Laia Serra és professora del Grau d’Educació i Treball Social de la facultat Pere Tarrés de la URL, membre de l’equip directiu de la cooperativa Musicoop i membre de l’Equip directiu de l’Escola Municipal de Música de Mataró liderant els projectes de Música amb la Comunitat. La seva visió de l’educació artística traspassa les fronteres de les matèries per considerar l’art en general i la música en particular com una eina fonamental per a l’autoconeixement i per al benestar individual i col·lectiu, i pel treball amb les comunitats, si s’aplica des d’una perspectiva educadora àmplia i social.
L’educació artística pot ser una eina en favor del benestar emocional des del punt de vista personal i comunitari?
Depèn de quina sigui la voluntat i la perspectiva educativa des de la que oferim els processos d’ensenyament-aprenentatge. Perquè tingui aquests efectes, la persona que està al davant, l’educador o educadora, ha de ser una acompanyant de tot allò que ens transpassa i utilitzar la música com una eina que ens pot conduir, per poder-nos expressar i per ser creatius. Les contribucions de l’educació musical a les persones poden ser molt rellevants: aporta uns beneficis clars a nivell de competències, a nivell cognitiu, treballant l’educació emocional, oferint noves perspectives de vida, d’autoregulació, d’autonomia, de competències socio-emocionals…
L’educació artística ha anat passant per diferents fases en la seva consideració social al llarg de la història. Ara estem vivint una etapa marcada per la tecnologia i l’utilitarisme. Estem tornant, a poc a poc, a valorar l’expressió artística i la creativitat com una eina fonamental en el desenvolupament personal?
Jo crec que no s’ha perdut aquesta mirada, però sí que s’hi han sumat les possibilitats que ens ofereix la tecnologia. No hem anul·lat una part perquè l’altra tingui més espai, sinó que hi ha hagut una suma d’eines que ben acompanyades poden donar uns resultats interessants. En la música, per exemple, tenir eines digitals és una aportació magnífica si les utilitzem de forma creativa. És un procés que estem fent les persones que ens dediquem a la docència: són eines que poden acompanyar els processos educatius, si no perdem la perspectiva humana.
Hi ha diferència en l’enfocament de l’educació artística si parlem d’escoles municipals de música i dansa, o altres activitats culturals fora de l’escola, o si parlem de l’ensenyament obligatori?
Podem trobar-hi diferències molt grans. A les escoles de primària i secundària, en projectes de música amb la comunitat, treballem amb públic captiu. Nois i noies que estan a aquella aula perquè estan en horari lectiu. La feina que tenim com a educadors és estirar la motivació, manejar les emocions de forma adequada perquè aquella persona vulgui formar part activa dels processos creatius. En una escola municipal de música pots trobar realitats molt diverses: des de l’estudiant que és alumne per decisió familiar més enllà dels seus desitjos, fins a alumnes amb molta ambició artística. En aquests moments l’alumne més gran de l’Escola Municipal de Música de Mataró té 89 anys, i arriba a les classes amb una motivació extraordinària!
Són diferents tempos, espais, tipus d’alumnes o grups. La diversitat és enorme. Aquesta diferència la podem exemplificar amb dos casos reals: l’alumne que es vol presentar a l’Esmuc, o la família que arriba a l’escola amb el seu nadó. En un dels casos es prioritza el treball tècnic, de continguts i coneixements i en l’altre es posa en valor el vincle afectiu i l’experimentació sonora.
Com es pot treballar dins de l’aula que la música contribueixi a una millor educació emocional?
En primer lloc podem parlar de constructivisme i experiència estètica. Que la música sigui una experiència significativa, funcional, que m’interessi i que parteixi d’allò que ens toca, que ens mou. Que l’experiència sigui cooperativa i que ens permeti utilitzar eines d’altres llenguatges. I que sigui al llarg de la vida. En segon lloc, hem de ser conscients des d’on activem la nostra mirada educativa i com la projectem. Jo posaria en valor la competència d’aprendre a viure junts: desenvolupar empatia, valorar la interdependència i dirigir-nos cap a l’educació emocional; i la competència d’aprendre a ser: desenvolupar la personalitat pròpia, actuar amb autonomia, tenir criteri i mirada crítica…
D’aquí se’n deriven diferents aprenentatges.
Si desenvolupem una mirada educativa i artística des de l’enfocament del desenvolupament personal com a trampolí cap al desenvolupament comunitari, estimulem la transformació, contribuïm a crear relacions i vincles segurs i enfortim el compromís i la corresponsabilitat. Tot això requereix un aprenentatge constant, de forma continuada, basant-nos en l’experimentació, i sense deixar-nos el desenvolupament d’habilitats tècniques de tocar un instrument que ens permetrà ser més lliures en la creació. Alhora proposo seguir treballant en les habilitats personals, ens calen eines per donar resposta a situacions que vivim en els processos d’aprenentatge: si em sento frustrada perquè em costa o no em surt, si és necessari escoltar de forma activa i estar en silenci, si em cal generar respostes creatives a les coses que em van passant…
La pràctica artística és un dret irrenunciable amb beneficis a tots nivells
A l’Escola Municipal de Música de Mataró, gestionada des de la vostra cooperativa Musicoop, formes part de l’equip directiu i lideres l’àrea de Música i Comunitat. Només el nom d’aquesta àrea ja és una declaració de principis…
Des de la cooperativa Musicoop treballem l’art, l’educació i la comunitat, i per tant en tot allò que fem hi posem la nostra mirada educativa. Creiem profundament que la pràctica artística és un dret irrenunciable que ens proporciona beneficis a molts nivells i ofereix moltes capes en termes de retorn social, i, per tant, entenem que tothom té dret a tenir accés a aquesta experiència.
