El document de bases per a l’elaboració del Pacte Local contra la Segregació Educativa parteix de la necessitat de lluitar contra la segregació en espais i temps educatius més enllà de l’escola. En què consisteix aquest document?
Vam iniciar aquest treball el curs passat, i l’objectiu final és poder elaborar unes bases per combatre la segregació escolar i educativa, i per crear una societat més inclusiva. Premià de Mar és un poble molt divers, en el qual es detecten moltes desigualtats, i calia treballar no tan sols la segregació escolar sinó també tota la segregació educativa, que engloba tots els àmbits de fora de l’escola, amb noves activitats i noves propostes.
El treball que vam fer l’any passat va ser de diagnosi, per endreçar tot el que ja fèiem en termes de lluita contra la segregació des de la firma del pacte del 2018. Sempre hem estat treballant aquest tema perquè la realitat social del poble ho exigia. Aquesta diagnosi es va fer a través d’un equip de treball, amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, i en aquest grup de treball es van incorporar mestres d’escoles, representants de grups polítics, d’entitats socials, familiars, culturals, esportives… L’objectiu era incorporar no només persones del sector educatiu sinó de tot el municipi. S’ha fet un treball molt transversal.
Sovint es considera la segregació només des del punt de vista de la redistribució dels alumnes en els diferents centres escolars. Però ara ho considereu des d’una perspectiva més global, perquè la segregació també succeeix en altres espais i temps educatius.
Crec que només el fet de canviar el nom, i posar segregació educativa en lloc d’escolar, ja diu molt. Ho amplia molt més. Intentar que hi hagi una bona distribució equitativa de l’alumnat a les escoles és una bona manera de començar a treballar, però a la vegada també s’ha de veure què passa després de l’escola. Cal saber què està passant en l’àmbit social per veure si hi ha segregació.
Cal saber què està passant en l’àmbit social per veure si hi ha segregació
És molt enriquidor, perquè amplia a tot un context social que abans no es veia.
Prendre consciència que fora de l’escola també hi ha segregació, ens farà actuar en aquesta línia. A les activitats extraescolars, als casals municipals, cal canviar la mirada… A la taula de planificació escolar s’intenta fer una distribució equitativa dels alumnes amb necessitats educatives especials de qualsevol tipus, però després fora de l’escola aquesta feina no es veu, o es veu poc. I això és el que volem seguir treballant a través d’aquest grup de treball que s’ha constituït.
S’han començat a aplicar algunes accions derivades d’aquest treball previ?
Durant aquest curs ja s’estan duent a terme accions derivades d’aquest pacte, que era el que ens demanaven les direccions de les escoles: volien saber quan es veurien els fruits de la feina de recerca que estaven fent. Aquest any hem començat a oferir una subvenció de suport als menjadors escolars, oferint vetlladors de menjador per a nens amb necessitats educatives especials que havien rebut una beca, en aquest cas del Consell Comarcal, per poder-se quedar a menjar a l’escola, però no ho podien fer sense vetllador.
També hi ha un suport psicopedagògic gratuït per a nens i nenes de 3 a 12 anys, amb psicologia i logopèdia, i suport socioeconòmic. I servei d’acompanyament a nens i nenes per anar de colònies, excursions, a la piscina, i fins i tot també un casal d’estiu inclusiu. A més, també s’intervé molt en la taula de planificació educativa, per tal de distribuir bé els nens i nenes amb necessitats educatives.
Un pacte local és la millor manera de garantir que totes les parts implicades es facin corresponsables de l’aplicació? Quina és la seva significació política?
En el document que s’ha elaborat des del treball de l’any passat hi ha representants polítics de tots els partits municipals. Tots estan implicats, sempre hi ha hagut acord. Tothom percep la realitat, perquè els fets no es poden negar. A més, fa uns dies es va aprovar en el marc del Consell Escolar Municipal i properament s’aprovarà en el ple municipal. Per tant, és un pla que no només té una vessant tècnica sinó que s’amplia a tot l’espectre polític. I no només polític, sinó que el treball s’ha fet implicant tots els sectors del municipi.
L’ajuntament ha incorporat la inclusió com una prioritat
Quin paper juga el món local i municipal en la lluita contra la segregació?
L’ajuntament és el que està més a prop del ciutadà. A Premià, l’ajuntament s’ha implicat des de fa anys en moltes coses que fins i tot no li correspondrien. Està assumint actuacions que li correspondrien a la Generalitat, però com que és un poble que té moltes problemàtiques econòmiques i socials, l’ajuntament ha incorporat la inclusió com una prioritat. I l’està treballant des de molts àmbits: cultural, educatiu, i donant suport i recursos econòmics en alguns aspectes que normalment no fan els ajuntaments. La Generalitat hauria de dotar de més recursos, però la realitat és una altra.
Has estat mestra d’educació especial durant molts anys, i per tant coneixes de primera mà les dificultats que la diversitat d’alumnat provoca a les aules. Com valores la importància i l’abast de la mesura que heu aprovat des de l’ajuntament?
La valoració que en faig és, evidentment, molt positiva. Tinc una estreta relació amb els mestres, i crec que el fer de mestre d’educació especial fa uns anys no és ni molt menys el mateix que fer-ho ara. El tema de la inclusió està molt bé, ho valoro molt positivament, però si no s’acompanya de recursos personals i econòmics, fa que els mestres hagin d’absorbir una càrrega que fa que no puguin atendre els alumnes com ells voldrien. Per això crec que tot el que serveixi per donar suport, ajudar, aportar recursos, és positiu. Cal fer un esforç per realment saber com funciona una aula per dintre. La paraula inclusió és molt bonica, però a vegades no es tradueix en unes intencions de donar recursos humans i econòmics per fer-la realitat.
