L’informe Assetjament escolar per part de persones adultes és fruit de l’increment de denúncies de casos d’abús sexual i abús de poder cap a infants i adolescents i, en general la creixent preocupació social i institucional sobre el maltractament cap a menors dels darrers anys a Catalunya
L’assetjament, ja sigui entre iguals o per part de persones adultes, no deixa de ser una constant en el nostre sistema educatiu. Podem anar seguint a la premsa els casos més greus que poden anar des del suïcidi, com el de la Kira, a denúncies per agressió sexual grupal com les del noi amb autisme a un centre de Vallirana que ara està en judici, passant per les denúncies públiques com les de l’Institut del Teatre o les més recents per part de nou alumnes a un professor d’un institut de Vilanova i la Geltrú. Però més enllà de la repercussió mediàtica d’aquests fets, els que hi treballem sabem que el problema existeix, és gran, i les mesures existents fins ara no han estat suficients.
És en aquest context que en els darrers temps s’han proposat diverses iniciatives. La Comissió de Treball d’Assetjament escolar per part de persones adultes del CEMB recull a l’Informe les més significatives:
- Garantir al menys un/a coordinador/a de benestar a cada centre educatiu. Parlaré més endavant d’aquesta figura.
- Millorar la formació als professionals dels centres sobre aquesta matèria.
- Identificar figures externes que puguin assessorar i acompanyar els centres en cas d’assetjament, figures que haurien de garantir també la reparació a la víctima.
- Fer difusió constant dels nous protocols en llocs estratègics del centre, informant-ne a professors, alumnes i famílies.
- Facilitar canals anònims on realitzar comunicacions.
- Incorporar una mirada de prevenció en el disseny arquitectònic dels centres.
- Repensar el model d’educació afectivo-sexual.
- Fixar codis de conducta sobre com relacionar-se als centres amb els menors d’edat, també a les xarxes socials per part dels adults.
- Millorar la transparència i la igualtat dels processos d’avaluació minimitzant les diferències avaluatives entre el professorat.
Més enllà de la repercussió mediàtica d’aquests fets, els que hi treballem sabem que el problema existeix, és gran, i les mesures existents fins ara no han estat suficients
Una part significativa d’aquests punts, d’una manera o altra, estaran lligats a la figura del/la Coordinador/a de benestar i protecció. Una persona o equip de persones que haurien de tenir una formació específica i que seran les responsables al centre de vetllar pel seguiment del protocol i els circuits interns de denúncia.
La bona notícia és que aquesta és una figura prevista per la LOMLOE i que, per tant, s’haurà d’anar implementant a tots els centres. A més a més, tant des de la Diputació de Barcelona com des de l’Ajuntament de Barcelona , aquest curs ja s’està aplicant a les escoles municipals de música un protocol contra l’assetjament per part de persones adultes assessorat per la Fundació Vicki Bernadet. En aquest sentit, serà molt útil fer un seguiment de la implementació de la figura per part dels ens municipals, per detectar quins aspectes cal millorar, agilitzar o aprofundir quan també es comenci a implementar a la resta de centres educatius.
Depèn de tots nosaltres, i sobretot de l’Administració, l’èxit d’aquestes mesures per evitar que determinats fets no tornin a passar i, que si passen, ningú no quedi ni impune ni desemparat. Ni desemparat en el moment de la denúncia dels fets, ni sense seguiment posterior, no sols per a les víctimes, sinó també per als culpables i l’entorn que ho ha viscut i, en alguns casos, permès.
