Al conjunt de Catalunya, l’Abandonament Escolar Prematur (AEP) se situa en el 16,9%. Una xifra que ha augmentat arran de la pandèmia i que se situa per sobre de la mitjana espanyola, del 13,9%. Aquesta és una xacra que determina el futur dels joves del país i, per això, diverses administracions s’han posat com a objectiu eliminar aquest fenomen.
Una d’elles és la Diputació de Barcelona, que ha posat en marxa un programa pilot que pretén cohesionar a tots els agents locals involucrats en l’orientació. D’aquesta manera, el NOE 4.10 treballa perquè cada municipi de la província pugui “acompanyar de manera longitudinal tots els joves amb una quantitat ingent de recursos”, tal com ha apuntat Teresa Sambola, Coordinadora de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació, durant la introducció del darrer dels 10 seminaris Noves Oportunitats Educatives 4.10.
En aquesta trobada, s’han presentat els resultats dels vuit municipis que han participat com a pilots en aquest projecte, que porta desenvolupant-se des del 2021. Aquest procés ha permès constituir xarxes locals amb els agents de referència del territori. “Calen totes les passes que puguem donar perquè la intervenció sigui ajustada a les necessitats dels joves i a les capacitats del territori”, ha explicat Sara Maroto, cap de la Secció de Programes Educatius de la Gerència d’Educació de la Diputació de Barcelona, qui també ha afegit que un dels punts forts d’aquest pilotatge és que ha obert la porta a atendre perfils que no es coneixien i que no s’han estat acompanyant.
Aconseguir que tots els agents del municipi treballin de manera coordinada és una “feina ingent”, tal com ha apuntat Carme Martínez-Roca, directora de Fem Pedagogia i una de les persones expertes que han acompanyat els municipis pilot, qui també ha afegit que “cal respectar els ritmes i l’espai, però si entenem que la transformació no té marxa enrere, aquest projecte tindrà èxit”, ha assegurat.
D’aquesta manera, s’ha volgut posar en valor la tasca dels vuit ens locals que han participat en el pilotatge del projecte NOE 4.10 i que han explicat la seva experiència al seminari d’ahir: Badia del Vallès, Igualada, Consell Comarcal d’Osona, Mollet del Vallès, Vilafranca del Penedès, Mataró, El Prat de Llobregat i Cornellà de Llobregat.
La (re)coneixença, el primer pas
El primer repte amb què es van trobar els municipis que van començar a implementar el NOE 4.10 el 2021 va ser el de mapejar i posar sobre la taula tots els serveis i agents que acompanyen els joves durant les diferents etapes de la seva escolarització. Com que cada municipi és un món, hi ha hagut experiències diferents. Per exemple, en algun cas no hi havia tradició de treball en xarxa i els serveis “estan molt a prop, però molt lluny a la vegada”, ha explicat Ana Lirola, de l’Ajuntament de Badia del Vallès.
Des d’Igualada, Laura Molina s’ha mostrat d’acord amb aquesta afirmació i ha afegit que, degut a aquesta desconnexió dels agents i, gràcies a l’elaboració del mapeig, es van poder adonar que sovint les tasques de derivació del jovent no funcionaven de manera adequada i que hi havia usuaris que estaven sent atesos per agents que duplicaven feina.
Per això, un dels primers passos d’aquest projecte d’acompanyament ha estat definir bé quins agents en formen part, quina és la seva tasca i com es fa la derivació. Així, una de les propostes que està posant en marxa El Prat de Llobregat és la de la figura del Referent de Circuit, una persona que té al cap tots els serveis i que “mapeja el recorregut per assegurar-se que cap jove queda desatès i, a la vegada, que no s’està duplicant la feina”, tal com apunta Uxia Gonzàlez, que especifica que aquesta figura no ha d’estar necessàriament en contacte directe amb l’usuari.
