Núria Ortiz. Directora de la Llar d’infants la Ginesta de Sant Esteve de Sesrovires.
Com afronteu l’inici de curs? Quins són els principals reptes?
Amb molt optimisme, amb nous reptes, i expectants amb els canvis i les noves experiències. Els principals reptes són la digitalització i la immersió en el currículum, per reflexionar sobre què és el que hem de fer pedagògicament aquest nou curs.
Quins són els principals valors que busca una família en una llar d’infants?
Acompanyament, seguretat, valor, confiança, empatia, tolerància, honestedat, coherència i transparència.
Considereu que sou un servei a la petita infància més enllà d’un servei municipal d’escola bressol?
Som una escola oberta i molt flexible. Amb el projecte de vincles i molts més projectes, moltes famílies del poble poden gaudir-ne. Donem valor a allò que realment toca durant aquesta etapa de 0-3, es respecten molt totes i cadascuna de les etapes dels infants. Partim de la necessitat del grup i es planteja com serà el funcionament i la manera de fer del curs.
Compteu amb algun projecte especialment innovador per a aquest curs?
El projecte “Mentalí”, el “Rodajocs” d’EI 3, el “de mans a mans” i el “diari d’aula”. Destaquen el Mentalí, que és un un projecte de reaprofitament alimentari, en col·laboració amb l’ajuntament, el banc d’aliments, l’empresa del menjar i altres centres educatius del poble. En el Rodajocs I3, habitualment fent una activitats de compartir joc amb els infants i les seves famílies, que enguany obrim a l’etapa d’I3.
Si haguéssiu de qualificar amb una paraula el curs que comença, quina paraula o frase escolliríeu?
Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix. Globalitat, canvi, superació, evolució, res del 0-3 ens és aliè, constant canvi, nodrir-nos.
Yolanda Corral i Edurne Adan. Directora i Cap d’estudis de la Escola d’Adults L’Olivera de Sant Quirze del Vallès.
Com afronteu l’inici de curs? Quins són els principals reptes amb els que us trobareu?
Cada curs l’afrontem amb il·lusió per acompanyar les persones en l’aprenentatge al llarg, ample i profund de la vida, per tal d’ajudar-los a prendre el control del seu projecte o situació de vida. Volem contribuir a fer realitat el dret a l’educació per a tothom. L’educació de persones adultes és un repte de futur cabdal, tenint en compte l’allargament de l’esperança de vida, però també davant d’un món canviant on les escoles de persones adultes poden oferir oportunitats d’aprenentatge de nous sabers. En aquest sentit, també és una responsabilitat que ens aboca cap a un compromís ferm per dur a terme la nostra tasca. Contribuir al canvi personal i vital d’una persona et dona una responsabilitat importantíssima. Per això els nostres reptes tenen a veure en aconseguir que les persones que venen vegin l’escola com un espai on s’interconnecten diferents cercles de creixement: personal, acadèmic, professional i social.
Quins són els principals valors de la vostra escola?
Fonamentalment els valors giren en torn a la nostra raó de ser i objectiu principal: garantir el dret a l’educació de qualitat al llarg, ample i profund de la vida afavorint l’envelliment actiu i la cohesió social. El centre treballa per facilitar el desenvolupament integral de les persones, des dels 16 anys en endavant, considerant totes les situacions d’aprenentatge, formal, no formal, informal, amb perspectiva de gènere i mirada sostenible.
També creiem important promoure el canvi en les percepcions socials, i crear una visió positiva i integradora de les persones de totes les edats. Per aconseguir-ho és bàsic potenciar les relacions intergeneracionals i l’aprenentatge mutu entre joves i grans. I el foment de l’envelliment actiu també és fonamental: optimitzar les oportunitats de salut, cultura, participació i educació per a promoure la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen. Finalment, volem promoure valors perquè les persones creïn vincles socials, que els generi un sentit de pertinença i d’identitat, incentivant la participació, promovent la inclusió social i cultural, la solidaritat, i l’ajuda mútua.
Quines oportunitats ofereix una escola d’adults com la vostra?
Tenim una oferta formativa, d’activitats i de serveis holístics segons les necessitats de la persona. Posant l’alumnat en el centre. L’Olivera ofereix formacions variades, tant reglades com a no reglades. Les formacions no reglades són bàsicament informàtica, anglès, francès, tallers d’ortografia i memòria, cursos de conversa en llengua estrangera i activitats com per exemple un musical que es prepara durant tot el curs i s’estrena al final de curs. Pel que fa a les formacions reglades, s’ofereixen cursos de preparació per a les proves d’accés de cicles formatius de grau mitjà, grau superior i universitat; el Graduat d’Educació Secundària, un PFI de muntatge i manteniment d’equips informàtics, i la possibilitat de la certificació ACTIC. Pel que fa a les llengües s’ofereixen els cursos A1-A2 i B1 de Català i A1 de Castellà.
