Quan parlem de desregulació conductual dins els centres escolars, a quines actituds ens referim?
Parlem d’infants o de joves que presenten conductes que no estarien adaptades a la normalitat: contínues faltes de respecte, dificultats en poder seguir el procés d’aprenentatge, conductes disruptives amb el seu entorn, amb l’equip del centre… Sovint aquestes conductes les realitzen persones que tenen molta inestabilitat emocional i que no saben regular-se: són joves que no poden acceptar la frustració i poden presentar conductes com agressions físiques a persones, destrucció de la propietat, insultar d’una manera desmesurada, saltar-se les normes sistemàticament, tant per no complir-la com per desafiar l’autoritat… Aquest seria el perfil. També hi ha conductes variables segons si són alumnes amb necessitats especials o amb alguna discapacitat.
Heu constatat un creixement d’aquests tipus de conductes desregulades en l’actualitat a les aules?
Subjectivament, a tots ens sembla que sí, que realment tot està molt més desregulat a l’escola: el professorat acostuma a dir que tot funciona pitjor que fa uns anys, els alumnes estan molt desregulats i no hi ha un bon manteniment de les bones conductes. Però és que, objectivament, nosaltres anem per les escoles i detectem també que és cert. Veiem que ja es donen aquestes conductes desregulades des d’edats molt primerenques, en nens petits d’I3 o I4. La conducta és la punta de l’iceberg, és el símptoma que alguna cosa no va bé.
Quines coses passen? Doncs conductes problemàtiques amb infants que pertanyen a famílies socialment, econòmicament i també emocionalment molt poc regulades. Detectem que després de la COVID hi ha molts nens que estan molt desregulats, que no parlen o que es comuniquen molt poc, i que tenen una certa addicció a les pantalles. Això també genera després un problema de conducta, perquè si tu intentes des de l’àmbit educatiu desacostumar que no tinguin tauletes o telèfons mòbils, poden generar reacció negativa.
La conducta és la punta de l’iceberg, és el símptoma que alguna cosa no va bé
A secundària, també detectem que hi ha una desregulació conductual important perquè hi ha una falta de normes, una falta d’expectatives, i moltes dificultats. Hem d’ensenyar conductes a l’escola. Així com cap professor del món es negarà a ensenyar matemàtiques o llengua, i no pensarà que no cal que ensenyi aquestes matèries perquè els infants venen ensenyats de casa, doncs amb la conducta també cal aquest enfocament preventiu.
En què es basaria aquesta metodologia preventiva que proposeu?
És important que ensenyem conductes perquè es doni una bona convivència a les escoles. Hem de tenir plans d’aprenentatge de les bones conductes i hem de tenir conductes alternatives a aquelles conductes que no serien acceptables. També és fonamental que treballem les expectatives amb l’alumnat. Si el professor dona per fet que l’única opció a classe és callar, s’equivocarà, perquè resulta que hi ha alumnes que no saben que hi ha llocs que s’ha d’escoltar i s’ha d’estar callat, perquè arriben d’entorns familiars en què no se’ls ha ensenyat això. Per tant, si tens una expectativa que es compleixi una norma i no es compleix, cal tenir un pla d’actuació per detectar què és el que està passant, per tal de detectar el clima conductual d’un centre escolar i a partir d’aquí, poder implantar processos de millora.
Quins temes haurien d’analitzar els docents a l’hora de dissenyar aquest pla preventiu per evitar conductes desregulades? Influeixen els horaris, la manera d’organitzar els espais, les relacions que s’hi generen…?
Hi hauria tres nivells de reflexió i anàlisi. Un primer moment seria avaluar el clima de conducta que tenim en el nostre centre educatiu. Això es pot analitzar fent qüestionaris als equips docents per analitzar com estan organitzats els espais a l’escola, com es fan les entrades i sortides, quins són els horaris escolars, com s’organitza i es controla el temps lliure als patis, quin tipus de tutories es fan i amb quins objectius… Per tant, en la planificació d’inici de curs, com a centre cal tenir en compte que hi ha aspectes organitzatius que són molt rellevants.
