Els vídeos es recolliran al portal web de la VI Festa de la Ciència de la UB Virtual i estaran disponibles al canal de Youtube de La UB Divulga. Amb aquesta iniciativa, la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la UB també vol contribuir a augmentar l’actual oferta de recursos i activitats de caràcter científic per gaudir des de casa.

La Festa de la Ciència de la Universitat de Barcelona s’organitza cada any des de la UCC+i de la UB. Un esdeveniment en el qual la ciutadania pot conèixer i endinsar-se en la recerca que es fa a la Universitat mitjançant els tallers creats, dissenyats i conduits pels grups de recerca de la UB. Això permet que es creï un vincle directe entre la ciutadania i el col·lectiu investigador.

La sisena edició de la Festa venia carregada de sorpreses. Una d’elles era l’ampliació de l’horari de celebració, oferint activitat des de divendres 8 de maig fins a dissabte 9 de maig. I així, fer-lo accessible al públic general afavorint l’assistència de les famílies.

La Festa de la Ciència de la Universitat de Barcelona està organitzat per la Universitat de Barcelona, a través de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i), amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia – Ministeri de Ciència i Innovació i l’Ajuntament de Barcelona. A més a més, l’edició actual compta amb la col·laboració de les empreses: Panreac AppliChem ITW Reagents Division, PCE Instruments i Aigües de Barcelona.

                                                                                                                                                                   

Data: A partir del 8 de maig del 2020

Web: www.ub.edu/laubdivulga/festacienciaub

Canal Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCmDDrA2htiw9v_Go5kRZMaw/playlists

Xarxes social: Twitter @UBDivulga / Instagram @ubdivulga / Facebook LaUBDivulga

Hastag: #FestaCiènciaUB

                                                                                                                                                                      

Tallers en format vídeo

1/ Ciència ciutadana per avaluar l’estat dels rius amb l’app RiuNet

Grup de Recerca  Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) Departament d’Ecologia. Facultat de Biologia 

Els rius són corrents d’aigües que neixen a les muntanyes i desemboquen al mar o en un altre riu. Moltes vegades, a causa de les fàbriques o de l’ús que les persones fem dels rius, poden quedar bruts i contaminats i això suposa un perill per als animals i les plantes que hi viuen, i també per a les mateixes persones.

En Pau Fortuño, investigador del Grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) de la Facultat de Biologia, ens proposa determinar i comparar la qualitat hidrològica de dos rius hipotètics gràcies a l’observació de bioindicadors. En Pau mostra la diferent fauna invertebrada que es pot observar a les dues mostres i ens convida a fer servir l’aplicació RiuNet.

El projecte RiuNet és un projecte de ciència ciutadana, és a dir, les dades que genera qualsevol persona amb aquesta aplicació mòbil es comparteixen amb investigadors i es contribueix, així, a la seva recerca.

2/ Constel·lacions en 3D

Departament de Física Quàntica i Astrofísica. Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB-IEEC)

Quan mirem el cel de nit podem agrupar les estrelles formant figures. Tot i que cadascú de nosaltres pot imaginar-ne unes formes o unes altres, hi ha figures establertes per tradició en les diferents cultures que agrupen totes les estrelles del cel. Aquests grups d’estrelles són el que anomenem constel·lacions. Les diferents estrelles que formen una constel·lació, encara que ho sembli, no estan situades a una mateixa distància, sinó que poden estar molt allunyades les unes de les altres. També poden tenir diferents colors depenent de la seva temperatura, poder ser més brillants o menys, i ser més grans o més petites.

Eduard Masana, professor de la Facultat de Física i investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, ens parla de la constel·lació d’Orió, que prové de la tradició grecoromana, molt coneguda per la seva grandària i perquè es pot veure molt bé en el cel de l’hivern. També ens dona eines per poder construir-la en tres dimensions tenint en compte tant la posició com la distància de les estrelles que la formen.

3/ De la realitat virtual al món real

Grup de Recerca sobre Aplicacions de la Realitat Virtual i altres noves tecnologies en la Psicologia Clínica i de la Salut (VR-PSY-LAB). Facultat de Psicologia. Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona. 

La realitat virtual és l’entorn que es genera amb l’ús de tecnologia informàtica i que recrea una situació amb cert grau de realisme, de tal manera que l’usuari té la sensació que està immers en aquest entorn.

Com ens pot ajudar la realitat virtual a millorar la qualitat de vida de les persones? Mitjançant aquesta tecnologia es poden generar les mateixes reaccions físiques, psicològiques, emocionals i conductuals que s’experimenten davant d’estímuls reals.

Bruno Porras, investigador del Grup de Recerca sobre Aplicacions de la Realitat Virtual i altres noves tecnologies en la Psicologia Clínica i de la Salut, ens explica com estan investigant la millora del tractament dels trastorns de la conducta alimentària, específicament de l’anorèxia nerviosa, aplicant la realitat virtual.