A banda de les formacions que s’ofereixen es realitzen activitats durant tot el curs, durant el mes d’abril a la setmana cultural es programen tot un conjunt d’activitats culturals i també lúdiques al centre i fora del centre. L’associació d’alumnat és una entitat molt activa i programa durant tot el curs tallers, xerrades i sortides que complementen el que es fa al centre.
Teniu algun projecte innovador o diferenciat de cara al curs que comença?
El projecte més diferenciat de la nostra Escola és la “Llançadora”, un servei d’orientació personal, acadèmica i laboral per totes les persones que s’hi adrecen. És un servei integral que coordina diferents serveis municipals com joventut, ocupació, benestar social, igualtat i educació. Dintre d’aquest projecte ja fa anys que tenim un altre projecte, “Transitem”, adreçat a joves sense acreditació acadèmica i que abandonen o estan en risc d’abandonar la seva formació. Se’ls orienta i acompanya durant un curs per tal que retornin al sistema educatiu i/o al món laboral. El centre d’interès el decideix l’alumnat i a partir d’aquí es crea un vincle amb l’Escola que possibilita l’èxit i el retorn.
Un altre projecte singular, que no innovador, perquè aquest curs serà la desena edició, és “Art i Escola”. A més, un grup d’anglès també ha format una banda de música i canten cançons no només a l’Escola sinó també en altres escenaris municipals. també tenim el punt de suport digital obert a la ciutadania, on qualsevol persona pot venir al centre i solucionar els seus dubtes tecnològics, i oferim càpsules digitals obertes a la població.
Si haguéssiu de qualificar amb una paraula el curs que comença, quina paraula o frase escolliríeu?
Compromís.
Francesc Conesa. Director de l’Escola Municipal de Música Blai Net de Sant Boi.
Com afronteu l’inici de curs? Quins són els principals reptes amb els que us trobareu?
Amb il·lusió renovada, després de les vacances! Enguany tenim diferents reptes, potser n’hi ha tres que destaquen: implementar el Protocol de prevenció, detecció i actuació davant de les violències sexuals que hem aprovat recentment al Consell Escolar de Centre, iniciar la nostra experiència com a Escola voluntària per la Llengua, i col·laborar en l’organització del Ritmiks, Festival de Joves Músics Europeus que tindrà lloc a Catalunya el proper mes de maig i del qual la nostra ciutat serà subseu.
Quins són els principals valors de la vostra escola?
Volem ser una escola inclusiva, els nostres principis són “Música per tothom, i música per ser feliç”. Prioritzem molt la participació i la pràctica, treballem valors transversals a través de la música, com ara la perspectiva de gènere o els drets humans en general, i intentem posar les persones en el centre dels aprenentatges, mirant de detectar i suprimir barreres a l’aprenentatge.
Com plantegeu l’atenció a la diversitat en l’escola municipal de música i, en general, en els ensenyaments artístics?
Tenim un programa específic per a persones amb diversitat funcional, l’anomenem “Jo També”. El programa vetlla perquè no hi hagi barreres a l’Escola, oferint per a cada persona l’itinerari més adequat per aconseguir el seu èxit, que per nosaltres ha de ser tant d’aprenentatge com de participació en les activitats ordinàries i extraordinàries de l’escola, donant importància als aspectes socials de la inclusió. Per nosaltres la diversitat és un valor enriquidor, i com a tal l’abordem i treballem a tots els nivells, tant en l’aula com a nivell de cultura de centre. Hi participa tot el professorat, i compta amb el suport d’un musicoterapeuta i d’una persona de l’equip directiu especialment alliberada i dedicada a l’atenció a la diversitat. A la nostra escola, el suport a la diversitat està prioritzat per davant d’altres necessitats habituals en les escoles de música.
Pili García Espejo. Directora de l’escola d’educació especial Can Vila de Mollet del Vallès.
Com afronteu l’inici de curs? Quins són els principals reptes amb els que us trobareu?
El nou curs l’entomem ple de reptes i de nous projectes que ens veiem amb possibilitats de poder desenvolupar. Els reptes que ens plantegem com a equip de professionals són: Afavorir la inclusió d’alumnat amb necessitats educatives especials a l’escola ordinària amb escolaritats compartides, amb activitats compartides i amb el CEEPSIR. Ajustar les nostres programacions, metodologies i propostes d’activitats al perfil d’alumnat que ens arriba a l’escola, alumnat amb pluridiscapacitat o alumnat TEA sever. Hem de tenir en compte la demanda del Departament d’Educació perquè adaptem les nostres programacions al currículum ordinari de Primària, això ens està comportant debat i formació per la complexitat que suposa.