El procés d’aprenentatge artístic des d’aquesta mirada pot generar beneficis individuals però també a nivell col·lectiu, generant noves estratègies vitals per afrontar allò que ens passa. I és fonamental sentir que podem ocupar el lloc on vivim i que som part protagonista d’aquests espais. A través de la música podem anar a les places, als teatres, als auditoris, als centres culturals, biblioteques… ser part activa i creativa de tots aquests entorns. El retorn social de la pràctica artística és molt ampli. Les possibilitats són múltiples i les hem d’aprofitar!
Per afavorir aquest retorn social de la pràctica artística, vau posar la llavor fa molts anys en projectes com el Quatre Cordes o l’orquestra del barri de la Ribera Riborquestra. A partir d’aquí es van desenvolupar moltes iniciatives que segueixen vigents en molts municipis. Em pots citar alguns projectes actuals del quals te’n sentis especialment orgullosa?
El 4Cordes –a escoles de primària-, ha estat el nostre punt de partida, un laboratori en constant creixement on hem experimentat en tots els sentits, des de la part metodològica i didàctica de l’aula com en la perspectiva reflexiva i la part avaluativa dels programes. Ha estat el motor del que després hem creat. Ara tenim molta varietat de projectes, en durada i en intensitat. Un que a mi em té el cor enamorat és un programa amb gent gran de Mataró. És un programa amb propostes alineades amb la idea de l’envelliment actiu. Actualmente estem amb l’orquestra d’ukeleles i el cor gospel, amb unes 120 persones que en formen part. Amb les propostes de Música i Comunitat estimulem el potencial individual, treballem des de la psicologia positiva, les relacions sanes, l’autoconfiança i el treball en equip.
Un altre projecte molt interessant que vam realitzar fa un parell d’anys, va ser amb l’Escola d’Educació Especial Les Aigües de Mataró. Vam treballar amb dos educoartistes (educadors/artistes, un de música i una de moviment) i amb el grup The Tyets, amb la voluntat de generar l’espai per donar veu al que volien expressar els nois i noies de l’escola. També tenim un projecte amb escoles d’adults, amb persones que aprenen la llengua catalana, algunes que fa poc que estan a Mataró i ho fem a través de l’aprenentatge de cançons en català, treballant el grup, la complicitat, la solidaritat, el compromís, el formar part… després de les sessions inicials, s’afegeix la Big Band de l’Escola i el projecte s’acaba amb un gran concert i un document audiovisual.
Hi ha una dualitat: s’ha tendit a reduir el pes artístic en el currículum de les escoles i, alhora, a les escoles municipals de música es desenvolupen programes a altres entorns
L’educació artística fa temps que ha deixat de ser “una estona perquè els nens vagin i s’ho passin bé”. És molt més que això. Creus que la societat és conscient d’aquest canvi en positiu, o encara s’arrossega l’estigma de que és l’assignatura “maria”, que, d’altra banda, cada cop està més absent de les escoles?
Es dona una dualitat: políticament s’ha tendit a reduir el pes artístic en el currículum de les escoles de primària, i, alhora, a molts municipis que tenen escoles municipals de música es tendeix a desenvolupar programes o propostes a altres entorns. Convivim amb aquesta dualitat, també amb les persones: hi ha la família que inscriu l’infant a l’escola de música pel desig dels adults/es, i altres que hi porten la criatura perquè visqui uns experiència rica i transformadora. Les persones que gestionem les escoles municipals de música tendim a entendre que el fet artístic inclou el desenvolupament personal i el desenvolupament comunitari, a més de desenvolupar habilitats tècniques, instrumentals.
Hi ha diferents enfocaments segons si el projecte està dirigit a infants o a adults?
La part comunitària, de reforçar el vincle i la participació, és molt poderosa, amb totes les comunitats. És veritat que has de batallar diferent un projecte amb gent gran que parteix d’una motivació personal prèvia i que assaboreix amb força l’espai d’enriquiment mutu, que una proposta artística comunitària amb alumnes d’ESO. Has d’utilitzar diferents eines educatives per fer-hi front.
Per mi, la música és com una micro-revolució, ens pot donar empentes a llocs que estan inexplorats
Des de la teva perspectiva personal, de violinista de formació i professora de música, per què la música ens fa sentir millor?
És un llenguatge socialitzador, expressiu. A vegades les paraules ens limiten i amb la música es dilueixen aquests límits de l’expressió. Ens fa connectar d’una manera diferent amb la resta de les persones, de forma immediata. Ens permet ser part, que és inherent a les persones. Aquesta és la meva experiència personal, la música com una micro-revolució constant, ens pot donar empentes a llocs que estan inexplorats.
Què fa una pedagoga a una escola municipal de música, i què fa una violinista a una facultat d’educació social?
El meu coneixement de la música es relaciona amb la gestió dels espais comunitaris, la transformació social i la política educativa, i intento aportar aquesta amalgama de coneixements a la part acadèmica, perquè els estudiants d’Educació i Treball Social que després estaran al front d’espais comunitaris i socials tinguin aquestes eines. A l’Escola Municipal de Música i al Musicoop el meu paper és el d’inventar-me processos, per fer possible que totes aquestes coses que aporta la música succeeixin. Soc violinista de base i això em dona la perspectiva artística, que he anat complementant amb una perspectiva investigadora, educativa i comunitària.
