Els grups singulars es constitueixen quan un grup de famílies ordinàries inscriuen en bloc els seus fills o filles junts a un centre escolar amb alta o màxima complexitat, permetent així que l’escola pugui tenir una composició més equilibrada i disminueixi la segregació escolar. A Manresa, el primer grup es va constituir l’any 2021, poc després de l’aprovació del Decret d’admissió de 2019, en què es van establir les bases perquè tots els municipis del país poguessin reservar places per aquests grups singulars i desenvolupar altres actuacions contra la segregació escolar. Aquest curs, hi ha fins a sis grups singulars inscrits a sis centres del municipi, que agrupen més de quaranta famílies.
El primer centre on es fa el primer grup singular de la ciutat va ser a l’Escola Sant Ignasi. Com va ser aquesta primera experiència?
El 2021 vam tenir un primer grup de famílies que volien crear un grup, però encara no s’havia desplegat el decret educatiu; per tant, no li podíem dir grup singular, però hi va haver un compromís de reservar unes places per alumnat ordinari en l’Escola Sant Ignasi. Nosaltres a la ciutat teníem una inspecció educativa que anava molt avançada, i aleshores es va començar a treballar. Aquest grup es va crear de forma espontània. Eren unes famílies d’una llar d’infants que ja havien col·laborat en alguns debats sobre segregació escolar. A més, coincidia que l’Escola Sant Ignasi tenia un projecte educatiu molt interessant, amb una direcció molt potent i al qual se li estava donant molta visibilitat, i aleshores aquell grup de famílies és el primer que es va animar a constituir aquest grup per entrar al centre. Des d’aleshores, cada any en aquella escola s’hi ha inscrit un grup singular nou.
Quin impacte ha tingut l’entrada d’aquests grups singulars al centre des del 2019 fins ara?
Si parles no només amb l’Escola Sant Ignasi, sinó amb les direccions de centres de la ciutat que tenen altres grups singulars, et diuen que el canvi és molt gran. El tema de la llengua, per exemple, és un indicador molt clar. Estem parlant de centres altament segregats, on pràcticament no hi havia cap alumne catalanoparlant, i ara tornen a haver-hi alumnes i famílies que parlen català a les aules.
El primer grup es va inscriure a l’Escola Sant Ignasi perquè tenia un projecte educatiu molt interessant i una direcció molt potent
També hem observat que la participació de les famílies a les AFA o a les activitats de l’escola és més gran i, sobretot, que aquestes famílies fan d’altaveu a d’altres famílies perquè s’apropin més a l’escola, i això és molt important. També és important que en un municipi de mida mitjana com Manresa, hi hagi famílies que puguin desactivar i contradir rumors o prejudicis cap a una escola, i això passa gràcies als grups singulars.
Què fa que a les famílies ordinàries els pugui semblar interessant triar aquests centres?
És molt important el projecte educatiu. Evidentment, les famílies que creen grups singulars triaran una escola on hi hagi un projecte educatiu que els interessi. No podem pretendre que siguin famílies que, abanderant la lluita contra la segregació, posin als seus fills a qualsevol escola i a qualsevol preu. Per això és molt important que les escoles a tinguin projectes educatius potents i que les famílies puguin confiar en el centre i en l’equip docent, independentment de la composició social de l’alumnat i les famílies. Des de l’Ajuntament, estem treballant molt justament en aquesta línia, en reforçar els projectes educatius d’alguns centres en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament. Hi ha escoles que han canviat els equips directius, i això pot ser una bona oportunitat. Fins ara, les escoles amb les quals ha estat més fàcil impulsar els grups singulars han estat escoles que segueixen el projecte Magnet, i que han impulsat canvis metodològics i de millora de la comunicació per combatre la segregació.
Els grups singulars s’han convertit en una mesura clau per lluitar contra la segregació escolar a Manresa. Veieu més efectiva aquesta mesura que d’altres?
A Manresa ja fa temps que hi ha una clara aposta política, tant des de l’Ajuntament com des dels serveis territorials, per impulsar mesures contra la segregació escolar. Portem més de sis anys aplicant diferents mesures, i moltes d’elles ja podem començar a avaluar-les ara, que ja han passat uns anys des de la seva implementació. I l’experiència ens porta a veure que una de les mesures de més impacte tant entre famílies, com entre l’alumnat, com pels centres és la constitució dels grups singulars. Per exemple, la composició social de centres com Sant Ignasi hem aconseguit que estiguin canviant. A més, és una mesura de fàcil implementació i de resultats fàcilment avaluables a mitjà termini, a diferència d’altres mesures com la zonificació o els canvis en les inscripcions, que són més difícils d’avaluar l’impacte de seguida. Això ajuda a que la ciutadania vegi els canvis ràpidament, i això engresqui a tothom. Altres mesures que hem impulsat han suposat més inversió d’hores i recursos i no hem vist resultats tan ràpids. Per això fem l’aposta pels grups singulars.
