Les nenes de rosa i els nens de blau. Elles vestit i ells xandall per a jugar a mamàs i papàs, unes, i a futbol els altres. Nines i cotxes i princeses i superherois. Aquestes distincions, que no són pas casualitat, semblen inofensives. Què n’hem de fer si les nenes prefereixen jugar a cuinetes que a futbol? Són elles que ho trien, ningú no les obliga pas… Segur? I, en tot cas, aquests rols de gènere perpetuats que, a priori, podrien semblar innocus, es van afermant amb el pas del temps. I sabem com acaba.
Així doncs, mai no és massa d’hora per plantar la llavor del feminisme, l’equitat, la igualtat d’oportunitats, el treball obert de les emocions. En resum, de coeducar. Així ho va pensar i aplicar Barberà del Vallès, que va ser declarada ciutat feminista el 2017 gràcies, en part, a la tasca coeducadora que duu a terme l’Ajuntament ja des de l’any 2010. El projecte Barberà Coeduca fa gairebé 10 anys que posa la igualtat al centre de les polítiques educatives amb diversos plans específics.
El primer de tots, i un dels més valents, va ser apostar per la coeducació en la primera infància: les escoles bressol. La Paqui Garcia Barragán és directora de les escoles bressol municipals El Bosquet i La Rodona, dues de les sis llars d’infants públiques de Barberà. Totes elles van participar d’aquesta experiència, pionera a Catalunya i a Espanya, per posar una mirada feminista des de l’inici de l’etapa educativa. Les programacions, les propostes, les músiques, els contes, les circulars…”ho vam revisar tot“, explica Garcia.
I és que el projecte va començar amb una formació que es va fer a l’equip professional de les llars d’infants, per a fer “un canvi de mirada en la nostra actuació o pràctica professional per reflexionar sobre com actuàvem amb els infants i com deixàvem de banda els estereotips”, recorda la directora. Assumptes tan bàsics com acabar una picabaralla entre criatures dient: ara, feu-vos un petó. “I si no volen? Hem de posar les bases per a una bona feina emocional i això passa, invariablement, per un canvi professional i personal de les formadores”, reflexiona Garcia.
“És una sacsejada personal, ens enfronta a coses que tenim molt interioritzades. Però si no veiem com ens afecta el masclisme no podrem canviar les pràctiques”, opina la Marisol Caro Zambudio, Cap de l’Oficina de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Així, aquesta formació, impartida per Marina Subirats i Martori, Anna Carreras Port i Amparo Tomé González, va ser un projecte gairebé “en l’àmbit personal” sobre com condiciona el masclisme i “fer-ne front amb una intervenció a l’aula amb les criatures”, apunta Caro.
Per tant, el primer pas per a aquesta intervenció és revisar aspectes concrets, per focalitzar en què volia treballar de manera pràctica cada centre. “Hi va haver un assessorament constant per a tractar els projectes o les joguines, tota una dedicació perquè els nens i nenes, des de bressol, aprenguessin a cuidar i a cuidar-se”, explica la Cristina Bernabé Pérez, Cap de la Secció d’Educació, Primera Infáncia i Família de l’Ajuntament.
Més feminisme, menys bullying
“Vivim en una societat patriarcal i hem d’anar vigilant que la caverna no surti”, explica Caro, qui afirma que ja es pot dir que les escoles bressol de Barberà són coeducadores. Tant formadores com tècniques de l’Ajuntament coincideixen en què un dels punts on es nota més l’aposta coeducadora és en la gestió de les emocions: “el model tòxic del mascle alfa fa que molts nens prioritzin la rivalitat a l’empatia. Això crea analfabets emocionals que no poden tenir cura de res”, afirma Caro, qui sosté que les nenes estan molt més empoderades en aquest aspecte que els nens, “per això els hem de canviar a ells”.