Generar eines de coneixença dels actors, agents i metodologies és indispensable, segons han apuntat els municipis participants al seminari, ja que, com ha dit Uxia González, “els actors són molt volàtils” i canvien sovint. Per això, és necessari tenir identificades i actualitzades també les necessitats del jovent i les capacitats del municipi, per tal de tenir una oferta transversal sempre disponible.
En aquesta línia, la incorporació de nous agents a cada xarxa local és una passa important, tal com ha destacat Dolors Peñafiel des de Vilafranca del Penedès. Aquest municipi va creure de vital importància comptar amb la visió dels joves i, per això, va elaborar una enquesta per tenir una mostra significativa. A més, aquesta enquesta es va repetir després d’un temps per saber què havia passat amb el 20% de joves que havien abandonat anys abans i, per tant, avaluar l’orientació que havien estat rebent.
Fruit d’aquesta consulta, es va destacar que els joves que no continuen amb la seva educació “presenten dificultats emocionals significatives, que dificulten la tasca formativa”, tal com apunta Peñafiel. En base a aquest coneixement, s’han implementat, no només serveis d’orientació, sinó també d’acompanyament emocional a joves i famílies. De la mateixa manera ho han fet a Badia del Vallès, que està treballant per incorporar agents de salut a la xarxa d’orientació.
Un camí llarg però profitòs
Un cop identificada la força dels agents del municipi i les necessitats del jovent, toca posar-se mans a l’obra, fita que tampoc no és fàcil. Per exemple, a Osona (que no treballa com a municipi sinó com a servei comarcal) ja es treballava en xarxa abans de la implementació del pilot NOE 4.10, però Cristina Ribas assegura que això no volia dir que hi hagués un bon encaix entre els agents. “Es fa molta feina diàriament, però el temps se’ns menja i faltava temps per asseure’ns i protocolaritzar els processos i un vocabulari conjunt”.
Alguns municipis, com Mataró, han optat per fer formacions i capacitacions als agents per “assentar les bases”, tal com ha apuntat Erik Ruíz. Amb diverses sessions centrades en l’autoconeixement, es va pretendre fomentar “la flexibilitat davant els canvis i la cohesió de la xarxa per descobrir que, tot i que venim de llocs diferents, l’objectiu és el mateix”. Aquesta coordinació els ha permès realitzar més de 130 tallers a instituts i escoles el darrer curs.
Altres ciutats, com Cornellà, han apostat per crear un centre neuràlgic on els joves puguin tenir referents. En el cas d’aquest municipi és l’Oficina Jove, un nou equipament juvenil que es convertirà en “l’epicentre de l’atenció”. Aquest espai, on tots els agents treballaran plegats, permetrà conèixer i reconèixer les capacitats de cadascun. “Això ajudarà a posar en més valor les àrees de joventut que, fins ara, només érem coneguts per la nostra tasca en el lleure”, assegura María José Ramos.
Precisament, valorar la importància de tots els actors, des dels que es dediquen al lleure fins a la salut mental, és imprescindible per atacar el fenòmen de l’abandonament, ja que es tracta d’una xacra “multicausal que requereix anar al moll de l’ós i qüestionar els nostres fonaments metodològics”, tal com assegura Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, que també va acompanyar els pilot com a experta.
Es tracta, doncs, d’un procés costós i llarg, però, tal com apunta Martí Puigbó, de la consultoria Daleph, “hem d’evitar pensar que crear una xarxa porta més feina, sinó que ens permetrà treballar de manera més coordinada i òptima”.
És, doncs, un esforç necessari perquè, tal com adverteix el diputat delegat de Joventut de la Diputació de Barcelona, Javier Silva, “no podem perdre més talent dels joves ni permetre els riscos ni vulnerabilitats als que es veuran abocats aquells que abandonin”. Eradicar l’abandonament prematur és una aposta necessària en aquest moment en què, després de la pandèmia, les xifres han crescut.