Quines altres mesures s’han desplegat a la ciutat per lluitar contra la segregació escolar?
El que és molt important és fer una bona detecció d’alumnat que hi ha, per fer una reserva el màxim d’ajustada per alumnat ordinari o NEE (amb necessitats educatives especials) i que no hi hagi sobreoferta. Nosaltres tenim un avantatge, i és que tenim moltes places ofertades a escoles bressol, i per tant hi ha molt alumnant inscrit i això ens ajuda molt amb la detecció. Ja fa un parell d’inscripcions vam modificar la zonificació i les adscripcions de primària i secundària. Són zones que es van fer tenint molt en compte la distribució de l’alumnat ordinari i de NEE a la ciutat, perquè fossin zones equilibrades quant a la composició social, però fa només dos cursos i no tenim prou resultats per a avaluar-ho. El que fem molt també és acompanyar totes les famílies que arriben a la ciutat. El 90% de l’alumnat que arriba a Manresa, la majoria nouvingut, està en la categoria de NEE B (Necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals).
Un grup singular és una mesura de fàcil implementació i de resultats visibles a mitjà termini, i això fa que les famílies s’engresquin més
Les famílies arriben amb un desconeixement absolut del sistema educatiu català, i aleshores des del primer moment se’ls hi fa una acollida i un acompanyament perquè s’incorporin al sistema educatiu. A més, tenim molta cura d’anar tots a una a l’hora de donar la informació en el moment de la preinscripció. Treballem amb la idea que els centres educatius, tant públics com concertats, anem tots a una, i que en qualsevol d’ells, els infants estaran bé. Treballem molt la xarxa educativa, i això és també un element clau contra la segregació.
El paper de les famílies és fonamental per estendre el model dels grups singulars. Quina ha estat la seva implicació per engrescar altres famílies?
Ha estat una implicació total, i això per a nosaltres és fonamental, i des de l’Ajuntament ho reforcem i ho acompanyem. Volem que siguin les famílies les que expliquin en primera persona les seves experiències a altres famílies i resolguin els dubtes de tu a tu. No és el mateix quan ve l’administració a explicar-te o a vendre’t un projecte, és molt més important el boca-orella. A més, les famílies de grups singulars són les primeres interessades en què aquest model s’estengui per no quedar com un bolet en el centre i, per tant, volen que en cursos següents es constitueixin més grups. I l’interès de les famílies és molt alt: hem fet més de 10 xerrades informatives aquest curs en totes les llars d’infants i en altres espais, i sempre algú aixeca la mà preguntant pels grups singulars. Abans ningú sabia què era, i actualment la majoria de famílies saben que existeix aquesta possibilitat. I per això és important que com a administració donem informació clara i transparent des del principi, perquè les famílies no tinguin dubtes i confiïn.
Quines coses creus que és important traslladar a les famílies que vulguin crear un grup singular però que encara tinguin dubtes?
El més important és que el procés sigui clar i transparent. Hem fet recentment una taula de planificació educativa i ja hem aprovat els criteris dels grups singulars per la preinscripció del curs 27-28, perquè volem que al setembre, quan els centres facin les jornades de portes obertes, ja puguem explicar bé en quins centres es podran fer grups singulars i quins seran els criteris i el procés. Així les famílies veuen que és una cosa que està regulada i que no han de patir.
La implicació de les famílies és total: venen a explicar la seva experiència a altres famílies i resolen els dubtes de tu a tu
A més, l’acompanyament durant el procés és fonamental. Les famílies fan la sol·licitud al febrer i fins al juny no saben si han entrat o no al centre. Són molts mesos en què hi ha neguits i dubtes, i per això des de l’Ajuntament tenim una persona referent dels grups singulars per resoldre el que calgui: com s’han de constituir, quanta gent poden ser, el calendari… Si no són oportunitats que es perden.
On caldria focalitzar la feina perquè els centres siguin més atractius per als grups singulars?
Com deia, hem de poder explicar els projectes dels centres educatius a la ciutadania. Per això posem molt èmfasi en les jornades de les portes obertes de les escoles i instituts. Hem fet jornades de formació amb els centres per preparar bé aquestes jornades, perquè allò que es diu a les famílies i que es diuen les famílies entre elles en aquests espais és molt important. És clau que es facin activitats per arribar a les famílies de l’entorn, del barri. Estem fent una prova pilot en una escola per treballar sobre noves formes d’arribar a les famílies i d’explicar el projecte millor. Crec que són aspectes clau per disminuir la segregació escolar en l’àmbit educatiu.
El Diari de l’Educació, 2026