En alguns casos, es concep l’educació infantil com una etapa que ha de preparar els infants per a l’educació primària. En canvi, tu defenses que té identitat pròpia i valor en si mateixa. Per què és important aquest plantejament?
És un tema molt actual. Fa uns anys es va qüestionar la idea de concebre l’educació infantil com una preparació per al que vindrà després, però ara estem fent marxa enrere. Arran dels resultats de l’informe PISA del 2023, ha guanyat força una concepció de l’escola molt més orientada als resultats acadèmics, com si fossin l’única manera de mesurar el valor del sistema educatiu.
Reivindicar aquesta etapa com un període amb identitat pròpia és fonamental per no caure en la «dictadura dels resultats». Dels 0 als 6 anys es construeixen les actituds amb què els infants afronten la resta de la seva etapa escolar i de la seva vida. Els infants tenen una predisposició natural a descobrir i comprendre el món, i formulen hipòtesis sobre allò que els desperta curiositat.
Quin pes hauria de tenir l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura durant l’educació infantil?
En aquest país hi ha una obsessió per ensenyar a llegir i escriure com més aviat millor, perquè es pensa que així els infants estaran més preparats, però és una falsa creença. Si ens fixem en els països nòrdics, que són els que millor parlen anglès, no introdueixen aquesta llengua fins a tercer de primària, quan ja s’ha acabat l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en la llengua materna. Els infants exploren l’escriptura de manera natural, com qualsevol altre element del món que volen comprendre.
Dels 0 als 6 anys es construeixen les actituds amb què els infants afronten la resta de la seva etapa escolar i de la seva vida
Per això, substituir aquests processos de descoberta per activitats mecàniques que només busquen adquirir ràpidament una habilitat és un error. El que importa no és només aprendre a llegir i escriure, sinó entendre quin sentit tenen aquestes eines.
Això vol dir que no haurien d’aprendre a llegir i escriure durant aquesta etapa?
No, en absolut. Cal permetre que els infants construeixin significats al voltant de la lectura i l’escriptura i descobreixin tot allò que els poden oferir: comunicar-se, expressar-se, pensar o preservar la memòria. El paradigma dominant, en canvi, és ensenyar primer l’habilitat i deixar-ne l’ús per a després: primer aprendre a llegir i després comprendre. Hem substituït els processos naturals de descoberta dels infants per activitats mecàniques.
Quins canvis caldria plantejar en els processos d’aprenentatge en aquesta etapa perquè s’apliqués aquest enfocament menys rígid i dirigit i més enfocat a la descoberta?
A les escoles bressol (de 0 a 3 anys), aquestes qüestions no hi són gaire presents. El problema apareix sobretot al segon cicle, dels 3 als 6 anys. Cal oferir als infants oportunitats d’experimentar amb l’objecte cultural que és l’escriptura, formular hipòtesis i explicar què en pensen. Pot semblar impossible, però si preguntes a un infant de quatre anys «Com creus que es pot aprendre a escriure?», segur que té alguna idea. A les escoles bressol (de 0 a 3 anys), aquestes qüestions no hi són gaire presents. El problema apareix sobretot al segon cicle, dels 3 als 6 anys. Cal oferir als infants oportunitats d’experimentar amb l’objecte cultural que és l’escriptura, formular hipòtesis i explicar què en pensen. Pot semblar impossible, però si preguntes a un infant de quatre anys «Com creus que es pot aprendre a escriure?», segur que té alguna idea. Fins i tot pot ser que la construeixi en el mateix moment de respondre.
Hem substituït els processos naturals de descoberta dels infants per activitats mecàniques
Hem d’entendre que no són simples receptors de coneixement, sinó constructors actius del seu aprenentatge. Els infants escriuen sense saber escriure i llegeixen sense saber llegir. No són mancances que cal corregir, sinó recursos que hem d’aprofitar per acompanyar-los en la descoberta.
Quins recursos es poden oferir als educadors i educadores perquè puguin acompanyar millor els processos d’aprenentatge i descoberta a l’educació infantil?
El primer que cal és una formació rigorosa, com la que intentem oferir des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. No es tracta de donar instruccions, sinó d’activar processos de reflexió dins dels equips i les escoles. Hi ha posicions força reaccionàries que consideren que el pensament crític apareix màgicament després d’haver memoritzat molts fets de diferents matèries. Em sembla una visió simplista i reduccionista.
Sense una actitud crítica, els mestres sovint es limiten a repetir allò que sempre han fet o a aplicar metodologies dissenyades per altres. Així es converteixen en transmissors de procediments, en lloc de construir la seva pròpia pràctica educativa. És difícil fomentar el pensament crític dels infants si els mateixos educadors no tenen espais per desenvolupar-lo.
Quin paper poden tenir els ajuntaments i les administracions locals a l’hora d’impulsar aquest model d’acompanyament en l’educació infantil?
Podrien tenir-hi un paper fonamental. Vinc d’Itàlia, on l’educació infantil és de gestió municipal i s’ha convertit en un referent mundial. A Catalunya, en canvi, hi ha diferències entre municipis, especialment en l’àmbit del 0-3.
Els infants escriuen sense saber escriure i llegeixen sense saber llegir. Hem d’acompanyar-los en la descoberta
Seria important que els ajuntaments busquessin punts de trobada en la gestió. Podrien tenir un paper fonamental com a impulsors d’una cultura educativa molt més sòlida. Per exemple, la meva ciutat, Reggio Emilia, referent mundial en educació, destina el 25% del pressupost a l’educació infantil, i encara ha de buscar altres fonts de finançament per cobrir-ho tot. Però és el resultat de posar-ho com a prioritat. Les administracions locals tenen un potencial immens i haurien d’assumir seriosament la responsabilitat de ser promotores d’educació.
