Carme Villén, coordinadora del Pla Educatiu d’Entorn del Prat (PEEP), explica les claus del circuit d’orientació educativa i professional al seu municipi i el paper que poden tenir les ciutats per connectar professionals i millorar-la.
Quan parlem d’orientació educativa, l’associem a l’escola o l’institut, però hi ha tot un entorn que influeix molt en la trajectòria dels joves. Quin paper tenen els municipis per poder canalitzar i organitzar tots els actors que formen part d’aquesta orientació?
Un dels punts imprescindibles és anar de la mà del Departament d’Educació per arribar al conjunt de destinataris als quals volem arribar. El Prat l’any 2010 vam ser Zona Educativa, és a dir, vam ser un dels primers municipis que va fer un acord amb el Departament d’Educació per impulsar polítiques educatives a la ciutat. Aleshores ja es va decidir fer impuls de la orientació educativa de forma conjunta i es va crear una xarxa de treball de professionals, la Xarxa d’Orientació del Prat, que encara és viva. A l’Ajuntament del Prat, l’orientació la treballem amb alumnat, amb professorat, amb famílies i amb altres agents educatius de la ciutat que hi donen suport. Actualment el Prat torna a ser un dels cinc territoris de Zona de Governança i l’orientació i la prevenció de l’abandonament escolar prematur continua essent un eix estratègic.
Qui forma part d’aquesta xarxa?
Allà hi són tots els equips d’orientació dels instituts, d’ESO, d’FP, de CFA, la UEC i referents dels departaments municipals d’Acció Social, Joventut, Promoció Econòmica i Educació. També hi participa l’entitat Saó Prat, que treballa amb joves en risc d’exclusió oferint programes socioeducatius i formatius.
Un dels elements clau d’aquesta xarxa és l’abordatge de l’abandonament escolar prematur. Quins són els principis de l’orientació educativa que feu en aquest aspecte?
Vam començar a enfocar-nos en aquest alumnat l’any 2020-21. És a dir, en els i les joves que durant la recta final de l’ESO plantegen més dificultats i sobre els que decidim posar-hi recursos per assegurar la seva continuïtat formativa, especialment als cicles formatius de grau mitjà, programes de formació i inserció (PFI) o batxillerat. Vam desenvolupar un projecte pilot amb el suport de la Diputació de Barcelona, que va consistir en una diagnosi de treball amb els membres de la Xarxa d’orientació. I d’allà vam organitzar el que actualment és el servei i el circuit de noves oportunitats educatives, amb agents educatius tant del Departament com de l’Ajuntament vinculats, que fan un acompanyament a l’alumne abans que deixi l’institut. Això significa que les actuacions es concentren al primer trimestre. Ara mateix, a quart d’ESO i a la postobligatòria, els companys d’acompanyament i orientació ja estan donant suport als instituts, tenint presència en comissions socials, on s’aborden els casos més complexos. Un dels punts importants és treballar amb antelació. Abans, un cop el jove abandonava els estudis, aleshores s’activaven altres opcions, però ara hi ha un treball coordinat des dels propis instituts durant tot el curs de quart d’ESO.
Hi ha professionals especialitzats per poder orientar els i les joves més enllà de l’aula?
I tant. És fonamental el rol que poden jugar, no només els orientadors implicats en el procés d’elecció d’estudis i acompanyament per arribar-hi, sinó altres professionals que fan suport a l’orientació, i que treballen en l’entorn de vida pública dels joves. Es diu projecte educadors socials Medi Obert, un equip d’educadors/es socials que es troben amb els i les joves a places i llocs on es fan activitats als carrers. Aquests joves són fonamentals per acompanyar i animar-ne d’altres a què, per exemple, demanin cita al servei d’assessoria acadèmica i/o personal del punt de joventut que munta cada dimecres a la tarda el municipi o del mateix servei de noves oportunitats educatives (NOE). Per tant, són persones clau per fer d’enllaç entre els joves i els recursos. Com a Ajuntament pots tenir mil serveis preparats i molt ben pensats, però si després els joves no hi arriben, no té sentit. Per tant, aquestes figures són d’allò més important.
Com s’hauria d’articular, segons la teva opinió, aquest engranatge d’agents educatius?
És tot un repte. T’he de dir que hi ha 109 agents educatius registrats al municipi. El circuit es va pensar de manera que hi ha dues persones, una de l’Ajuntament i una altra del Departament, que cuiden la xarxa, les connexions i les activitats que s’organitzen en aquest itinerari que es dissenya per als joves.
Després hi ha espais de treball diversos. Equips per abordar casos concrets i d’altres que es reuneixen en les comissions socials o comissions TET (Transició Escola-Treball) dels instituts. I al Prat comptem amb dos instituts únics de Formació Professional, que tenen molt de pes i on existeixen també comissions socials per abordar i fer seguiment dels alumnes per tal de prevenir el risc d’absentisme o d’abandonament. Amb l’entitat Saó articulem un projecte de suport a l’estudi per aquest alumnat, el Bastida i Suport a l’Alumnat (BASSA).
