No obstant, construïts històricament com un servei de cura per les mares treballadores (Bonoli, 2013:115), s’ha descuidat el rol educatiu de les escoles bressol en molts contextos, especialment per les capes socials més vulnerabilitzades. No obstant, estudis recents indiquen que l’accés a aquests serveis tenen un efecte positiu en la integració social i els resultats educatius posteriors dels nens i nenes, sobretot aquells/es en entorns desfavorits (Magnuson et al., 2007; Esping-Andersen, 2009). Així, per oferir serveis de cura accessibles per a totes les dones, crear espais de socialització i assolir la igualtat en les oportunitats en la primera infància, és urgent i prioritari tenir escoles bressol assequibles i de qualitat. Això és encara més cert en un context com el català, on la demanda d’escoles bressol municipals supera l’oferta i per tant hi ha gran competició per les places. Ara bé, existeixen desigualtats en les sol·licituds i l’accés a escoles bressol municipals segons la situació socioeconòmica de la mare? I, en aquest cas, quines són les raons i quins mecanismes de correcció es poden realitzar des dels ens locals?
Aquesta va ser una de les preguntes que van guiar l’elaboració per part de l’IGOP d’una enquesta a 1.219 mares a Barcelona i altres municipis que tinguessin nens/es entre 0 i 3 anys. Els primers resultats de la investigació mostren que a Catalunya hi ha grans desigualtats en les sol·licituds i en l’accés a escoles bressols: existeixen diferencies de més de 10 punts percentuals en les sol·licituds a escoles bressols municipals entre les mares amb menys de 14.000€ i/o estudis inferiors i la resta de mares amb més ingressos o amb estudis universitaris. A més, si bé en el procés d’accés hi ha certs mecanismes correctors, les desigualtats es mantenen. No obstant, els resultats de l’enquesta també mostren que a la ciutat de Barcelona les desigualtats serien més reduïdes i poc significatives estadísticament. Mirem primer les raons d’aquestes desigualtats i després podrem utilitzar el cas de Barcelona per entendre possibles mecanismes correctors.
Des del cantó de la demanda, un dels factors principals que expliquen les desigualtats en les sol·licituds a les escoles bressol és la participació en el mercat laboral de la mare (però no del pare, mostrant que la cura dels fills/es segueix recaient majoritàriament en les dones). Si bé abans del naixement de l’infant les mares amb estudis inferiors participen menys en el mercat laboral, és després del naixement, i especialment després del primer any de vida, quan les diferències s’accentuen, sent les mares amb estudis universitaris les que recuperen més ràpidament els nivells d’ocupació pre-naixement.
Una vegada tenim en compte la participació laboral, altres factors que expliquen un menor ús de serveis de mares amb estudis inferiors i/o menys ingressos són el cost del servei i desconèixer l’existència dels serveis, és a dir, les privacions materials i d’informació. En quant a la procedència de la mare, les mares nascudes a un país de Llatinoamèrica de mitja sol·liciten una escola bressol igual que les mares nascudes a Espanya. No obstant, les primeres accedeixen menys als serveis, aspecte alarmant que caldria investigar amb profunditat (malauradament la mostra no era suficientment gran per estudiar l’ús que en fan les mares nascudes a països del nord d’Àfrica). Per l’altre cantó, les mares en diferents situacions socioeconòmiques no presenten diferències en opinió significatives sobre el rol de la mare en la criança, reforçant la idea de que les desigualtats es deuen principalment a desigualtats materials i d’informació, on la administració pública té gran responsabilitat.
Una vegada sabem que els motius pels que no sol·licita una plaça són sovint involuntaris, la política pública es torna necessària: es pot donar més informació a les mares en situacions de vulnerabilitat, facilitar l’accés per a aquelles mares que no participen en el mercat laboral i, el més important, avançar cap a la gratuïtat o la tarificació social dels serveis. De fet, l’enquesta mostra que la menor presència de desigualtats a Barcelona pot estar atribuïda a la tarificació social, doncs la reducció de preu per les families amb baixos ingressos ha estat considerable, sobretot per les mares amb menys de 14.000€ anuals. A més, una xarxa extensa de centres de serveis socials pot tenir un rol important per reduir les desigualtats. Segons la mostra de l’enquesta, les mares amb menys recursos s’informen sovint dels serveis a partir de serveis socials i les que reben un ajut públic municipal hi accedeixen més que les que no en tenen.
En definitiva, l’enquesta realitzada ens ha permès conèixer millor les desigualtats presents en les escoles bressols municipals, posant en el centre de la política pública la necessitat de reduir els costos per les famílies amb menys recursos i informar-les dels serveis. Aquí, una ciutat amb recursos com Barcelona, que està innovant per a estendre serveis i fer-los assequibles, estaria donant les passes cap a la bona direcció. No obstant, aquells municipis sense el finançament necessari, sobretot donat la manca d’aquest per part de la Generalitat i del govern central, no podran recórrer el mateix camí, generant greus desigualtats territorials on els nens i les nenes poden veure perjudicades les seves oportunitats només per motiu d’haver nascut en un municipi o un altre, a vegades a pocs kilòmetres de distància. I no només per l’accessibilitat, perquè les diferències en qualitat també poden ser importants.
En aquest sentit, en les taules rodones realitzades recentment per l’IGOP i la Diputació de Barcelona es va posar en valor la qualitat de les escoles bressol municipals a Barcelona, de gestió pública directa, i hi va haver prou consens que el camí a fer els serveis accessibles no pot fer-se a costa de la seva qualitat, incloent-hi les condicions laborals dels/de les educadores. Així, es torna prioritari una xarxa d’escoles bressols de gestió pública ben finançades i assequibles, si no gratuïtes, però que es puguin adaptar a les diferents necessitats dels nens i nenes, donant llibertat als centres en aspectes clau de la gestió.
[ Aquesta contribució es realitza sota el marc d’una beca FI-AGAUR de la Generalitat de Catalunya i del projecte d’investigació “Inversión en la temprana infancia: política, políticas y resultados” (CS02017-88906-R), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación. ]
Bonoli, G. (2013). The origins of active social policy: Labour market and childcare policies in a comparative perspective. Oxford University Press.
Magnuson, K. A., Ruhm, C., & Waldfogel, J. (2007). Does prekindergarten improve school preparation and performance?. Economics of Education review, 26(1), 33-51.
Esping-Andersen, G. (2009). Incomplete revolution: Adapting welfare states to women’s new roles. Polity.