Cal detectar el clima conductual d’un centre escolar per, a partir d’aquesta anàlisi, poder implantar processos de millora
Per exemple, podem saber que en un grup tindrem un seguit d’alumnes que presenten unes característiques conductuals concretes o certes dificultats, i és important com es facin també les agrupacions d’alumnes a partir d’això, per tal de repartir aquestes dificultats entre els grups.
En una segona part, s’hauria de posar el focus en espais on podem detectar conflictivitat. Per exemple, les entrades i sortides del centre educatiu. De vegades accions tan senzilles com pujar i baixar escales poden generar molts problemes de soroll, d’alteració de la conducta, baralles… O, per exemple, s’hauria de regular l’assignatura d’educació física, ja que perquè sigui una activitat de moviment no vol dir que hagin d’aparèixer faltes de respecte o conductes desregulades. O s’ha de pensar com es poden regular els patis perquè tot l’alumnat se senti inclòs i hi hagi bona convivència, perquè són espais també educatius.
I el tercer nivell seria com ens organitzem dins de l’aula. És a dir, quines són les expectatives, com les acordem, com les consensuem, com generem oportunitats, com organitzem les tutories, com organitzem l’activitat acadèmica, com ajudem als alumnes emocionalment més inestables perquè tinguin unes relacions d’iguals i que puguin créixer conjuntament…
Quines coses caldria tenir en compte en cadascuna d’aquestes fases perquè aquesta prevenció funcioni?
En aquestes tres fases d’actuació, hi ha tres pilars fonamentals per poder organitzar bé els recursos i dispositius del centre per tal de gestionar la conducta. Per una banda, hem de tenir objectius clars, orientats a abordar les dificultats de regulació de conducta. Després, entra en joc com gestionem l’aprenentatge: si els meus alumnes tenen unes conductes adequades aprendran, si no tenen conductes adequades, ningú aprendrà i tindrem un increment més elevat de fracàs escolar, que també porta al desànim, i a situacions de frustració del professorat o d’incapacitat. I un tercer pilar té a veure amb la gestió emocional i de les habilitats socials, que és un aspecte molt important a tenir en compte per gestionar la conducta.
S’ha de pensar com es poden regular els patis perquè tot l’alumnat se senti inclòs i hi hagi bona convivència
Hi ha alguna bona pràctica que t’agradaria destacar?
Tenim un centre en concret de primària que té dues línies de primària i en el qual estaven preocupats perquè tenien molts alumnes amb dificultats de regulació de la conducta. En aquest cas, la implicació de l’equip directiu va ser total, i això és de les coses més importants. Vam fer unes formacions amb l’equip docent durant tres anys acompanyades d’un procés d’anàlisi i d’identificació dels problemes de conducta principals que es donaven a l’escola. En base a això, l’escola va anar incloent millores a la programació general del centre i canvis en l’organització dels espais, i es va començar a notar un canvi substancial. Per abordar les conductes desregulades cal passar de la reacció a la prevenció, com van fer ells.
També és molt important el rol de les famílies. Poden viure aquests conflictes amb angoixa, o també poden acabar culpabilitzant-se l’escola i la família l’una a l’altra. Com es construeix una bona aliança entre escoles i famílies per abordar aquests casos?
Aquest és un tema també crític perquè és veritat que, de vegades, des de l’escola es tendeix a penalitzar la família. Això no ho hem de fer. Cadascú té la família que té; per tant, s’ha d’intentar construir amb les famílies i intentar detectar junts quina dificultat hi ha sobre la taula i com s’ha d’abordar. Moltes vegades, en un primer moment la família no reconeix les conductes del seu fill, perquè és difícil admetre que el teu fill o la teva filla té algunes dificultats. Però cal treballar la confiança, perquè el vincle i la col·laboració entre famílies i professors, sense jutjar, és fonamental. És important que sentin que les necessitem, que són elles les que coneixen més els seus fills i filles i que ens poden donar molta informació de quines necessitats tenen, i des d’aquesta perspectiva és més fàcil construir i trobar solucions. Però no hem de perdre de vista que la conducta és una cosa més que cal treballar a l’escola, forma part de l’aprenentatge educatiu i no es pot deixar de banda.
El Diari de l’Educació, 2026