Quin és l’origen del programa Nascuts per llegir?
Aquest programa es va realitzar entre l’any 2005 i 2011 a Catalunya i va néixer de la mà d’un grup de professionals de diferents àmbits, especialment de l’àmbit de la salut i de l’àmbit de literatura infantojuvenil i de les biblioteques, que mirant altres iniciatives arreu del món, posen en marxa un programa per fomentar la lectura en les famílies amb criatures petites i amb l’objectiu de millorar el desenvolupament del llenguatge dels nens i nenes però també el vincle familiar. Ara hem pogut rellançar el projecte aquest 2026, orquestrat en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura i com una iniciativa interdepartamental, amb la participació de 70 biblioteques i més de 50 centres d’atenció primària de tot el país. El programa el lidera el Departament de Cultura, però compta amb la col·laboració del Departament de Salut, el Servei de Biblioteques, l’IBBY.cat o el Departament d’Educació, entre d’altres.
Quin objectiu principal persegueix el Nascuts per Llegir en aquesta nova etapa?
Una de les gràcies d’aquest programa és la senzillesa: l’objectiu de fons és que les famílies o cuidadors dels infants, des de l’última etapa de l’embaràs fins als tres anys de vida, llegeixin els seus fills en veu alta. Qui diu llegir també és que els cantin cançons de bressol, cançons de falda o que els hi expliquin històries.
Quins beneficis té la lectura en veu alta per als infants?
Un benefici és que reforça el vincle entre infants i els pares i mares. En aquestes etapes primerenques de la vida és on es fa el lligam entre pares i fills i sabem que això és un factor de protecció per a l’infant. Un vincle segur entre pares i fills facilita, per exemple, que es desenvolupi molt bé tot el sistema nerviós de l’infant, el neurodesenvolupament. Però a més, el programa també vol ajudar l’infant a desenvolupar el llenguatge. I també volem generar o construir un hàbit lector en el nen o nena des de l’inici de vida i que ja tingui aquest hàbit, que és saludable en molts sentits.
El programa compta amb la participació de 70 biblioteques i més de 50 centres d’atenció primària de tot el país
Encara no hi ha molta evidència científica publicada al respecte, però sí que hi ha grups especialitzats de pediatria que han dit que recomanar la lectura en veu alta des de les consultes és una pràctica recomanada. De la mateixa manera s’ha pronunciat l’Acadèmia Americana de Pediatria, que també ha considerat que és una pràctica que val la pena que es faci també des de les consultes de pediatria.
Una de les particularitats és l’actuació interconnectada entre diferents serveis: l’atenció sanitària, biblioteques i escoles bressol.
Sí. Volem aconseguir que la recomanació de llegir en veu alta als infants els arribi a les famílies des de diferents entorns. És important que ho expliquin a la biblioteca, que a més cada vegada són més les biblioteques que tenen espais especials per a l’etapa de 0 a 3 i que ja treballen d’una manera molt pensada els continguts i l’acompanyament d’aquests tàndems de pares i fills. Però que també quan vas a fer la revisió de salut amb el teu nen o nena, que l’equip de pediatria pugui acompanyar-te i aconsellar-te sobre la idea que llegir en veu alta és un factor de protecció cap al teu fill o filla. A més, ara que estem posant el focus en la salut digital i en no exposar a infants de 0-3 a les pantalles, aquesta iniciativa de lectura pot ser una alternativa magnífica per portar a terme.
L’Acadèmia Americana de Pediatria afirma que val la pena que es recomani la lectura en veu alta a les famílies des de les consultes
I el que ja ens ajudaria a tancar el cercle, seria que també des de l’escola bressol, que és un espai on molts infants de 0 a 3 anys passen bona part del dia, a part de poder llegir en veu alta dins l’escola, que també s’acompanyés a les famílies a trobar instruments i a fer-los entendre que no és tant important que siguis un gran narrador o narradora o que siguis molt bo explicant històries, com que el valor està en que aquestes històries o surtin de la teva veu i s’adrecin a l’infant, perquè això ho associen a un moment d’atenció, de plaer i de seguretat. Per tant, si aquesta recomanació arriba des de tots aquests professionals que acompanyen les famílies en aspectes que tenen a veure amb la salut i la criança, li dona consistència i coherència al programa.
Hi ha alguna bona pràctica d’aquesta coordinació entre agents?
