Necessiten disposar d’un espai segur i que estiguem al seu costat confiant en que aniran passant d’etapa al seu ritme individual, segons com sentin de preparat el seu cos i segons els seus desitjos particulars. Cal recordar que si no fan servir alguna postura és perquè el seu cos encara no està preparat o bé perquè estan interessats en un altre aprenentatge. Aniran aconseguint cada fase de forma autònoma.
També comprovem constantment el seu desig incansable per a mirar al seu voltant, tocar tot el que està al seu abast, jugar-hi… en definitiva, conèixer tot allò que els envolta i investigar com funciona el seu cos, el seu entorn i com s’hi poden relacionar. Tenen una gran curiositat i moltes ganes de descobrir i aprendre. Tampoc els ajuda que els adults els diem com ni amb què han de jugar.
El joc i el moviment és la manera de viure de les criatures durant la primera infància. No tan sols pel fet que en gaudeixen, i molt, sinó també perquè els serveix per aprendre i créixer en diferents àmbits. Per ells, el joc és una cosa molt seriosa
En primer lloc, a nivell físic el moviment és una necessitat vital. Els suposa anar adquirint diferents habilitats tant respecte al cos en global com en la manipulació d’objectes. A nivell cognitiu, van coneixent tot allò que poden fer i allò que encara no. És a dir, van sent conscients de les seves capacitats i dels seus límits. Alhora, van aprenent com funcionen les coses del seu voltant i també les lleis de la natura. Com ens diu la Rosa Vidiella, es converteixen en petits físics, químics, matemàtics, biòlegs,…
A nivell emocional, el joc permet que aflorin les diferents emocions viscudes, de manera que és una via d’expressió i, gràcies als adults que hi posem paraules, les poden anar coneixent. Per exemple: es posen contents quan els surt algun repte que s’havien proposat, tristos quan se’ls trenca una joguina, o s’enfaden si els prenen un objecte. A nivell relacional els permet iniciar els passos cap a la socialització fora de la família propera.
Segons aquestes premisses, com ens necessiten doncs els nostres fills i filles durant el moviment i el joc? En primer lloc, permetent que sigui un joc lliure, auto-estimulat, de manera que les criatures en siguin les protagonistes, que puguin decidir amb què juguen, quanta estona, en quina postura… Així, estarem respectant la seva iniciativa de manera que es podran sentir hàbils i capaços, valorats i respectats en les seves tries i decisions. Evitarem, en la mida del possible, dirigir el seu joc.
Els hi posarem les joguines adequades per a les capacitats que hagin desenvolupat a cada moment i no les que siguin d’edats o habilitats més avançades. Així, no se sentiran forçats ni frustrats per no poder assolir les nostres expectatives si no coincideixen amb les seves. Deixarem que vagin triant la postura en què volen jugar en cada moment, sense avançar cap postura que no hagin triat ells, ja que els estarem forçant en períodes en què la seva musculatura no estarà encara preparada.
Els farem un gran regal si els deixem temps per a que gaudeixin de cada etapa, sense presses ni expectatives, simplement compartint estones d’aquest joc lliure i aprofitant per a observar-los i conèixer com són a través del seu joc. Ens necessiten al seu costat per a mostrar-nos les seves alegries, els avenços i els nous reptes que es proposin i, alhora, perquè puguem posar paraules al què van fent i sentint.
En definitiva, la nostra participació indirecta, els permet poder gaudir d’un joc tranquil, actiu i alegre.
Pel que fa a la zona de joc, és important que els preparem un espai on les criatures puguin tenir la llibertat de moure’s de manera segura, sense estris limitadors del moviment o que els mantinguin lligats. Si és possible, els hi col·locarem un material que ofereixi algun desnivell com ara una rampa o un calaix girat cap per avall col·locat en forma de tarima, per a que es vagin trobant diferents alçades per on desplaçar-se. Per a la manipulació, els posarem al seu abast objectes segurs, de pes i mida adequats, preferiblement fets amb materials naturals i variats.
Com més abstractes i inespecífics siguin, més riquesa i varietat de joc oferiran, alhora que els permetran activar la creativitat.
2 comentaris
Gràcies Núria.
Articles amb mirades com la que acabes d’explicar serien necessaris més sovint. I molt important amb els infants de 0-3 , però continuem observant i acompanyant els espais , els jocs, el desenvolupament de cada infant en les etapes d’infantil i primària.
Moltes gràcies Núria per aquest article, estic segura que aquesta mirada respectuosa donarà un tomb a molts dubtes que es generen en l’acompanyament als infants en les primeres etapes de vida. Etapa vital per a l’inconscient i per a assentar unes bones bases per a assolir autonomia i confiança en un@ mateix@ i les pròpies capacitats.