“Apocalíptics i integrats”, del pensador Umberto Eco, va ser un llibre de referència sobre com la societat viu la cultura de masses i com afrontem els canvis que ens arriben i que, sovint, ens superen. Dolors Reig és del corrent dels integrats: defensa que, més enllà de queixar-nos dels temps que ja no tornaran, o més enllà de tenir por de les novetats, el millor que podem fer és pensar formes d’integrar la intel·ligència artificial per tal de millorar l’educació.
La teva postura és més propera a sumar les coses positives que pot aportar la tecnologia que a queixar-nos per una manera de veure el món que està canviant de manera accelerada. La filosofia de “si no pots amb ells, uneix-te a ells” pot semblar molt pràctica i útil, però comporta també molts riscos. Com establir bé els límits?
Més que una qüestió de límits, hem de tenir molt clar que estem en un moment de canvi de competències. La capacitat crítica és la competència crucial en l’actualitat. Els límits no són en el món on han de viure els joves o en les tecnologies que permeten accedir a aquest món, els límits han de ser on sempre, en l’educació en valors, emocional i en la cultura general que facin de bona base del cribatge del bo i dolent que segur que veuran a la xarxa. Parlo en ocasions de formar una generació de la responsabilitat, uns joves que han estat exposats a continguts “durs” a nivell emocional, abans propis del món adult, els quals els poden afectar en negatiu o servir per conscienciar de l’important paper que poden tenir en canviar el món a millor. La base, l’educació, es torna més important que mai.
Si en el context educatiu els alumnes s’acostumen a utilitzar la IA per a estudiar, fer resums o reescriure, quedarà afectada la seva capacitat de síntesi i de comprensió lectora?
Sí, segurament, tal com va passar amb el sorgiment dels llibres i la memòria, les capacitats de càlcul i la calculadora, etc. Vivim una nova evolució per a un ésser humà que fa temps que ja és cyborg (barreja d’home i màquina). Les competències importants en un futur seran la capacitat crítica, de qüestionament de les coses, la comprensió del context que és necessària per formular noves preguntes, entre d’altres. La síntesi, la recopilació d’informació, la IA ja ho fa bastant bé.
Vivim una nova evolució per a un ésser humà que fa temps que ja és cyborg
Però acceptar això i lluitar perquè es mantingui la capacitat d’esforç és una lluita contra corrent.
Hem de deixar molt clar als alumnes que a Internet hi ha molt gra i molta palla. Han de desenvolupar l’esperit crític. Això és anar una mica contra corrent amb aquesta societat actual, que valora la immediatesa, amb influencers que et volen convèncer que les coses surten fàcilment i sense esforç.
Els estudiants, en totes les èpoques, sobretot en l’adolescència, buscaran el més senzill, el més fàcil. La tecnologia sempre anirà pel davant i els alumnes buscaran la manera d’accedir i de saltar els tallafocs. Si l’eina existeix i t’ho permet fer tot més fàcil, la faràs servir. És més interessant fer-los veure que la IA existeix, que la pots fer servir, però que has d’afegir-hi valor. És un enfocament més productiu.
Parla de que amb aquesta tecnologia el més important és saber fer les preguntes adequades a la màquina, i que això és una manera més eficaç d’educar en el seu ús. Però per poder fer les preguntes adequades necessites un coneixement de base, que és el que t’ha de donar l’escola.
Totalment d’acord. La qualitat de la pregunta sempre dependrà de la bona base.
La introducció de la tecnologia a les aules a nivell massiu, com internet, va relegar els continguts a un paper secundari, ja que el seu accés era cada cop més fàcil. Ara, amb les noves potencialitats de la IA es posa en risc la capacitat comunicativa, la generació d’idees pròpies i creatives. Seria convenient mantenir-ho allunyat de les aules fins que ja tinguin uns bons coneixements de base?
Això és com si haguéssim parlat fa 70 anys sobre quin límit posem als nens perquè accedeixin a la biblioteca. La pregunta seria semblant. El límit no el posem nosaltres, el límit ès social. Si la IA pot solucionar un problema, o fer-nos fàcilment una cosa que li demanem, el nen, de seguida que tingui ús de raó i accés a la tecnologia, ho farà. L’enfocament prohibitiu no porta enlloc. Cal tenir bona base, que és la que farà que el límit s’apliqui per si sol.
Canvia, doncs, tota la dinàmica d’ensenyament.
Quan l’alumne està fent un examen, està fent servir el seu cap i res més. Si per estudiar ha fet servir la IA, o un tutorial d’un professor per Yotube, és igual. L’avaluació no ha de dependre de les eines sinó de la base, i un professor sap valorar si es té aquest coneixement o no. La IA és més perillosa quan el professor també tira de dreceres: si li demanes a un alumne que de feina a casa escrigui un tema sobre història de la Revolució Francesa, el ChatGPT li farà una parrafada de 400 paraules, amb subratllats, ben escrit… Una pregunta d’aquest tipus, en un treball, és molt fàcil. Però si els fas interrelacionar conceptes, i a la classe fas coses més interactives, o orals, canvia tot. Jo als meus alumnes els dic que si tinc dubtes si els seus treballs els han fet amb la IA farem una prova oral.
