Lluís Carol és Cap de l’Àrea de Drets Civils i Ciutadania de Barberà del Vallès. Des d’aquest consistori, com ha estat norma durant els darrers mesos, s’ha donat especial atenció a les famílies vulnerables. “Per tancar bretxes”, diu Carol, però no només la digital, sinó la cultural, l’econòmica, la social… Carol apunta que, per la manca de proximitat i per l’excepcionalitat del moment, el sistema educatiu ha tingut una manca de “resposta ràpida” durant la pandèmia i que han hagut de ser els municipis els qui prenguessin la iniciativa en alguns aspectes.
Com s’ha gestionat el confinament des del punt de vista educatiu, a Barberà del Vallès?
Els ajuntaments tenim poques competències en l’àmbit educatiu, per tant, la nostra acció ha estat complementària de la resposta que hauria d’haver donat el sistema. A l’escola bressol, que sí que és de gestió municipal, hem intentat, des de la distància, fer acompanyament a les famílies i seguiment a través de les educadores. Pel que fa a primària i secundària hem intentat mantenir una coordinació permanent amb la inspecció educativa i les direccions dels centres, però no ha estat fàcil perquè el sistema educatiu ha tingut poca capacitat de resposta ràpida. És normal, perquè ningú no s’imaginava aquesta situació, però hi ha hagut mancances. La llunyania també és un factor, perquè des de la proximitat, els ajuntaments som capaços de reaccionar més de pressa.
Què han trobat a faltar?
Quan dic que no hi ha hagut resposta ràpida, no vull dir que no hi hagi hagut accions dels professionals ni dels centres. És el sistema, en general, el que no ha estat capaç de donar resposta ràpidament: en l’àmbit municipal hem rebut poques comunicacions del Departament, poques orientacions del que pensaven fer, de com estava anant.
La bretxa digital va ser un dels primers reptes a resoldre. Com ho van enfocar?
Des del primer moment vam optar per un programa dirigit a famílies amb menys recursos. Dels 32.000 habitants que té Barberà, vam localitzar unes 80 famílies en situació de vulnerabilitat. Vam intentar que abans de Setmana Santa, totes les llars que havíem detectat tinguessin els mitjans per seguir l’escolarització a distància. I amb això no vull dir que només els donéssim tauletes, ordinadors o accés a internet, que són importants, sinó que també vam fer acompanyament en l’ús del mitjà.
Aquestes 80 famílies sobre les quals van actuar eren complementàries de l’acció d’abastiment digital que va fer el Departament?
A hores d’ara, per la informació que tenim, podem dir que el sistema de subministrament del Departament no ha funcionat gaire, almenys al nostre municipi. Ensenyament va trigar molt de temps a localitzar les famílies sense mitjans i les escoles que podien subministrar equipament. Desconeixem si han fet arribar res a aquestes llars.
Van decidir, doncs, tirar pel dret?
Sí, abans de Setmana Santa ja estava tot repartit, a través de la Creu Roja, que va ser l’entitat responsable de fer les entregues. I ho vam comunicar degudament a la direcció de serveis territorials i a inspecció educativa. Aquesta va ser una acció que podria haver estat paral·lela a la del Departament.
Abans parlava de l’acompanyament en l’ús dels mitjans digitals.
Des del principi sabíem que no era només donar un mitjà sinó que s’havia de fer seguiment: del coneixement del dispositiu, però també del procés. Perquè aquell ordinador o tauleta va a parar a una llar on és possible que hi hagi manca de suport familiar. Famílies vulnerables. Podíem entendre que aquelles criatures tenen menor atenció per part de la família a l’hora d’usar aquell dispositiu correctament. Així que els educadors i educadores trucaven cada dia o cada dos dies els alumnes, que ja els coneixien perquè els havien estat fent seguiment previ a Serveis Socials, i els preguntaven si tot estava anant bé, si havien parlat amb els tutors, si havien fet els deures…
Com ha estat la tornada a les escoles d’ençà que es va arribar a la fase 2?
La resposta d’assistència ha estat baixa. Hem obert totes les escoles del municipi, set de primària i dues de secundària. Les famílies no han portat els nanos a l’escola. Tot i que no hem fet cap estudi objectiu sobre els motius, crec que hi ha hagut una suma de factors: per una banda hi ha hagut por i per l’altra desconeixement o desinformació sobre la situació. I també cal dir que s’ha obert tard, gairebé eren dies només per a acomiadar el curs.
De cara als mesos d’estiu, com s’ho farà Barberà amb els esplais i casals? S’obriran més espais? Es contractarà més personal?
Fa dos mesos que hi treballem. L’estiu és molt important per a l’equitat i la conciliació. Sobretot ara, que el lleure és una opció molt vàlida per a retornar a una certa normalitat. Hem treballat conjuntament amb les AMPAs i les entitats per a consensuar una oferta, encara que fos bàsica, de cara al juliol. Hem pactat un programa municipal que consta d’obrir quatre casals d’estiu i dos o tres casals esportius. També donarem una oferta de tallers per a adolescents i a l’agost mantindrem obert un casal, dirigit a famílies vulnerables. Però la resposta que estem tenint tampoc és gaire elevada. Les famílies tenen reticència a participar-hi, tot i que obrirem els espais suficients perquè qualsevol qui ho desitgi pugui portar-hi els nanos.
Com ho faran per garantir-ne l’accés? Estem a l’inici d’una crisi que serà dura: els preocupa que hi hagi menys matriculacions per temes econòmics? S’han plantejat un sistema de beques especial?
