La Yanira té 17 anys i va deixar els estudis el curs passat. Diverses coses es van creuar en el seu camí i va acabar decidint que, de moment, aquell no era el seu camí. Tot i això, sabia que abandonar del tot la via acadèmica no seria una bona opció per al seu futur, així que va començar a assistir al Centre Municipal de Formació de Persones Adultes (CFA) L’Olivera de Sant Quirze del Vallès fins que tingués clar què volia fer amb la seva vida.
Aquest curs que ha estat a l’escola L’Olivera ha marcat un abans i un després en la seva trajectòria perquè, a banda d’estar acompanyada pels professionals del centre (que ja estan especialitzats en realitzar tasques d’orientació) ha pogut participar a la primera edició del projecte ‘Coach’ de la Fundació Èxit a una escola d’adults. Una experiència que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona en l’àmbit del foment de les noves oportunitats educatives. De fet, L’Olivera forma part de la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes (XEMPA), que dinamitza la Diputació de Barcelona.
Es tracta d’una iniciativa que posa en contacte joves en risc d’abandonament o que ja han deixat els estudis amb una persona adulta voluntària que l’acompanyarà durant una sèrie de sessions que tenen com a objectiu apropar l’alumne a una empresa on pugui conèixer de primera mà algunes opcions laborals.
Aquest projecte, que ja fa 15 anys que es duu a terme, va començar amb joves usuaris i usuàries d’entitats socials i després es va ampliar a 100 instituts públics. Enguany és la primera vegada que fa el salt a les escoles municipals de persones adultes. “És una decisió que prenem arran d’una proposta de la Diputació de Barcelona, que ens alerta que a les escoles d’adults realment hi ha molts joves”, explica Nacho Sequeira, director de la Fundació Èxit.
El perfil de joves als CFA, si bé és el d’algú que ha abandonat els estudis, és diferent del que es pot trobar a instituts o a entitats. “Es tracta de persones que, si s’han apuntat a una escola d’adults, és perquè estan predisposades a lluitar pel seu futur”, assegura Sequeira. Es tracta d’alumnes conscients que han quedat fora de l’educació reglada, però no volen desenganxar-se. “Són segurament més madurs i amb itineraris sovint difícils”, insisteix el director d’Èxit, que apunta, per exemple, a joves nouvinguts que arriben amb 15 o 16 anys i que ho tenen difícil per sumar-se a l’ESO.
A més, aquesta generació que ara està abandonant o està en risc de fer-ho té una característica especial: van ser els alumnes d’ESO durant la pandèmia. El sotrac de la Covid ha estat dur i, segons Joan Oliver, tutor dels alumnes del CFA que han participat al projecte, encara no n’hem vist totes les conseqüències. “No són joves conflictius, sinó tremendament desmotivats. La pandèmia i la crisi econòmica els fa veure poques possibilitats de futur i això es nota”, assegura.
Un referent necessari
Una de les parts més importants del projecte Coach és la relació que l’alumne estableix amb una persona adulta que l’acompanya durant tot el projecte (sis sessions que duren un mes i mig). Les parelles s’elaboren a través d’una plataforma que fa ‘matx’ en base a qüestionaris sobre motivacions i ‘hobbies’. La Yanira va fer ‘matx’ amb la Laura, una treballadora del departament d’Innovació Educativa d’Esade.
“L’inici va ser complex, perquè jo soc molt tímida, però vam connectar de seguida gràcies a… les pastanagues!”, explica entre riures còmplices la Yanira. Un dels primers temes de conversa que van tenir va ser que a totes dues els agradaven les pastanagues crues, però no bullides. I a partir d’aquí, “tot va fluir molt bé”, assegura la jove.
La majoria d’alumnes que abandonen els estudis refereixen falta de motivació i acompanyament en un sistema que senten que els expulsa. Per això, comptar amb referents adults és un element indispensable. Al CFA L’Olivera les ràtios són de tres alumnes per mestre, així que la relació amb els docents és molt més propera que a l’ESO i, a més, acostumen a treballar la figura del referent, però sovint arran de personatges famosos. Per això, “comptar amb persones de carn i ossos que els acompanyin és extremadament positiu”, apunta Oliver.
Positiu, però també estrany. De fet, a la majoria de joves els sobta que hi hagi persones adultes que escullin lliurement passar temps amb ells, “de tan desplaçats que s’han sentit”, insisteix el tutor. La Laura, la ‘coach’ de la Yanira, és una d’aquestes persones. Ella assegura que sent passió per “acompanyar els joves i poder-los ajudar i orientar”.
I per ells i elles és quelcom que té molts avantatges. La Yanira assegura que comptar amb la Laura, tot i que hagi estat per un període curt de temps, l’ha ajudat a confiar més en ella mateixa. “El futur és complicat, però m’ha fet veure que ho puc aconseguir”, assegura.
Una porta d’entrada al mercat laboral
A banda de l’acompanyament dels ‘coach’, el punt fort d’aquest projecte és que possibilita que els joves s’apropin a grans empreses i vegin com és treballar-hi. Els participants d’aquesta edició han pogut anar a empreses com Esade o a la farmacèutica Almirall, per exemple. Allà, se’ls ha explicat què fa l’empresa i els diversos professionals que hi treballen, des de personal de seguretat a científics, tècnics, advocats o l’equip de comunicació.
Així, els joves decideixen quins perfils els han cridat més l’atenció o a quins es voldrien dedicar, i hi tenen una reunió en la qual se’ls explica què significa treballar d’allò, quant cobren, com és la conciliació o quin és el camí que han hagut de seguir per arribar-hi. Seguidament, fan una sessió amb el departament de Recursos Humans, que els fa un simulacre d’entrevista per ensenyar-los com treure cap al mercat laboral.
“Aquests aprenentatges serveixen per fer un pla d’acció que s’acaba de desenvolupar a l’escola”, explica Sequeira. Això ajuda joves com la Yanira, que té clar que es vol dedicar a l’advocacia. Per això, la Laura la va posar en contacte amb el departament legal d’Esade, que va reforçar la seva predisposició. Ara, de fet, s’ha apuntat a l’examen per accedir a l’escola d’administració jurídica i, un cop aquí, vol estudiar dret.
“Tenir algú com la Laura, que m’ha donat suport i m’ha dit que jo podia, és el que m’hagués agradat tenir al batxillerat. Potser, si ho hagués tingut, no l’hagués deixat”, reflexiona la Yanira. Comptar amb una guia és un element importantíssim per al jovent, sobretot per aquesta generació que ha crescut en una crisi permanent, envoltats d’adults preocupats per un futur incert.
“Des del 2008, que no hem fet més que encadenar crisis. Econòmiques, sanitàries, ara una guerra… El projecte Coach, en els seus 15 anys d’història, mai no havia donat tant suport emocional com ara, però és que els joves realment ho necessiten”, apunta Sequeira. Des d’Èxit asseguren que “la gent jove no pot esperar que aquestes crisis es resolguin, el futur ha de ser ara”. Deixar tot aquest jovent desemparat és quelcom que aquesta societat, en crisi permanent, no es pot permetre i, per això, acompanyar-los i guiar-los és una prioritat de cada cop més entitats, escoles i administracions.
