Compartir la taula d’experiències del XXVIIIè Fòrum Local d’Educació va ser tot un desafiament davant de quatre persones tant entusiastes i professionals com Marisa Gómez (Sant Esteve Sesrovires), Ana Salazar (Santa Coloma de Gramenet), Anna Maria Selles (Badalona) i Rocio Galindo (Sant Pol de Mar) que van donar a conèixer les línies d’actuació i les realitats educatives que van il·lustrar experiències i maneres de fer, totes plenes d’il·lusió, força, sensatesa i treball.
El lema del fòrum i objectiu de la taula era posar de relleu el valor de l’educació 0 als 3 anys. És per això que a la xerrada vam repassar la implicació i les vivències des dels tres angles que conformen el triangle puntal i humà dins de les escoles bressol: els infants – les famílies – l’equip educatiu. Es va deixar palès que cadascun d’aquests angles pren sentit dins del municipi en el que s’ubica, amb una interrelació molt estreta amb l’administració local.
L’infant
Es parteix d’una premissa essencial i compartida: l’infant capaç i actiu que, en un ambient confortable, d’estima i de confiança, desvetlla la curiositat, manipula i investiga; l’infant que expressa amb la mirada i amb els gestos els seus descobriments i les seves troballes, tant sobre si mateix com del seu entorn més proper.
Les recerques sensorials, sobretot en el món sonor, no són fàcils d’entendre per als adults, ens explicaven amb molta humilitat les representants de les escoles bressol en la taula rodona. No sabem com l’infant crea el seu imaginari sonor a partir de músiques, sons i sorolls que els adults reconeixem, però que a la petita infància li són nous, potser incomprensibles, amb molts matisos de sensacions, des de les més plaents fins als més desagradables.
Vam parlar de l’infant que explora a través dels sentits i dels instints, que assaja la utilitat i examina les propietats dels objectes que té a l’abast i del lloc que ocupen i desocupen i com es traslladen i traspassen aquests objectes. Oferir materials diversos, de procedència natural, amb moltes textures i formes, materials quotidians i casolans que esdevenen provocadors i suggeridors, crea interaccions que ajuden en el desenvolupament de conceptes científics. És essencial que tots els espais estiguin ben estructurats, ordenats, disposats de manera atractiva i còmoda siguin segurs i aportin sensacions de relaxació i benestar per als infants.
Les famílies
Respecte a l’entorn familiar, pren gran notorietat la incorporació i implicació de les famílies en els projectes i activitats. D’aquesta manera es construeix, entre els progenitors i l’equip educatiu, la confiança mútua, la que neix des del tracte i des del vincle.
Per a les famílies és saber que l’escola bressol és un espai de criança i un lloc de pertinença, on tenen l’oportunitat de ser-hi, si ho desitgen, perquè es mantenen les portes obertes convidant-les a entrar, a estar acompanyades, a fer, a conèixer i a descobrir. I és en aquests contextos quan les peticions de material i de suport a les famílies esdevenen fluïdes i serenes, quan es poden compartir dubtes de criança per oferir models propicis, quan les famílies entenen que es comparteix el creixement íntegre del seu fill i filla des del respecte i l’afecte, amb molta cura, estima i tendresa, perquè aquest respecte i aquest afecte també és vers a elles.
Tanmateix, és important saber quin lloc ocupa cada persona que habita i conviu a l’escola bressol: infants, mestres, educadors i educadores, famílies i personal de l’administració. En el projecte educatiu han de quedar reflectit aquests rols i les seves responsabilitats. Són els professionals de l’educació els que han de saber traspassar a tota la comunitat educativa aquests papers, garants d’una convivència reeixida i transparent.
L’equip educatiu
La figura de l’educadora i del mestre és, a grans i principals trets, la d’acompanyant del procés de desenvolupament i creixement de l’infant, la d’observador del dia a dia i la d’investigador de la petita infància. Aquestes funcions han de portar-se a terme des d’una organització i funcionament dels centres educatius i familiars que donin espai i temps evitant, d’aquesta manera, incongruències entre el que es vol i el dia a dia, entre el que és inspirador i la pràctica real.
És necessària la força del lideratge, amb persones inquietes, valentes i engrescadores, que conformin actituds constructives dels equips de persones que treballen a les llars d’infants, des dels educadors i educadores fins a les cuineres i als bidells.
Una fortalesa d’aquests equips és la documentació pedagògica, sistemàtica i rigorosa, que ajuda a observar les capacitats dels infants, a supervisar els camins que es van construint de manera conjunta en les escoles bressol. Amb la base de les observacions fetes i el suport dels referents pedagògics, cal trobar els moments per tenir discussions obertes i crítiques que portin a un creixement professional de tot l’equip educatiu. La documentació arriba més enllà de la simple mirada de les mestres, des del moment que dóna eines per analitzar la complexitat del que fa, del que pensa i del que diu un infant.
Per finalitzar, la idea de com transformar l’escola bressol es resumeix en aturar-se a mirar quines són les necessitats que hi ha en el municipi, prendre decisions conjuntes i arromangar-se amb calidesa, harmonia i fermesa. Cal implicar-se. Endavant!