Sempre hem tingut sistemes d’ajuts. També pactem sempre un preu màxim per a tota la ciutadania. Aquest any, hi ha hagut, a més, un esforç molt important de les associacions per a intentar, amb totes les dificultats afegides, mantenir un preu assequible. A més, hem incrementat la partida de les beques per a l’estiu.
Dins aquest pla conjunt, què destacaria?
Les condicions sanitàries condicionen què es pot fer i què no. Les sortides fora de la ciutat, per exemple, es deixaran de fer. El nombre de nanos no serà elevat, per tant es podran mantenir les distàncies. I des de l’Ajuntament augmentarem en part el nombre de professionals contractats, sobretot aquells que atendran infants amb dificultats. També es planteja l’obertura de les piscines, de tal manera que els nens i nenes dels casals tinguin una franja reservada. Estem fent esforços per fer, dins el marge que permet la normativa, l’oferta més àmplia possible. Però no és fàcil trobar l’equilibri.
Avançant en el temps, de cara a setembre, com veuen la tornada el curs vinent?
El paper dels ajuntaments és molt complementari en matèria educativa. Podem ajudar al manteniment i neteja dels centres, a facilitar espais per a acollir més alumnes… Però com dic, és a la bressol on tenim més capacitat de gestió. Hem intentat acabar bé el curs, cosa que tampoc era fàcil, i hem rebut totes les famílies que han estat als centres aquest curs, que són unes 280. Amb elles hem fet una activitat final, que consistia en una entrevista amb la criatura, l’educadora i la direcció del centre per a fer una valoració d’aquests temps i acomiadar-se de la llar.
Pel que fa al començament del curs vinent treballem en protocols per a atendre molt bé el període d’adaptació. Perquè quan una criatura assisteix per primera vegada a la bressol, el que necessita són abraçades i no una persona amb mascareta que demana distància. És difícil d’imaginar, com també costa imaginar les condicions de treball dels educadors pel que fa als materials i els espais: desinfectar totes les joguines, vetllar per a mantenir les distàncies… Intentarem habilitar espais més amplis, però ens caldrà imaginació per a plantejar alternatives. I la família haurà de tenir un paper encara més clau.
Però encara estem en un moment d’incertesa i mirem de treballar, també, sobre la hipòtesi que hi pot haver una segona crisi que limiti l’ús i l’accés als espais. Intentem que el pla de la bressol sigui el màxim flexible possible, perquè és possible que haguem de prioritzar si el nombre de places disponibles i de ràtios es redueix. En aquest cas, donaríem prioritat a les famílies vulnerables, a aquelles en les que treballen tots els progenitors o que no tenen xarxa per a atendre els infants.
Parla d’una possible reducció de places. Fa poc publicàvem un reportatge sobre les escoles bressol durant el confinament i moltes exposaven la por a que baixessin el nombre de famílies matriculades, a conseqüència de la crisi de la Covid. Ja sigui per motius econòmics o perquè ja no hi ha tanta necessitat de conciliació. Han notat una baixada en la matriculació?
Sí, però no ha estat molt exagerada. Fa pensar que hi ha famílies que s’han quedat a l’atur i potser assumeixen el paper de cures dels fills a casa. Però tenim por que això dugui a una manca d’equitat a la bressol. Tot i que també s’ha de dir que la davallada pot ser explicada també perquè enguany, a diferència d’altres anys, no hi ha hagut atenció presencial durant la prematrícula, ni visites a l’escola per conèixer l’equip. Cal pensar que les famílies que porten la criatura a la bressol per primera vegada tenen molts neguits, als quals ara s’hi suma la por a la crisi sanitària. Per això pensem que, durant els propers mesos, quan la gent vagi agafant confiança, hi haurà un augment de demanda.
Els ajuntaments, per la proximitat, són les administracions que tenen més contacte amb la ciutadania, les escoles… Faci’m una valoració general dels impactes d’aquests mesos
La manca d’equitat s’ha fet molt més evident. També se’ns ha fet patent que els temps i els espais educatius són molt més amplis del que ens pensem i que el moment per aprendre va molt més enllà de l’horari escolar. Això és important i ens ha fet reflexionar sobre els nous models d’innovació educativa, com Educació360 o els ecosistemes educatius locals, que plantegen l’educació des d’una mirada més àmplia. Ens ha fet pensar que si tinguéssim sistemes més amplis en horaris i espais hagués sigut més fàcil fer front al confinament.
L’educació en el lleure i l’educació extraescolar ha estat de la que més ha perillat aquests mesos. Han pogut donar continuïtat als programes d’Educació360 de Barberà?
S’han mantingut en la virtualitat, igual que s’ha mantingut el contacte amb els joves que hi participen. L’escola equilibra, per això s’han fet tan evidents les diferències entre famílies quan va tancar. Hem d’aprendre d’aquests mesos i dissenyar eines per a poder intervenir en aquestes situacions de desigualtat, sigui amb emergència sanitària o sense. Cal invertir a tancar la bretxa, que no és només digital, sinó econòmica, cultural, social, econòmica…
Han pensat en res si hi ha un segon confinament?
Hem de tenir clar que l’educació no és només l’escola i que ha de tenir per objectiu l’equitat, que va més enllà de les cinc hores de classe. Que passa pel lleure, per l’accés a la cultura i als valors de l’educació en el lleure. Cal trencar la frontera entre l’horari escolar i l’extraescolar.