També entre els nostres reptes figuren continuar acompanyant el professorat, tan al que és novell com al que fa anys que treballa a l’escola, amb l’objectiu de fer-los més experts en el treball d’una escola d’educació especial, però també per donar resposta a les inquietuds, iniciatives i nous reptes que els professionals que ja fa temps que hi treballen es puguin plantejar. I continuar acompanyant a les famílies de l’escola, com a eix importantíssim en el desenvolupament del nostre alumnat.
Quins són els principals valors de la vostra escola?
L’escola Can Vila és una comunitat educativa en continua transformació i adequació per cada un dels alumnes que tenim. La flexibilitat és una de les nostres principals virtuts. La inquietud per la millora és un objectiu permanent, sobretot centrat en la formació permanent dels nostres professionals. Som centre impulsor de la inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials i precursor del treball amb les famílies per afavorir el seu benestar.
Teniu algun projecte innovador de cara al curs que comença?
Aquest curs iniciem un nou projecte que es diu “Acompanyament en el dol”. Aquest projecte surt a demanda dels mateixos professionals del centre i comptem amb el suport del personal de la unitat de pal·liatius de l’hospital Parc Taulí, que tenen com a pacients alumnes del nostre centre, així com de la infermera que ve a l’escola i que forma part del programa PASCE C (conveni entre els departaments d’educació i salut) on una infermera assisteix al CEE, en el nostre cas dos dies a la setmana. Aquest projecte pretén conèixer millor els processos que es donen en infants greument afectats i que la seva qualitat de vida fa necessària intervenció mèdica molt continuada. Preparar-nos com a col·lectiu ens permetrà donar una millor atenció a l’alumnat, fer un millor acompanyament a la família i també a l’equip de professionals que treballen dia a dia amb aquesta criatura i que estableixen vincles molt intensos.
Com es planteja el trànsit d’escola d’educació especial cap a un CEEPSIR?
Creiem que aquesta transició és necessària i vital per tal que la inclusió sigui alguna cosa més que un decret que no acaba d’implementar-se. Fa més de 20 anys, el nostre centre ja feia aquest tipus d’acompanyament a centres ordinaris, sempre que l’EAP ens ho havia demanat, per tant creiem plenament que som centre proveïdors de serveis i recursos i que aquest recurs fa falta a l’escola ordinària. L’alumnat amb necessitats educatives especials ha d’estar al centre del seu poble, de seu barri, però amb els recursos necessaris. Per a un mestre d’escola ordinària tenir possibilitat d’aquest acompanyament l’ajudarà a fer un canvi de mirada i a fer possible la inclusió de tot el seu alumnat.
Els professionals de l’escola sabem que una part de nosaltres podem acabar formant part de l’equip CEEPSIR que ara ja tenim, és un repte i també un al·licient per poder continuar apostant perquè qualsevol infant amb necessitats educatives especials pugui formar part, participar i ser un més en la seva escola.
El camí no està sent fàcil i necessitem que el Departament acabi de fer un bon disseny de les tasques o funcions del personal CEEPSIR en les escoles ordinàries així com també sobre les coordinacions amb altres serveis que ja incideixen en les escolaritzacions d’aquests alumnes com ara EAP, CDIAP, CSMIJ, etc.
-Si haguéssiu de qualificar amb una paraula el curs que comença, quina paraula o frase escolliríeu?
Un curs on les oportunitats han de ser pel nostre alumnat, les seves famílies i per l’equip de professionals que els acompanyarem en aquest procés.
Joan Carles Navarro. Cap de la Secció d’Educació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
Com afronteu l’inici de curs? Quins són els principals reptes amb els que us trobareu?
Afrontem el curs amb important reptes, alguns amb una trajectòria iniciada en cursos anteriors i altres que comencen el seu trajecte. Un repte rellevant és el de seguir impulsant la Formació Professional, no tant sols des del punt de vista d’ampliar i consolidar l’oferta, sinó especialment des del punt de vista de projectar una visió de territori i definir les estratègies que serveixin de palanques per assolir-la. Estratègies per promoure una integralitat i complementarietat de l’oferta ( diferents nivells de l’FP) vinculada al teixit productiu del territori, però també a l’impuls d’aquells àmbits que formen part del capital cultural i socialment construït i acumulat.
