La Formació Professional en l’àmbit local s’ha consolidat com un pilar estratègic per fer front a diferents reptes. Com es desplega el sistema integral de Formació Professional als municipis?
Tot i que el municipi no té competències en Formació Professional, perquè no se li reconeixen, jo diria que sí que és un actor a qui incumbeix. Ens incumbeix als municipis en quatre àmbits. Primer, en l’àmbit educatiu, perquè la FP permet constituir itineraris formatius per a les persones al llarg de la vida i ofereix noves oportunitats. Segon, en l’àmbit econòmic, perquè estem intervenint en tot allò que té a veure amb la qualificació de les persones, i tenim un paper fonamental com a administració més propera a la ciutadania. El tercer àmbit és el social, perquè la FP és també una eina d’inclusió, d’igualtat d’oportunitats i que intenta lluitar contra les desigualtats de la societat. I, per últim, a nivell territorial, perquè, com deia, és l’administració més propera i, al final, ajuda que aquella formació que més necessita el territori es pugui fer en aquell territori. Per tot això, al llarg dels darrers anys molts municipis han incorporat a la seva agenda política local la Formació Professional, ja sigui en temes de governança, consells de l’FP, orientació o planificació educativa.
El 2024 es va començar a implementar el model de Formació Professional dual intensiva, una modalitat d‘FP en què l’alumnat combina la formació al centre educatiu amb una estada remunerada a l’empresa, que representa entre el 35% i el 50% de la durada total. Quines particularitats implica el seu desplegament al territori?
Aquí ens trobem una desigualtat molt gran en funció de la tipologia de municipis. No només per la dimensió del municipi, sinó per la importància que aquell municipi hagi volgut donar a l’FP, atès que no és una competència municipal. Hi ha dos àmbits en què un ajuntament pot incidir en l’FP dual. El primer és ajudar a difondre el model d’FP dual intensiva en el seu teixit productiu per tal que les empreses puguin agafar alumnes en dual. D’altra banda, com que l’ajuntament en molts municipis ja és l’empresa més gran que hi ha, també pot acollir i acull alumnes en dual a l’administració. Un estudi de la Fundació BC Formació Professional diu que hi ha prop de 150 ajuntaments a Catalunya que acullen alumnes en dual en els seus serveis municipals, com Barcelona o altres ajuntaments mitjans.
Molts municipis han incorporat a la seva agenda política local la Formació Professional, ja sigui en temes de governança, orientació o planificació educativa.
Aquests alumnes s’han acollit en àmbits molt diversos: administració i finances, als departaments de contractació i recursos humans; tècnic en educació infantil, a les escoles bressol municipals; jardineria, als parcs i jardins; laboratoris, si tenen laboratoris municipals; serveis d’informàtica… S’està fent molt bona feina, però crec que és un dels reptes que tenim sobre la taula, perquè al final, com a ajuntament, ens interessa també retenir talent: l’administració pública no pot ser només aquell lloc que atrau la gent per les seves condicions laborals, sinó també ha de ser un lloc atractiu de feina. Per tant, l’FP dual pot ser una via d’entrada perquè un alumne pugui conèixer quins oficis i quins llocs de treball hi ha a l’administració local.
Quins avantatges té el model d’FP dual per a l’alumnat? Què els aporta?
Té molts avantatges. A l’FP dual intensiva, pràcticament el 50% de les hores es fan a l’empresa, a diferència de la dual general, que acostuma a ser un 30%. És un aprenentatge molt més pràctic i directe en el lloc de treball. A més, els aporta un coneixement sobre el funcionament de l’empresa i sobre com funcionen els llocs de treball, i desenvolupa competències no només de la família professional que estan estudiant, sinó també les que poden necessitar per a la seva experiència laboral.
Si anem més enllà, tots els estudis que fa la Cambra de Comerç amb el Departament d’Educació sobre inserció indiquen que els alumnes que fan dual general i intensiva tenen una inserció laboral molt més alta que els de dual general, vinculada a allò que han estudiat. Per tant, només hi veig avantatges per a l’alumne que faci una FP dual intensiva.
En el cas de Granollers, vau presentar fa poc L’Acceleradora, una iniciativa i plataforma digital per connectar empreses amb centres educatius de Formació Professional. Què pots destacar d’aquestes polítiques que s’han desplegat a la teva ciutat per potenciar la Formació Professional?
Com a administració local hem donat suport fent de pont entre l’empresa, és a dir, el teixit productiu, i l’administració educativa, els centres educatius. L’Acceleradora és una eina que el que fa és posar en contacte les necessitats de les empreses que volen alumnes en dual general o dual intensiva, i nosaltres les posem en contacte amb els cicles formatius corresponents. No ens ho hem inventat nosaltres. el primer projecte així a tota Espanya es fa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb molt bona acollida, i l’Acceleradora nostra, a Granollers, és la segona.
Molts estudis indiquen que els alumnes que fan FP dual intensiva tenen una inserció laboral més alta que els que fan dual general
Les empreses grans o mitjanes, que tenen un departament de recursos humans, poden encarregar-se de gestionar la dual, que al final comporta feina (signar un conveni amb el centre, detallar el pla de treball, tutoritzar…), perquè ens hem d’assegurar que amb aquell aprenentatge que farà a l’empresa tindrà les mateixes competències que qualsevol alumne que surti de l’institut.