Per exemple, a Terrassa, on han continuat amb el projecte des de la primera etapa, ens explicaven que, fruit de les relacions establertes en el programa, actualment les bibliotecàries participen de manera més o menys periòdica en una de les visites de prepart de les dones gestants, i per tant allà ja poden explicar la importància de la lectura en veu alta i l’espai que tenen del 0 a 3 a les biblioteques. I de la mateixa manera, els professionals de l’equip de pediatria també es desplacen periòdicament a la biblioteca i allà poden abordar diferents temes amb les famílies. Per tant, el Nascuts per llegir permet anar engreixant i millorant aquest treball interdisciplinari molt més enxarxat, coordinat i, en definitiva, més comunitari.
Hi ha altres indicadors que teniu en compte per mesurar el funcionament del programa?
Hem fet un estudi pilot per poder seguir molt de prop com és el desenvolupament del llenguatge més primerenc, amb un instrument que és un qüestionari validat que existeix de fa molts anys, que responen els propis pares i mares, i que ens servirà per veure si les criatures que estan participant de l’experiència de la lectura en veu alta obtenen puntuacions superiors. És a dir, si la lectura en veu alta té un impacte positiu en el desenvolupament més precoç del llenguatge. Això ens permetria veure un impacte concret en el neurodesenvolupament, en l’àrea de la comunicació i el llenguatge.
El programa té moltes activitats, adreçades a l’estimulació i sensibilització per dones embarassades, activitats literàries per nadons de 0 a 3 o tallers i formacions a famílies. Què destacaries de la metodologia que apliqueu a les activitats per fomentar la lectura?
M’agradaria destacar un parell de coses rellevants. D’una banda, hem creat en aquesta nova etapa un espai virtual específic per a les famílies del Nascuts per llegir. És una plataforma de continguts que s’allotja a l’Escola de Salut Catalana. Allà tenen endreçades les guies del programa, informacions sobre el que s’està programant a les diferents biblioteques, i a més és l’espai a través del qual podem fer-los la proposta de participar a estudis o qüestionaris.
Els infants associen la lectura en veu alta d’històries i contes per part dels seus pares i mares amb un moment d’atenció, de plaer i de seguretat
La segona cosa és que oferim formacions i seminaris als professionals perquè puguin fer un millor acompanyament, i hem decidit que es facin de manera conjunta. És a dir, comparteixen aquests espais de formació professionals de l’àmbit de biblioteques, de l’àmbit d’escoles bressol i de l’atenció primària de salut, dels equips de pediatria. I crec que això ens ajuda a generar un sentiment de treball interdisciplinar i també té molt valor els diàlegs que s’estableixen entre ells, des de les diferents mirades i formacions. Sabem que en barris o municipis petits on hi ha aquesta col·laboració entre biblioteques i centres d’atenció primària, s’estableixen lligams de confiança. Per exemple, des del CAP se’ls pot dir a les bibliotecàries “si et ve tal família a la biblioteca, recorda’ls-hi que han de passar per la consulta perquè tenen pendent la vacuna o perquè fa dies que no els veig”. Aquest treball compartit entre els diferents entorns és molt important.
Quin seria el repte per consolidar aquest projecte en el futur?
El projecte s’emmarca amb una gran línia d’acció de la salut pública, que és l’estratègia dels mil dies d’or. Els mil dies d’or són l’etapa que va des de l’embaràs fins als dos anys de vida, que és un moment determinants per la salut i pel desenvolupament dels infants. Aleshores, un programa com el Nascuts per llegir s’ha de cuidar molt, perquè és una acció destinada a intentar donar a cada infant el millor inici de vida possible, sabent que això determinarà molt més del que a vegades ens imaginem les seves oportunitats de futur.
Llavors penso que el gran repte és aconseguir que s’estengui com una taca d’oli i que hi hagi un suport institucional, és a dir, que els professionals dels diferents àmbits tinguin unes bones condicions per poder dedicar aquest temps i espai a les famílies amb petita infància, que tinguin temps per formar-se i per coordinar-se. Si no, és molt difícil que una iniciativa com aquesta es consolidi. Per mi, la major il·lusió seria que aquest projecte passés a formar part del dia a dia de les biblioteques, dels equips de pediatria i dels projectes lectors de l’escola bressol. Fer-lo estructural i, per tant, dotar-lo de recursos, temps i formació és el gran repte de fons.
El Diari de l’Educació, 2026