Així, amb un llarg camí que té per objectiu “persones lliures que puguin dir el que pensen sense pressió social”, tal com opina la Paqui Garcia, els beneficis ja s’han anat veient durant la marxa. “Hem pogut visibilitzar el paral·lelisme entre les situacions de bullying i la manca de perspectiva de gènere”, apunta Caro. Així, la manca de cultura de l’ètica de la cura és un caldo de cultiu idoni pel bullying, sobretot en un “model de socialització patriarcal”.
És per això que l’acompanyament continuat i la constància en el model coeducatiu són tan importants, ja que “el respecte i la cura són característiques que es van formant. Hem d’aprofitar la infància, que és quan aquests valors gairebé surten sols”, assegura Garcia, que insisteix en la importància d’acompanyar en les posteriors etapes educatives. Així, era evident que el projecte coeducatiu no es podia quedar només a la bressol.
El salt a la primària
A partir d’aquest primer projecte, al llarg dels anys van anar sorgint altres iniciatives, que implicaven àmbits educatius com el projecte “Coeducació, la clau de l’èxit educatiu”, centrat en les pràctiques educatives del claustre a centres de primària. També destaca el projecte “Cada persona és única i irrepetible”, més focalitzat en la intervenció directa amb l’alumnat de primària i secundària. L’Escola El Bosc va ser el primer centre de primària en participar d’ambdós projectes, gràcies a la feina d’assessorament de la Paqui Garcia Barragán que, des de la bressol, va treballar amb la Mireia Boada Navarrete, directora del centre.
La formació a l’equip professional d’El Bosc va començar el 2015 i ara ja totes les escoles de primària de Barberà del Vallès volen participar-hi. “El millor de treballar en cadena i sobreposant els diversos projectes dins l’aposta coeducadora és que el professorat ja està sensibilitzat”, afirma Bernabé. Així, després d’aquesta sensibilització i formació, el professorat d’El Bosc van tenir molt clar quin era l’aspecte de la seva escola que volien canviar: el pati.
“Amb la nova mirada coeducativa vam veure que al pati es reproduïen actituds sexistes: el futbol ho acaparava tot i els nens i nenes que no volien jugar perdien l’espai de la pista i no s’hi apropaven, perquè l’identificaven com una zona conflictiva”, explica Boada. És a partir d’aplicar les polítiques coeducatives que el futbol va perdre protagonisme vers els jocs tradicionals; la pista és gestionada pels mateixos infants i els mestres han canviat els seus rols: “ja no actuem resolent conflictes, perquè no n’hi ha tants i els que hi ha són de més fàcil solució”, explica Boada.
Així, el pati s’ha convertit en un espai igualitari a aquesta escola de primària, on hi ha llibertat de tria “sense estar supeditat a rols i estereotips preestablerts”, assegura la directora d’El Bosc. “Els conflictes canvien perquè canvien els materials, però no hem d’oblidar que el conflicte també és una oportunitat d’aprenentatge. Ara, les criatures es barallen igual, però saben per què es discuteixen i saben resoldre-ho”, afegeix.
Barberà del Vallès, ciutat educadora
L’objectiu de Barberà del Vallès és trencar les parets de l’escola per a fer que la coeducació sigui un distintiu de la ciutat, aplicant-la a “l’educació formal i no formal, aplicar l’Educació360 al llarg de la vida sempre des de la base del respecte per la diferència”, explica Bernabé. Així, establir xarxes amb altres agents de la ciutat “és imprescindible, perquè beneficia tant a infants com a persones adultes”. En aquesta línia, ara s’està duent a terme una campanya d’adhesions al Pacte Local per la Coeducació, que implica que està obert a altres àmbits de la ciutat com esplais, associacions, comerços… en un compromís per aplicar la mirada coeducativa.
“Des de l’Ajuntament farem formació en llenguatge inclusiu per a qui s’adhereixi, perquè el llenguatge crea realitats i el que no s’anomena no existeix”, diu Bernabé, en relació a la invisibilització social de les dones. “Fem feina de formigueta per a millorar la vida de la gent, que és el que ens toca des de les administracions”.