Per això hem creat la figura del tutor mancomunat, que intenta ajudar les micropimes i pimes perquè puguin agafar alumnat en dual. Per exemple, tallers mecànics amb una persona o un encarregat, perruqueries d’una o dues persones… El tutor mancomunat pot fer que creixi el nombre d’alumnes que vagin a aquestes petites empreses. Al final, aquest ha de ser el rol de l’administració local: ajudar a connectar empreses amb centres d’educació o de Formació Professional.
Un dels elements que pot suposar un repte és que la distribució territorial de l’oferta d’FP no és equitativa i tendeix a concentrar-se, en aquest cas, a l’àrea metropolitana. Què es pot fer per reduir aquesta desigualtat?
Normalment, en temes de planificació de Formació Professional, els ajuntaments hem tingut poc a dir, perquè és una competència del Departament, però com a administració més propera, tenim coneixement de quines són les necessitats que hi ha en un territori i de les empreses, per tal d’intentar oferir aquella formació. El primer que hem de tenir clar és quines necessitats formatives hi ha en el nostre teixit productiu i parlar amb qui té les competències perquè les resolgui, ja sigui el Departament d’Educació, a través de cicles formatius, o el Departament de Treball.
La figura del tutor mancomunat intenta ajudar les micropimes i pimes perquè puguin agafar alumnat en FP dual
Ara bé, jo vinc del món de l’educació i l’FP no només ha de donar resposta a les empreses, sinó també a la continuïtat educativa dels joves. Sobretot en grau mitjà, també hi ha d’haver ofertes formatives que potser no han de respondre tant a les necessitats de les empreses, però sí que han de vetllar perquè no hi hagi abandonament de l’alumnat. Després, hem de tenir molt clar que no hi pot haver un cicle formatiu al costat de casa per a cada alumne. Moltes vegades, les famílies dels alumnes que surten de quart d’ESO només miren què hi ha al voltant i si, sobretot en territoris més rurals, només hi ha un cicle de l’administració, de vegades orienten l’alumne a fer aquell cicle, perquè el cicle que voldria fer d’audiovisual és molt lluny de casa. El que hem de fer és generar, des de l’administració, ajudes perquè els joves de 16 anys es puguin desplaçar més enllà de l’oferta que tinguin al costat de casa, si així ho volen. Hem de facilitar que aquells joves que no viuen a l’àrea metropolitana i, per tant, tenen més dificultats de transport, puguin accedir a aquests cicles d’FP que volen i que estan més lluny.
Hi ha tres decrets que estan a punt de publicar-se per part del Departament, que són el Decret d’Orientació, el Decret d’FP virtual i el Decret de Noves Oportunitats. Quines són les novetats que incorporen?
Des de la mirada local, hem insistit molt en la mirada des del municipi. D’una banda, en l’orientació des del municipi, fent molt d’acompanyament, informació i orientació a les persones, i ho complementem amb allò que estan fent els centres educatius o altres agents del territori. No només som els ajuntaments qui fem orientació als joves, sinó que hi ha molts agents, des de sindicats fins a patronals, que tenen programes que treballen l’orientació. Hi ha diferents exemples, com Mataró o Granollers, que hem creat sistemes amb una mirada integral d’orientació. I hem intentat que també quedi reflectit en el nou decret d’orientació.
L’FP no només ha de donar resposta a les empreses, sinó també a la continuïtat educativa dels joves
En el decret de l’FP virtual, nosaltres hem deixat clar que no hauria de substituir la formació presencial, perquè creiem en el plus que té la formació presencial, però sí que hi ha de ser. També hem d’anar amb compte de no deixar gent enrere per la bretxa digital en aquestes formacions, sobretot les persones d’edat més avançada.
I sobre els centres de noves oportunitats, crec que hi ha molts exemples que ja s’han fet des dels municipis: escoles de formació d’adults, els PFI (Programes de Formació i Inserció), que aquí ja estan funcionant com a centres de noves oportunitats i que, per tant, aquesta llei servirà per fer-hi una mirada general, com a programes que poden ajudar tots aquests joves que, per un motiu o altre, han abandonat el sistema educatiu i que segurament des de l’àmbit local tenim identificats i als quals podem donar una resposta conjuntament.
Quins serien els reptes prioritaris per als ajuntaments en els pròxims anys pel que fa a la Formació Professional al territori?
Un repte fonamental és la governança. Cal crear o desenvolupar les taules o consells de la Formació Professional, que es visualitzi que l’FP ha de formar part de l’agenda educativa local. En els últims anys hi ha hagut canvis: per exemple, el Ministeri ja es diu Ministeri d’Educació i Formació Professional, al Departament s’incorpora també «Formació Professional» i segurament en els propers anys veurem alguna regidoria que incorpori el tema de la FP, a causa de la importància que té.
L’altre repte és l’orientació, com a servei estratègic i transversal que forma part dels ajuntaments i que recau en diferents serveis municipals (educació, promoció econòmica i ocupació, joventut…). I, finalment, l’altre repte és promoure la Formació Professional dual dins dels serveis municipals. Com deia, ja hi ha 150 ajuntaments que ho han provat, però hi ha molts més municipis a Catalunya on es podria estendre aquest model.
El Diari de l’Educació, 2026