Una missió rellevant amb la que portem anys treballant i que des del nostre punt de vista s’alinea amb un dels reptes més importants al que ha de fer front l’educació del segle XXI és l’anomenada nova ecologia de l’aprenentatge, promovent una cultura entre les institucions, els serveis, els agents comunitaris i els ciutadans/es que incorpori una visió amplia i no encapsulada de l’educació. En aquest sentit, a través del programa Interseccions, des de fa més de 7 anys hi ha una aliança entre el sistema escolar, la comunitat educativa, els serveis, agents i comunitat cultural de la ciutat, per desenvolupar la co-construcció de projectes i pràctiques educatives compartides, en àmbits molt diversos com l’artístic, el científic o l’anglès, i tant en el context acadèmic com comunitari.
En termes de polítiques d’equitat els reptes són diversos. Per una banda, seguir desenvolupant estratègies per fer front als processos de segregació escolar des d’una visió sistèmica i connectada que incideixi en els factors de planificació escolar, informació, comunicació i acompanyament a les famílies, detecció d’alumnat NESE, mesures d’equitat per afavorir l’accés en condicions d’igualtat, i recolzar als centres educatius per afavorir l’equivalència dels projectes educatius. Per altra banda, en un context en el que les desigualtats socioeconòmiques s’amplien i en el que la transformació cultural i tecnològica situen l’accés a oportunitats educatives de qualitat més enllà de l’escola en un focus molt important de desigualtat, un repte rellevant és afavorir i acompanyar l’accés, la sostenibilitat i la participació efectiva en aquestes propostes educatives per part de tothom, però especialment del les famílies que viuen situacions de major vulnerabilitat o estrès social. Considerem cabdal seguir impulsant un projecte de suport socioeducatiu i material per afavorir l’accés a les oportunitats educatives vinculades a les activitats de lleure, culturals o esportives, que afavoreixi un teixit de resiliència comunitària al voltant dels infants i les famílies.
Des del món local en general quines són les prioritats per l’educació?
Seguir promovent l’escolarització en l’etapa 0-3 com un dels principals instruments afavoridors de la igualtat d’oportunitats. Aprofundir i generar altres espais d’acompanyament educatiu com són els espais familiars, espais de joc i de nadons. Adaptar i adoptar noves estratègies en la prevenció de l’absentisme i l’abandonament escolar, que per una banda connectin amb una nova realitat educativa que s’amplia i aprofundeix en nous espais i contextos d’aprenentatge i, per altra, de forma complementària, incorporin aquests altres contextos en aliances que de forma estratègica permetin un abordatge comunitari i més integral d’aquests símptomes de fracàs social.
Així mateix, és important obrir espais de reflexió conceptual, teòrica i especialment pràctica per impulsar projectes que des d’una visió socioeducativa i comunitària integrin objectius, estratègies i practiques, que aprofundeixin en un aprenentatge competencial situat en els reptes del segle XXI i el perfil de sortida dels alumnes de l’educació bàsica. Una línia important de treball en aquest sentit passa per desenvolupar la definició d’un treball conjunt de planificació de recursos i formació entre l’administració local, els centres educatius, la inspecció educativa i els Centres de Recursos Pedagògics. Un exemple d’aquest plantejament està en l’impuls que des del Departament es vol desenvolupar al voltant de la comprensió lectora, amb acompanyament familiar i d’altres contextos educatius i culturals del territori, que juguen un paper clau donant continuïtat, extenent i reforçant.
Cal situar en el centre de les polítiques educatives i socials del municipi les trajectòries d’aprenentatges dels infants i adolescents entenent aquestes com la interrelació d’experiències d’aprenentatges vinculades als interessos, objectiu i necessitats d’aquests a partir de la seva participació en oportunitats i experiències educatives. Per això, cal situar el focus de l’acció educativa en l’escola, però també en l’acompanyament per la identificació d’interessos i objectius. I un altre factor rellevant, que en el seu abordatge i intervenció s’alinea amb els dos punts anteriors, és el de l’acollida i acompanyament de l’alumnat nouvingut que arriba al territori, per desenvolupar estratègies integrals d’acompanyament des del punt de vista social i relacional així com educatiu.
Quins són els principals valors de l’educació des del punt de vista municipal?
Els valors que dirigeixen i referencien la política educativa dels ajuntaments són el de l’equitat que incorpora, per una banda, el principi d’igualtat d’oportunitats en l’accés, la diversificació d’oportunitats, el tractament i l’èxit, i, per altra, el principi d’inclusió o fins i tot personalització. Això tant des del punt de vista de les trajectòries vitals com a l’ample de la vida. Un altre valor és el de la diversitat, entesa com a riquesa i en totes les seves variables d’interculturalitat, gènere, edat i llengua. I la sostenibilitat ecològica i de la convivència.
Si haguéssiu de qualificar amb una paraula el curs que comença, quina paraula o frase escolliríeu?
Oportunitats educatives i resiliència, des de l’impuls d’un model socioeducatiu i comunitari de l’educació.