Quins factors heu detectat que tenen relació amb l’abandonament escolar dels joves i com els abordeu?
N’hem analitzat els perfils dels joves a qui hem atès des del 2022 fins l’actualitat. Dels 478 en seguiment actual, un 22,6% és nouvingut/a i l’equip NOE està especialitzat per tal de fer-ne un acompanyament específic. Per exemple, analitzar quina documentació té el jove, si està en procés de regularització, si pot o no pot començar cursos vinculats al Departament de Treball… Tota aquesta part que té a veure amb estrangeria o documentació administrativa té un pes molt important.
Després hi ha poc més d’un 20% de l’alumnat que acompanyem que té necessitats educatives especials. Sobre això, a la xarxa d’orientació vam fer una càpsula a demanda, perquè hi ha una certa inquietud per la dificultat d’orientar aquest alumnat, perquè no hi ha massa oferta formativa per a ells, ni tan sols al Prat que tenim un Itinerari Formatiu Específic (IFE). Aleshores, és un repte per a tots els municipis.
Per últim, una mica més d’un 20% dels joves que, ells o les seves famílies, estan en un pla de treball amb acció social o en seguiment de serveis socials. Per tant, l’orientació s’ha de vehicular de la mà dels equips corresponents. Per exemple, al Prat hi ha un referent d’acció social en tots els centres educatius i quan hi ha reunions específiques de comissió social hi participen.
Hi ha més nois que noies entre les persones que acompanyeu?
Per exemple, a les assessories, que poden ser d’orientació acadèmica, salut, personal, psicològica, etc. S’hi acosten més les noies. Elles no tenen tanta vergonya i demanen ajuda i pregunten. Els nois, menys. Però, en canvi, a les activitats de carrer, amb l’equip de Medi Obert, s’acostumen a apuntar més nois que noies.
Al Prat teniu 66.000 habitants, que es considera un municipi gran. Què poden fer els municipis més petits en aquest àmbit?
L’assessoria d’orientació per mi és un servei imprescindible. Els centres d’aquests municipis petits per suposat que treballen l’orientació amb l’alumnat. No es tracta de suplir la seva feina, però sí de poder estar en alguns moments per donar-hi suport. I una assessoria que funcioni com un servei estable, pot donar continuïtat educativa a alguns joves que potser han perdut el vincle amb el centre.
Al Prat, a més, tenim la sort de comptar amb l’entitat SaóPrat, que no només treballa fa anys en l’àmbit formatiu i d’inserció laboral per a joves, sinó que també col·labora oferint espais de reforç educatiu, acadèmic i personal. Són grups de 15 o 20 persones en horari de matí o tarda dues vegades a la setmana, i és un espai molt intens i molt ric. Aquesta podria ser una clau, però cal una entitat com aquesta al darrere.
L’impuls de la formació professional també pot ser estratègic, com ho ha estat al nostre municipi. Cal que l’FP es vegi com una sortida tan vàlida com el Batxillerat.
Quin balanç feu d’aquests quatre anys de projecte?
Hem atès uns 1.100 joves al circuit des de l’inici. De l’últim grup de persones ateses, gairebé la meitat (un 47%) van acabar el grau mitjà o el batxillerat. Ens sembla un percentatge positiu, tenint en compte que parlem de casos de risc d’abandonament escolar real.
Quin rol juguen en aquest circuit de noves oportunitats educatives els espais municipals culturals, de lleure o esportius?
Tenim un projecte específic d’acompanyament a infants i joves en extraescolars i a l’estiu, però el treball de fons es fa més a primària que a secundària. En l’àmbit esportiu, hi ha un nou projecte municipal, finançat per la Diputació de Barcelona, per promoure els espais esportius per adolescents de més de 12 anys. Hi ha encara camí a recórrer. També l’activitat física, la bona alimentació i els hàbits són fonamentals per al benestar emocional de la persona, hi ha algunes activitats estrella com són la boxa, el futbol i el volei.
Quins reptes hi ha per davant des de les ciutats per millorar aquest ecosistema educatiu enfocat cap a l’orientació?
Per exemple, el topall econòmic és encara una dificultat per a moltes famílies. Hi ha molts joves que no tenen accés a tramitar beques perquè no tenen el NIE, per exemple. Cada vegada és més freqüent que, quan l’alumnat i la família s’inscriuen a un cicle formatiu, demani fraccionament del pagament, perquè els costos són els que són. En això hi estem treballant. També tot l’acompanyament amb qualsevol tràmit és fonamental, molts d’aquests joves no tenen un suport familiar al darrere. Per mi el repte és que es preservin els recursos, temps i equip humà destinats a aquest programa.
El Diari de l’Educació, 2026