Un nen és valent; una nena, una princesa. Ells tenen penis i elles vulva. Les mares són les qui canvien els bolquers i els pares van a treballar. Ells corren i elles miren. Aquestes són creences, estereotips o dinàmiques que es van reproduint sovint al dia a dia dels infants més menuts: tant a casa, com a l’escola o a la televisió, van assumint rols de gènere i normativitats que, sense adonar-nos-en, configuren una societat hostil amb la diversitat de gènere i afectivosexual. Diversos experts en neurociència i educació, com en David Bueno, ressalten la importància de començar a treballar el desenvolupament dels valors des de ben petits. Les coses que se’ns diuen no són innòcues i mai no és massa d’hora per començar.
Aquesta és la premissa que va guiar l’Ajuntament de Mataró a l’hora de crear el projecte de Coeducació a les Escoles Bressol Municipals el 2017. Feia anys que el municipi realitzava tallers i sessions contra la violència masclista i sobre diversitat afectivosexual a les escoles de primària i secundària, però “tenen un currículum molt marcat pel Departament d’Educació i, des de l’Ajuntament no podem incidir tant. Així que ens vam dirigir a les escoles bressol, ja que són competència municipal i, a més, és importantíssim començar de ben petits perquè el que s’aprèn en aquestes etapes marca el futur”, apunta Miquel Vadell, regidor d’Educació, qui afegeix que la petita infància “és la millor inversió”.
És importantíssim començar de ben petits perquè el que s’aprèn en aquestes etapes marca el futur
Així, ara fa quatre cursos es va començar a posar les bases d’un programa de coeducació centrada a les 9 escoles bressol, que acullen 90 professionals, 800 famílies i vora 1.000 infants. Es va treballar per introduir propostes pedagògiques a les aules per tractar la diversitat de gènere, dels cossos, afectiva o familiar, però el primer pas estava clar. S’havia de formar els i les mestres. “Cal educar qui educa: sovint es fa molta acció amb persones joves, però si no treballem amb aquelles que transmeten valors als més menuts, no aconseguirem res”, assegura la regidora d’Igualtat, Feminismes i LGTBI, Marisa Merchán.
Deconstruir els estereotips o prejudicis que tenen els i les docents és essencial. Durant les formacions que es donen de la mà de l’associació Caleidoscopio, moltes mestres s’adonen de comportaments, actituds i llenguatges que tenen assumits i que, sense ser-ne conscients, promouen els estereotips i prejudicis. “Els rols que reprodueixen els menuts són els que els hem transmès”, apunta Merchán, qui es lamenta que “a les carreres de magisteri no hi hagi formació en gènere”. Per això, des del consistori s’ha tendit molt a la pedagogia a través de sessions de bones pràctiques, formacions o xerrades amb participació de referents com Miquel Missé o Marina Subirats. Des d’aquests espais es debat i reflexiona sobre els diferents tipus de joc proposat o els termes amb els quals ens referim a l’actitud brava d’ells i al físic d’elles.
Canviar de mirada
La clau, és doncs, educar els referents adults. I això implica també les famílies. De la mateixa manera que al professorat, també es fan arribar a les llars formularis i se celebren reunions per tal d’esbrinar i reflexionar sobre com tracten els infants o quins rols de gènere es reprodueixen a casa. “Intentem treballar de manera coherent i amb concordança, per tan que no hi hagi contradiccions en el missatge que es dona als infants”, explica Miquel Vadell.
Així, els materials i propostes pedagògiques elaborades per Caleidoscopio, entitat que coordina el projecte, es fan arribar als centres però també a les famílies. Aquestes propostes s’elaboren conjuntament entre les direccions, el professorat i la coordinació de les escoles bressol i, cadascuna d’elles, en funció de la seva singularitat, tria un tema a treballar, adaptant-se als seus ritmes. Es poden abordar, doncs, diferents propostes com la diversitat dels cossos, les terminologies usades o trencar imaginaris rígids. Aquestes temàtiques, que són complexes i profundes, són tractades de manera transversal i amb naturalitat: no es realitzen tallers ni sessions amb els infants, sinó que s’incorporen dinàmiques que garanteixen tractar el respecte i la diversitat en tot moment. Això es fa de la mà de jocs, dibuixos o materials molt quotidians però revisats, com poden ser contes i materials de lectura.
Revisant les històries de la infància
Si pensem en la caputxeta vermella, rememorem un conte de la nostra infància. Però si hi pensem amb més detall, veiem que es tracta d’una història que ensenya les nenes a tenir por. Són contes que hem sentit milions de vegades i que ens van deixant una empremta. “No es tracta de desterrar aquestes històries masclistes, sinó d’analitzar els clàssics perquè els infants tinguin un punt de vista crític. Qualsevol història ha de ser explicada seguida d’una anàlisi”, assegura Katy Pallás, presidenta de l’Associació de Famílies LGTBI (FLG), associació impulsora del projecte Contes a l’escola, que proporciona als centres històries inclusives i respectuoses amb la diversitat.
“Treballar l’acceptació, el respecte i l’estima a través dels contes ens permet fer-ho de manera transversal. Els contes sempre són a l’aula i es llegeixen més d’una vegada”, explica Pallás. Aquesta iniciativa es dedica, des de fa 10 anys, a elaborar un catàleg de contes i històries amb perspectiva de gènere pensats per infants de bressol fins l’ESO. Aquest catàleg, que es renova cada any, es fa arribar a centres com les escoles bressol de Mataró, per tal que es pugui comptar amb lectures que permetin “canviar la mirada i fer-la inclusiva. Els infants entenen allò que expliquem al seu nivell”, diu Pallàs. Canviar els materials és, doncs, essencial. “Durant anys les aules han tingut pòsters gegants amb dos cossos nuus, que donaven per sentat el binarisme. I això no és innocu”, afirmen des de l’Associació.
No cal que hi hagi diversitat a l’aula per parlar-ne. Tots els infants tenen el dret de conèixer la diferència
Aquests contes expliquen històries de diversitat familiar, sobre com són els cossos i la seva diversitat, sobre l’expressió no normativa del gènere o sobre figures de dones històriques. “És dotar de realitat aquesta diversitat i fer-la entrar a la normalitat”, diu Pallàs, que explica que molts mestres presenten dubtes sobre com tractar aquestes històries a les aules perquè no estan segurs de si hi ha diversitat entre els seus alumnes. “No cal que n’hi hagi per parlar-ne. No es tracta de detectar-los, sinó de parlar de les diverses opcions. Tots els infants tenen el dret de conèixer la diferència”, afirma.
Entitats com l’Associació de Famílies LGTBI (FLG) fa anys que lluiten per fer visible i normalitzar les diverses diversitats. Avui, el terme coeducació o feminisme estan a l’ordre del dia, però no era tan així el 2017, quan comença el projecte a les aules de bressol de Mataró. “Els ajuntaments s’estan posant les piles i que les administracions visibilitzin aquestes lluites les dignifica i ajuda a que professionals i famílies vegin que les pors i dubtes són totalment infundats”. I així ho veuen també els infants, que a aquestes edats encara no han estat intoxicats per estereotips ni prejudicis i gaudeixen les activitats i els contes, sense jutjar ningú. “Els nens i nenes seran persones fantàstiques: l’única manera d’acabar amb l’heteropatriarcat és que entenguin que l’estereotip no és una font de privilegis sinó quelcom que cal derribar”, sentencia Merchán.