adaptant les activitats a un format en línia. Està format per tot un entramat d’entitats que han donat continuïtat virtual a les activitats. I això ha estat possible perquè hem seguit treballant amb les escoles i, per tant, allò que acompanyava els centres en horari extraescolar ha sigut fàcil de continuar.
Aquesta és una conseqüència d’una bona feina en lògica d’Educació 360, perquè hi ha un lligam entre allò que fa l’escola i les entitats de lleure i, per tant, s’ha plantejat la continuïtat de totes les activitats de la mateixa manera.
I, de cara a l’estiu, quan no hi hagi activitat lectiva, com plantegen l’educació en el lleure. No sabem si es podran fer els casals, però si es fan, les mesures de seguretat i d’higiene seran un tema important a tenir en compte.
Hem constituït una comissió de treball transversal amb Joventut, Esports, Cultura, Educació i Serveis Socials per abordar el tema. Treballem des de la base que sí es podran fer aquestes activitats i que s’hauran de complir requisits de gestió i organització. El plantejament és ampliar molt els espais en què es faran les activitats, per necessitat, així que obrirem més escoles. La idea és intentar oferir el mateix que oferíem altres anys, però això també depèn de les dificultats organitzatives i econòmiques que tindran les entitats que gestionen les activitats.
Complir les mesures de seguretat suposa contractar més personal
Evidentment, i no tant per les ràtios, perquè no són gaire diferents, sinó pel fet que no pots barrejar nanos ni monitors. Normalment les entitats tenen un nombre diferent de monitors al matí que a la tarda, ja que no tots els nanos fan el mateix horari. Però si tens un encapsulament de 10 nanos que no es poden barrejar entre ells i els monitors no poden canviar de grup, necessites un monitor per grup, sí o sí.
Estem intentant veure com podem ajudar les entitats perquè compleixin els requisits. Per això, tenim dues línies. Per una banda, des de l’Ajuntament, els proveirem dels Equips de Protecció Individual, i per l’altra, estem estudiant veure, si es produeix algun cas de contagi que obligui a tancar grups, si podem cobrir des de l’Ajuntament la repercussió econòmica que això suposi per a l’entitat.
A més a més, hem de destacar la línia de suport econòmic per a les famílies. Tenim un model de beques, ja articulat des de fa anys, que a més de la situació econòmica, també té en compte factors socioeducatius. Això és que una part de la puntuació que té un alumne per rebre la beca ve donat per part d’una comissió social del centre educatiu.
Amb quins criteris?
Necessitats socioeducatives. Per exemple, un alumne que necessiti incorporar-se unes setmanes a un casal per motius personals, perquè potser ha perdut un ésser estimat o ha viscut una situació difícil. Aquests supòsits, aquest any, cobren més importància que mai, i parlem de situacions que només coneixen el professorat o els Serveis Socials. Atenint-nos a criteris de salut, econòmics, psicològics i socials, se’ls dóna una beca que garanteixi que puguin assistir a un esplai. Aquest any, veiem que s’han disparat les demandes i la situació econòmica és pitjor que mai, així que estem adaptant i ampliant el pressupost per a beques.
El Departament va anunciar dimecres que els alumnes podran tornar a les escoles quan els centres entrin en la fase 2. Creu possible facilitar els espais i les mesures de seguretat que exigeix el Departament?
Hi ha dos escenaris. Un és el del juny, i creiem que obrir les escoles és absolutament indispensable. No per a la població general, perquè hi ha molta gent que podria passar el que queda de curs sense trepitjar l’escola; no dic que sigui bo, però podrien. Però sí que és indispensable per a una població vulnerable a la qual ningú no està fent un seguiment presencial. Per a detectar si un alumne està mal alimentat o si té patiment emocional, cal tenir-lo davant.
Només per això és molt important que es pugui tenir contacte amb els tutors, parlar-hi i rebre suport. A més, també és important aquest assessorament personal de cara als finals d’etapa: hi ha tutories que s’han de fer presencialment i això, per a mi, ja justifica l’obertura de les escoles. I això no requereix que totes les aules estiguin obertes, així que no em fa pensar en grans dificultats logístiques. El problema el tindrem al setembre.