Cal incidir en la capacitat crítica i la creativitat, anant més enllà dels continguts bàsics que aquestes eines generen
Com es poden integrar eines com el ChatGPT, Dall-e, o Bing a les aules sense que vagi en detriment de la capacitat d’estudi i esforç dels alumnes?
Tal com recullen ja les legislacions europees, en el cas de la IA, l’important és reconèixer que es fa servir. Als alumnes els hem de dir el mateix, que auxiliar-se d’aquestes eines no és dolent, sempre i quan es digui obertament que es fan servir i s’afegeixi valor al que aquestes eines són capaces de fer. De nou cal incidir en la capacitat crítica, la creativitat, la projecció, anant més enllà dels continguts bàsics, de sentit comú, que aquestes eines generen. Els alumnes han d’afegir valor al que la intel·ligència artificial genera.
Els estudiants poden fer servir les eines. Però, llavors, el professor ha de tenir-ho en compte a l’hora d’avaluar: si ho has fet amb IA, no em vinguis amb un resum amb les coses bàsiques, perquè això t’ho han donat fet. Has de presentar un producte ampliat, on tu li has donat un valor afegit. Per exemple, si la IA t’ha donat dos punts de vista sobre un tema i tu els has posat en relació i al final m’has fet una cosa nova i creativa. Per això és important que el professor conegui aquesta eina per treballar-hi. Molt sovint tenim sobrevalorada la IA: no són eines tan eficients, ni tan productives, ni t’escriuen un llibre de qualitat en quatre hores.
Em pot citar algun exemple clar de com aplicar això, de com utilitzar la IA a l’aula d’una manera enriquidora? Hi ha professors que ja l’estan introduint per mostrar el procés de creació d’un text, des de la primera versió generada per la màquina fins al text final, amb la verificació per part de l’alumne…
Efectivament, valorant tot el procediment. Sovint, els alumnes se n’adonen que el contingut que et genera la màquina és molt bàsic, i comencen a retocar i a afegir, i al final gairebé no es conserva res de la primera versió. A vegades, fas servir la IA per donar-te la seguretat de començar el full en blanc. Has de deixar clar als alumnes que no hi ha cap text fet per la IA que tingui massa valor.
Un altre exemple és donar textos als estudiants perquè detectin què ha fet malament la intel·ligència artificial. Que trobin els biaixos que hi ha, per exemple en qüestió de gènere, ideològic, de discriminació o d’interpretació històrica. Qualsevol bon professor de qualsevol matèria pot detectar els errors o mancances d’un text generat per IA. Si li demanes a un estudiant que detecti aquests errors, és un bon exercici, perquè per jutjar què hi ha malament primer has de saber. Sempre és recomanable posar en evidència la IA, que els alumnes vegin que s’equivoca, o que fa un producte incomplet, o amb contingut esbiaixat.
Aquestes maneres d’aplicar la IA a l’aula són, en principi, positives i enriquidores. Però no creu que també pot ser un risc? Recentment, hi ha moltes crítiques a les innovacions pedagògiques basades en fer les classes més “divertides” perquè han comportat, sovint, un descens de la capacitat d’esforç i de treball de l’alumne.
Divertit no vol dir sempre sense esforç. Els videojocs són divertits i comporten moltes hores d’esforç intel·lectual potent de vegades. La dieta cognitiva dels nostres joves fa temps que és més divertida i resulta imprescindible que les aules s’hi adaptin.
Com a societat, és important vigilar que la IA no cometi els mateixos errors que les xarxes socials
Al final, no deixa de ser tan diferent al “copia-enganxa” de tota la vida, que abans es feia amb l’enciclopèdia, després amb Google, i ara amb ChatGPT… Està clar que la intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se. És un repte integrar-la en el nostre dia a dia, en la societat en general i en l’educació en particular. Com afrontar aquest repte de la millor manera?
Tal com dèiem al principi, no hi ha opció de tirar enrere, així que ens hem de centrar en allò que hem anat dient, pensar en les coses que podem formar a partir d’ara, incidir en la capacitat crítica i la creativitat. Com a societat en general, és important vigilar que la IA no cometi els mateixos errors que les xarxes socials, heretant el pitjor de les nostres societats. En aquest sentit, cal estar atents als biaixos de gènere, discursos d’odi i altres temes vinculats a prejudicis que puguin tenyir la IA. També cal controlar la veracitat de la informació, l’excessiva mercantilització de tot plegat, i posar límits a la generació dels nombrosos continguts “brossa” que genera i generarà.
