En els darrers anys, com a resultat dels mals resultats obtinguts en estudis internacionals, s’ha insistit en la necessitat de millorar les habilitats de lectura i comprensió lectora dels estudiants i, d’entre les possibles accions per a revertir aquesta tendència negativa, s’ha destacat el paper que hi poden tenir les biblioteques escolars.
De fet, en els articulats d’algunes les lleis ja s’identifica la biblioteca com a element clau en la promoció de la lectura, i la Llei sobre Lectura, Llibres i Biblioteques (Llei 10/2007 de 22 de juny) subratlla el paper insubstituïble de les biblioteques «en el desenvolupament, manteniment i millora dels hàbits de lectura, en la mesura que garanteixen, sota condicions d’igualtat d’oportunitats, l’accés de tots els ciutadans al pensament i a la cultura», especialment entre infants i joves. També la LOE (Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación) determina que una de les funcions principals de la biblioteca escolar és la de fomentar la lectura, la qual cosa la converteix en una eina estratègica de centre i no pas en un recurs aïllat o opcional.
D’altra banda, també el Pla Nacional de Lectura de 2023 considera que la biblioteca escolar és una eina idònia per a la millora de la comprensió lectora i dels hàbits de lectura entre infants i joves, i per això ha impulsat el Pla de millora de les biblioteques escolars (PLAMIB) amb l’objectiu de posar fi al dèficit crònic que pateixen ara mateix.
I és que les biblioteques escolars poden esdevenir un agent de primer ordre per a l’equitat, per tal com ofereixen un accés lliure i gratuït a un nombre important de recursos imprescindibles per a garantir la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat, amb independència del seu origen socioeconòmic. En molts casos, la biblioteca de l’escola serà l’única a la qual podran utilitzar de manera autònoma i seran molts els alumnes que, a través de la seva biblioteca escolar, accediran per primera vegada a un nombre significatiu de llibres i a gran varietat de propostes, en tots els suports. Llibres i altres recursos de naturalesa ben diversa, perquè més enllà de la ficció literària, la biblioteca els oferirà llibres de coneixements, que els permetran lectures de modalitats diverses, sobre els temes més variats, que responguin no només a les necessitats generades pel currículum escolar, sinó també als seus interessos i aficions. També serà a la biblioteca on veuran models lectors entre els adults, on podran fer lectures acompanyades o on tindran oportunitats per parlar dels llibres, amb la qual cosa podran compensar les carències que alguns alumnes que provenen de llars en què la lectura i els llibres no hi són presents poden tenir.
Les biblioteques escolars poden esdevenir un agent de primer ordre per a l’equitat
A més, la biblioteca que pot oferir un entorn segur i agradable per a la lectura, amb mobiliari còmode, i també pot organitzar accions encaminades a millorar les pràctiques lectores i a fomentar l’hàbit de la lectura. Segons el darrer estudi estadístic sobre biblioteques escolars a casa nostra publicat l’any 2025, el 68,7% de les biblioteques duen a terme activitats de foment de la lectura com ara l’organització de clubs de lectura, amb exemplars que sovint són aportats per les biblioteques públiques, o la creació de blocs o perfils en les xarxes socials recomanant lectures. En aquest sentit, cal destacar l’activitat que mostren els centres públics d’educació primària que són, de tros, els qui més treballen aquests aspectes: el 74,6% fan activitats d’aquest tipus per damunt del 69,4% dels centres públics de secundària i a molta distància del 56,6% dels centres privats o concertats.
La manca de recursos per a la lectura és important i si les nostres biblioteques de mitjana disposen de 2.984 títols, són prop del 50% els centres que no arriben a 2000 títols, una xifra que queda clarament per sota del desitjable per assegurar aquella varietat i riquesa que esmentàvem i que demostra que hi ha una gran desigualtat entre els centres. Tot i així, però, el nombre de préstecs anuals de mitjana que realitzen les nostres biblioteques arriba als 958, una xifra que es pot considerar elevada, atès que representa que cada setmana se’n fan 27, cosa que exemplifica la tasca voluntariosa de bona part del professorat per posar els llibres en mans dels seus lectors.
Però les nostres biblioteques presenten encara altres mancances que limiten de manera molt evident les possibilitats d’esdevenir el motor de la lectura al centre. D’entre totes, potser la més destacable és la inexistència de la figura del bibliotecari escolar, que sovint és un mestre que pot dedicar unes poques hores al funcionament de la biblioteca i a la dinamització de la lectura (3,1 hores setmanals segons l’estadística publicada el 2025), i que no gaudeix de cap reconeixement en l’organigrama escolar. En realitat, fins que no disposin d’aquesta figura, les nostres biblioteques escolars funcionaran a mig gas i difícilment podran ser “un espai de referència i el centre neuràlgic de l’activitat lectora del centre” tal com es planteja en els documents del Pla Nacional de Lectura perquè ara mateix no estan en condicions d’exercir aquesta funció.
El Diari de l’Educació, 2026