Una mirada personal a l’escola inclusiva

Mai oblidaré el que em va repetir durant anys: “Sigues constant i utilitza tots els teus punts forts per compensar els que són més febles”.

La meva experiència en una USEE (Unitat de Suport Educatiu Especial) va començar l’any 2012, a l’Institut Icària de Barcelona, on vaig realitzar l’ESO.

En aquest institut vaig realitzar la meva formació entre dues aules, l’aula ordinària i l’aula adaptada, degut a les meves dificultats visuals i d’aprenentatge. No em va resultar fàcil acostumar-me a un aula separada de la resta. Aquesta aula estava formada per 6 alumnes de primer d’ESO i tres de tercer, amb discapacitats i trastorns de diferents tipologies i nivells cognitius.

Per alguns de nosaltres va ser la primera experiència en l’ús d’ordinadors com una eina de treball personal i de comunicació.

Durant els 4 anys que vaig estudiar a la USEE vaig aprendre molt. El suport que ens van donar les professores d’aquests anys, Maria Ferrer, Raquel Soto, Mª Rosa Pérez, Isabel Torregrosa i Mª José Pérez, ens van ajudar a treballar amb la tecnologia i a confiar més en nosaltres mateixos.

Quan vaig començar com a alumne de NEE em va costar molt veure i acceptar les meves dificultats d’aprenentatge, em negava, no em deixava ajudar per les professores. L’únic que volia era estar a la classe ordinària, perquè el fet d’estar a la USEE significava ser diferent als altres, sentia que em miraven de manera estranya. Deien que el que fèiem era més fàcil, no ens veien capaços de sorprendre. Vaig començar a demostrar als meus companys, perquè deixessin de burlar-se’n o de pensar que el que fèiem no tenia valor, que ser diferent no significa ser inferior als altres per tenir dificultats, sinó que cadascú té el seu ritme d’aprenentatge.

Per als alumnes de NEE és molt important l’acompanyament, perquè cap alumne cregui que és més important. En realitat, tots som diferents, però ningú és superior a la resta de la classe on existeix la diversitat d’aprenentatge, sense ser jutjats o rebutjats, i l’objectiu d’aconseguir que tothom confiï en les seves possibilitats. La diferència amb l’aula ordinària és que la USEE ofereix més suport i acompanyament a l’alumnat oferint-li una atenció específica i recursos TIC/TAC de manera motivadora.

A la classe ordinària trobava moltes dificultats per a copiar exercicis de la pissarra, i això em desanimava, em costava molt trobar el punt de motivació per aprendre sense que se m’oblidés el contingut.

Vaig aprendre realitzant quaderns específics adaptats per aquelles matèries amb certa dificultat. Vaig poder millorar a base d’activitats en plataformes educatives com edu365, JClic i altres. Vaig haver de treballar la comprensió lectora, la dificultat de la qual per mi era i és important, a causa de la meva dificultat visual del 85% que m’impedeix veure adequadament de lluny i d’aprop. Vaig comptar amb l’ajuda de la ONCE per poder tenir les millors adaptacions possibles i resoldre la meva dificultat a l’hora de llegir. D’altra banda, abans de tenir el suport dels professionals de la ONCE, el professorat de l’USEE adaptava el contingut i els textos perquè em fos menys costós.

Les professores de l’USEE em van donar un fort impuls en comprovar que tenia bona competència digital i fer-me responsable de diversos projectes, la qual cosa em va ajuda a enfortir la meva relació amb els companys, perquè els vaig ajudar a comprendre el munt de coses que es poden fer amb la tecnologia. La tecnologia m’ajuda a superar les barreres del meu problema visual i el fet d’aprendre utilitzant-la em diverteix molt més.

Amb les eines tecnològiques he pogut descobrir habilitats en mi mateix que no hagués ni imaginat des del mètode tradicional d’ensenyament. Aquests anys m’he esforçat per assolir el meu gran objectiu, arribar a estudiar audiovisuals, concretament fotografia. Aquest somni ha estat possible després d’haver superat les proves d’accés que em van obrir les portes al grau mitjà d’Imatge i so. Res aturaria les ganes de cursar el CFGM malgrat la meva limitació visual.

Des de fa uns anys col·laboro com a ponent en seminaris educatius sobre educació inclusiva al costat de Maria Ferrer Sanz, una persona a la qual admiro molt, que ha lluitat per mi i m’ha ensenyat a superar les barreres. Li estic molt agraït pel seu suport a la meva trajectòria educativa i professional. Si no hagués estat per la seva professionalitat, la seva gran experiència com a professora, el seu domini ampli de recursos tecnològics, la seva gran passió per l’educació i la seva experiència en orientació, no hauria aconseguit uns resultats tan positius. Ningú ha estat tan compromés amb mi com ella, m’ha ajudat a aconseguir el millor de mi mateix.

Malauradament, la Maria Ferrer ens va deixar fa uns mesos, víctima d’un càncer. Mai oblidaré el que em va repetir durant anys: “Sigues constant i utilitza tots els teus punts forts per a compensar els que són més febles”.

Gràcies al suport, a l’esforç i la confiança que he anat guanyant, he aconseguit resultats acadèmics positius, treballar, i el reconeixement a les xarxes socials i en jornades educatives i tecnològiques, on comparteixo la meva experiència com a antic alumne d’educació inclusiva.

Ara lluito pel mateix que ella lluitava, per l’educació inclusiva i les TIC/TAC en l’educació.