Aquesta incidència de l’entorn residencial és potencialment més rellevant entre els residents dels barris més desafavorits de les metròpolis, ja que en aquests casos pot contribuir a agreujar les situacions de pobresa i a cronificar la desigualtat social. A més, se sap que els efectes de barri no tenen un impacte homogeni al llarg del curs vital de les persones, sinó que hi ha etapes de la vida en què les seves afectacions poden ser més rellevants que en d’altres. En aquest sentit, la població adolescent i jove és un dels col·lectius socials més sensibles a aquest fenomen. El seu grau d’exposició a l’àrea de residència és superior que el de la resta de la població, trobant-se també en un moment vital clau per la definició de la seva transició a l’adultesa. És per això que l’estudi dels efectes de barri sobre les trajectòries formatives de la població jove ha rebut una atenció especial per part d’aquesta línia de recerca.
A la literatura científica s’identifiquen diversos mecanismes a través dels quals l’entorn residencial pot condicionar les trajectòries formatives de la població jove. Hi ha factors de caràcter institucional, com la qualitat del centre educatiu (habitualment localitzat al mateix barri) o la disponibilitat d’altres recursos públics en la proximitat, com biblioteques o zones verdes o esportives, per exemple. Evidentment, hi ha factors socials que poden influir en els processos de socialització dels individus per pautes de contagi social. Aquests poden estar relacionats, per una banda, amb els adults residents al barri, degut el seu paper com a transmissors de valors, com a referents socials. Per altra banda, la influència del grup d’iguals és potser la més rellevant respecte a la configuració d’hàbits, a l’actitud respecte als estudis i també en relació amb l’adquisició de determinades habilitats fonamentals per desenvolupar l’aprenentatge, com són les habilitats lingüístiques, per exemple. Per últim, també es poden esmentar factors ambientals, com ara l’exposició periòdica a la violència o com l’estigmatització social, que poden acabar incidint a nivell emocional, afectant també el comportament acadèmic dels joves.
En termes generals, els resultats de les recerques realitzades a nivell internacional assenyalen que la població jove resident en àrees desafavorides, independentment de les seves característiques individuals, presenten més probabilitat d’assolir nivells d’estudis més baixos, d’abandonar prematurament els estudis o d’obtenir pitjors resultats acadèmics. Aquest patró, però, apareix amb més claredat al context nord-americà, on la realitat de les grans ciutats està més marcada per la desigualtat urbana que a Europa. Al context europeu, en canvi, el fenomen es manifesta amb una intensitat més reduïda i apareixen més matisos. En aquesta línia, per exemple, estudis recents realitzats al nord d’Europa assenyalen que els efectes de barri són més intensos entre la població que resideix en barris benestants, afavorint la seva trajectòria educativa, que no pas perjudicant la dels residents en àrees desafavorides. També poden haver-hi variacions en funció de les característiques dels joves (per sexe, per lloc de naixement, etc.), del temps d’exposició o del moment d’exposició (durant l’adolescència, en fases primerenques de la infància). En definitiva, durant els darrers anys la recerca europea ha passat d’indagar si existeixen efectes de barri en les trajectòries formatives a identificar a qui afecta més aquest fenomen.
Per contrarestar els efectes de barri, a finals del segle XX es va començar a treballar amb una política pública específica, les polítiques de rehabilitació integral de barris (area-based policies). Es tracta de programes d’intervenció pública que atenen les necessitats especials de les àrees urbanes més desafavorides, tot a partir d’accions urbanístiques, socials i econòmiques, orientades a reduir la desigualtat urbana. En aquest àmbit, Catalunya és capdavantera a l’Estat espanyol, essent la Llei de Barris de 2004 un dels programes pioners, i, posteriorment, el Pla de Barris, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, el programa més innovador i el que ha mantingut més estabilitat en el temps. Precisament, una de les potes fortes del Pla de Barris ha estat la incorporació de polítiques educatives en la intervenció als barris més desafavorits. Rehabilitant centres educatius, donant-los de més recursos materials i humans i desenvolupant i donant suport a projectes tant dins com fora de les escoles. Aparentment, els resultats han estat positius pel que fa a la reducció de l’abandonament prematur dels estudis en aquests barris. Tanmateix, tot això s’analitzarà com mai s’havia pogut analitzar en el context espanyol en el projecte de recerca ¿El barrio importa? Trayectorias formativas, efecto barrio y políticas en áreas desfavorecidas, finançat per la Fundació “la Caixa” i del que hi haurà resultats aquest mateix any.
El Diari de l’Educació, 2026