Llegint les pàgines d’aquest blog es fa ben evident que vivim una època de grans canvis en els fonament de l’educació. Canvis necessaris per adequar l’abordatge de l’educació a les necessitats col·lectives i individuals pròpies del segle en què vivim. Els signes del temps exigeixen al món educatiu un replantejament del sentit de l’aprenentatge avui, un sentit que requereix noves pràctiques i noves maneres d’entendre i organitzar el que s’entén per educació, així com el paper de l’escola i el de l’entorn que l’envolta, ubicant els infants i joves en el centre de les polítiques educatives.
Les parets entre temps formals i no formals, entre currículum i lleure, entre centre escolar i entorn esdevenen cada vegada més poroses. I això ens situa davant la cruïlla d’optar per obviar-ho o respondre-hi amb un nou model educatiu que en potenciï els beneficis. Cap agent educatiu (tampoc els centres escolars ni els seus professionals) no pot respondre en solitari els reptes educatius d’avui, sinó que l’aprenentatge ha de ser necessàriament social i per tant, hi ha de treballar coordinadament diversos tipus de professionals i agents que en complementin i reforcin la tasca educativa.
Transformar els entorns d’aprenentatge
Amb aquesta voluntat i amb la urgència d’actualitzar els seus sistemes educatius, molts països han decidit desenvolupar polítiques dirigides a crear entorns d’aprenentatge que superen el que fins ara havíem entès per temps i espais educatius. És el que fa uns anys vàrem conceptualitzar com a educació a temps complet, partint de les experiències desenvolupades en altres països com ara França i Alemanya, entre molts d’altres, i de les evidències científiques generades a nivell internacional.
L’educació a temps complet s’orienta a crear entorns d’aprenentatge combinant enfocaments i escenaris -escolars i no escolars-, unint elements formals i no formals, escolars i comunitaris, diferents agents amb diferents cultures professionals, amb l’objectiu d’oferir més i millors oportunitats educatives. De manera operativa, l’educació a temps complet es basa en els següents eixos estratègics:
- Transformació pedagògica cap a la creació d’entorns d’aprenentatge: Escoles, instituts i agents de l’entorn (altres centres, entitats, equipaments i serveis del barri i de la ciutat, agents comunitaris, culturals, artístics, esportius i de lleure) proveeixen de temps educatius que garanteixen el dret a l’educació en un sentit ampli, amb una oferta que integra elements, temps i espais educatius formals i no formals.
- Itineraris educatius enriquits, amb contínuum educatiu entre l’activitat lectiva i no lectiva: S’amplien i enriqueixen les oportunitats educatives establint un contínuum educatiu entre activitats formals i no formals, per tal que els alumnes puguin seguir itineraris globals i personalitzats. Els projectes educatius s’estructuren a partir de la interrelació entre activitats, pròpies i de l’entorn, formant un mateix marc conceptual i organitzatiu i creant un ambient d’aprenentatge coherent i integrat.
- Ecosistema i xarxa educativa: Es constitueixen xarxes educatives territorials a través de la col·laboració entre administració, centres, entitats, serveis i equipaments amb les quals es promouen projectes de treball compartit. L’òrgan de coordinació de la xarxa territorial impulsa iniciatives, proporciona estructures, recursos i suport, així com la coordinació a nivell general i el treball conjunt en el projecte territorial. L’objectiu final d’aquestes xarxes és esdevenir ecosistemes educatius mitjançant la col·laboració entre diferents actors.
- Lideratge compartit: S’estableixen òrgans de coordinació amb l’objectiu de construir projectes compartits i amb compromís col·lectiu entre administració, centres famílies, infants i adolescents, entitats, serveis i equipaments.
Educació360. Educació a temps complet
La Fundació Jaume Bofill, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Diputació de Barcelona han decidit sumar esforços per assolir aquest gran repte, presentant l’Aliança Educació360. Educació a temps complet i convocant a ajuntaments, centres educatius, entitats, equipaments, recursos i iniciatives a afegir-hi i contribuir a que sigui una realitat generalitzada al nostre país.
El repte de l’aliança és treballar perquè “tothom tingui més i millors oportunitats educatives en tots els temps i espais de la seva vida i connectar l’educació i els aprenentatges entre el temps lectiu i el no lectiu”. Educació360. Educació a temps complet aposta per garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats en els espais i l’educació no formal, buscant que “cada infant i jove construeixi el seu propi itinerari vital amb equitat i sense exclusions”.
L’àmbit local és l’espai idoni per desenvolupar projectes d’educació a temps complet, ja que és on es pot garantir millor les oportunitats educatives i la coordinació dels actors de la comunitat. A Catalunya es parteix d’una llarga tradició d’actuacions municipals en l’àmbit educatiu, especialment en l’acompanyament a l’escolaritat a través de la dinamització de programes i plans socioeducatius en col·laboració amb altres agents del territori, amb suport als projectes educatius dels centres escolars, suport a les famílies i amb la provisió d’activitats educatives més enllà de l’horari lectiu. Els ajuntaments són un actor privilegiat en el lideratge educatiu i un agent clau en l’impuls d’aquests projectes.
En aquest sentit, Educació360. Educació a temps complet, compta amb onze ajuntaments i comarques que impulsen pilotatges que esdevindran laboratoris territorials per aplicar i transferir experiències d’èxit. I es presenta amb la voluntat d’eixamplar l’aliança a tots aquells agents educatius que vulguin formar part d’aquesta nova onada educativa.
L’Aliança ens ofereix l’oportunitat d’assentar les bases d’un nou model educatiu que ens ajudi a superar els grans reptes educatius d’ara:
- D’identificar el sistema educatiu exclusivament amb el sistema escolar-lectiu, a concebre el sistema educatiu com una estructura amb oportunitats educatives dins i fora dels centres educatius.
- D’identificar l’aprenentatge amb l’educació formal, a un sistema que garanteix contextos i oportunitats educatives rics.
- De la divisió organitzativa de l’educació formal i no formal, a projectes que integren activitats formal i no formals, dins i fora dels centres educatius.
- De centrar la innovació només en el model pedagògic escolar, a innovar amb un model educatiu integral.
- Del treball en paral·lel entre centres escolars i agents socioeducatius, al treball conjunt en el centre i el territori.
- De la dialèctica entre jornada contínua o partida, a un model centrat en l’alumne i les seves necessitats educatives.
Davant tots aquests reptes, l’educació a temps complet i l’Aliança Educació360 esdevenen indefugiblement la llavor del que haurà de ser la política educativa del país.