4/ Descobrint els sistemes complexos

Institut de Recerca en Sistemes Complexos de la Universitat de Barcelona (UBICS)  

Un sistema complex és un conjunt d’elements que mostren un comportament imprevisible. Descriure aquest tipus de sistema a partir d’estudiar cadascuna de les seves parts per separat no és suficient, sinó que s’ha mirar la interacció entre elles per entendre el seu comportament emergent. Els sistemes complexos es troben en molts camps diferents, com ara les matemàtiques, les ciències de la vida i les ciències socials.

L’Institut de Recerca en Sistemes Complexos de la UB (UBICS) ens convida a fer servir els recursos de divulgació disponibles a la seva pàgina web. A més, ens descobreix tres àmbits on les xarxes complexes són molt rellevants. En primer lloc ens parla del Model de Shelling, què fa servir xarxes que connecten la societat per millorar el mon on vivim i descobrir recursos que es poden fer servir per educar i aprendre. En segon lloc descobrirem el portal SUMA (Synthetic Understanding via Movement Analogies), una plataforma d’aprenentatge de conceptes transdisciplinaris per desenvolupar un coneixement científic integrat en els estudiants. Finalment, es mostra l’estudi de les àmfores romanes per tal de recompondre la història econòmica i social de l’època clàssica d’Europa, també coneixerem alguns resultats del projecte EPNet (Production and Distribution of Food during the Roman Empire: Economic and Political Dynamics).

5/ Descobrint nous fàrmacs

Medicinal Chemistry and Pharmacology (MedChemPharm). Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona

Explicació detallada de les diferents fases de desenvolupament que segueix un fàrmac des del moment d’identificació de la diana terapèutica, fins el moment de comercialització. Quan temps creieu que triga en sortir a la venda un nou fàrmac?

Abans que es pugui subministrar als pacients per tractar una malaltia, un fàrmac ha de recórrer un camí que dura molts anys. S’ha d’identificar una diana terapèutica rellevant per a la malaltia i s’ha de dissenyar la nova molècula des del punt de vista químic tenint en compte que sigui molt eficaç i que no tingui efectes adversos. Aquesta feina requereix un gran esforç per part de grups de recerca multidisciplinaris, així com una gran inversió econòmica.

6/ El Joc de la Soca

Vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimoni. Grup de Recerca  Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) Departament d’Ecologia. Facultat de Biologia.

Els boscos evolucionen, creixen i maduren. Què passa quan hi ha un incendi? I quan un bosc pateix una plaga? Què passa quan talem els arbres? L’ecòleg Ramon Margalef (1919-2004) va dissenyar El Joc de la Soca el 1985 per explicar la successió ecològica i la importància de les pertorbacions en els sistemes naturals.

La Universitat de Barcelona ha reeditat el joc aquest any amb motiu de la celebració del centenari del naixement del professor Margalef. A través d’un tauler de quatre metres quadrats, es pot avançar i retrocedir caselles segons l’evolució de l’ecosistema, tenint en compte que les pertorbacions poden fer que hàgim de començar de zero.

7/ Estudiem el cervell. No em trec l’estadística del cap

Facultat de Psicologia. Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona. Institut de Recerca en Sistemes Complexos (UBICS)

L’estudi del funcionament del cervell es fa mitjançant la recollida de dades que emet aquest òrgan quan està treballant. El cervell humà treballa fins i tot quan dormim. En la recerca en neurociències s’utilitzen eines estadístiques que permeten representar com és aquest funcionament.

Joan Guàrdia, investigador responsable del Grup de Recerca Psicologia Quantitativa, ens explica com funciona el cervell i com l’estadística i les matemàtiques poden ajudar a estudiar-lo. Ens proposa una activitat per posar a prova la connexió que tenim entre l’atenció i la motricitat.

8/ Exploració neuropsicològica del cervell: torre de Hanoi

Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia, Secció de Psicobiologia. Institut de Neurociències. Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva, BrainLab

Què són les torres de Hanoi? Descobreix quina utilitat tenen i com podem construir-ne una a casa!

La torre de Hanoi és una prova d’avaluació neuropsicològica que ens ajuda a estudiar el funcionament cerebral de les persones, en concret les funcions executives que controla fonamentalment el lòbul frontal dorsolateral, com ara la capacitat atencional, la inhibició de seqüències automàtiques, la flexibilitat mental i la memòria de treball. S’utilitza com a prova diagnòstica per estudiar el desenvolupament (o deteriorament) de les capacitats de planificació. La solució del problema requereix executar moviments contraintuïtius, és a dir, que aparentment ens allunyen de l’objectiu. Per superar aquests conflictes i resoldre el problema amb el mínim nombre de moviments possible, cal planificar (anticipar) més d’un moviment.

9/ Help us to be SAFE!

Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i ISGlobal

El projecte SAFE (Superbug awareness for education) promou el coneixement i la recerca en la resistència antimicrobiana entre els estudiants preuniversitaris. Aquest objectiu es vol assolir involucrant estudiants universitaris que assessoraran la realització d’aquesta feina.

En el marc d’aquest mateix projecte, es fa una crida a la ciutadania per a la cocreació d’una campanya de sensibilització sobre el consum d’antibiòtics, conjuntament amb investigadors i farmacèutics. Aquesta campanya finalment es publicarà a les farmàcies!

El projecte SAFE ofereix el joc Micro-Combat, una manera lúdica de conèixer com virus, bacteris, fongs i paràsits amenacen la salut dels habitants de la nostra ciutat. Només el treball en equip de tots els jugadors aconseguirà impedir que els superbacteris triomfin.

10/ Investiguem la nostra resiliència davant el canvi climàtic

Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Facultat de Física.

Les inundacions són el risc natural que produeix més danys i víctimes mortals al món. Per tal de disminuir aquests danys i adaptar-nos-hi de manera eficaç és fonamental que coneguem aquest fenomen, la seva freqüència, les causes i les conseqüències.

Montse Llassat, del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), ens explica com funciona una conca hidrogràfica, com s’estudien i gestionen les inundacions i quina importància tenen els avenços tecnològics i científics en la disminució del risc de patir danys durant aquests episodis.

Aquesta activitat es desenvolupa en el marc del projecte M-CostAdapt CTM2017-83655-C2-2-R (MINECO/AEI/FEDER), amb la col·laboració de la FECYT (projecte Aqueloo).

11/ Jocs de ciències

Aula de jocs. Facultat d’Educació

L’Aula de Jocs és un recurs, creat per la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració del Laboratori de Jocs, que utilitza el joc com a eina l’aprenentatge i educativa.

El professor Àlex Caramé, responsable de l’Aula de Jocs, ens ensenya a jugar a Eleusis, un joc de cartes amb el qual treballarem el pensament inductiu, el raonament hipotètic i el mètode científic. Us atreviu a descobrir la pauta secreta que s’amaga en el final d’aquest vídeo?

12/ Jocs de grafs i d’estratègia

Facultat de Matemàtiques i Informàtica

Una de les branques de les matemàtiques, i també de la informàtica, és l’estudi de la teoria de grafs. Un graf és aquella estructura matemàtica que s’empra per modelar relacions entre parelles d’objectes. Un exemple de graf seria la representació de les molècules en química, en què els àtoms en conformen els vèrtexs i els enllaços, les arestes.

Els grafs ens poden ajudar a modelitzar problemes complexos i trobar-ne la solució. Series capaç de resoldre l’exercici següent sense utilitzar cap eina matemàtica i informàtica?

13/ La diversitat lingüística a la nostra vida

Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Secció de Lingüística General. Facultat de Filologia i Comunicació

Al món es parlen unes 5.000 llengües; només a Catalunya, més de 300. Moltes d’aquestes llengües formen part de la nostra vida quotidiana, ja sigui a través dels nostres noms, la roba que ens posem, els aliments que mengem o les llengües de les persones amb les quals convivim. Descobreix aquesta diversitat que forma part de la nostra quotidianitat i que generalment ens passa desapercebuda.

14/ La química i el color

Facultat de Química

Com es produeixen els colors? El color que observem és relatiu a la llum que incideix i a la mateixa naturalesa de la matèria. El color pot tenir aplicacions a la vida real. Per exemple, pot indicar el canvi del pH. En aquest cas, els canvis de color en determinades substàncies són deguts als canvis de propietats que generen les reaccions químiques.

L’investigador Jaume Granell ens mostra com la química està  a tot arreu, mitjançant dos exemples: la reacció àcid-base entre el vinagre i el bicarbonat, i el canvi de color que experimenta la cúrcuma amb al canvi de pH del medi. També ens fa conscients de la importància de les mesures de seguretat en el moment de fer experiments i del perill de fer barreges amb substàncies que no coneixem.

15/ La Terra com una ceba: fes la teva pròpia mini-Terra

Grup de Recerca Geologia Sedimentària. Facultat Ciències de la Terra

Sabeu com és per dins el planeta Terra? El planeta Terra és un cos viu i en canvi constant. Saps que s’assembla molt a una ceba, perquè també està formada per capes diferents? Saps que l’interior de la Terra està a la mateixa temperatura que la superfície del Sol? Descobreix les capes del nostre planeta tot construint una maqueta amb les instruccions que et proposem.

16/ L’arqueologia: una eina per conèixer la societat

Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Secció de Prehistòria i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història

Podem saber com vivien els nostres avantpassats? Molts dels espais on vivim avui en dia ja eren habitats des de la prehistòria. Llavors, encara no existia l’escriptura, de manera que les restes que hi ha als jaciments són l’única font d’informació d’èpoques passades. Més tard, les societats van adoptar l’escriptura, però l’arqueologia continua sent una eina valuosa per conèixer-les, ja que sovint ens explica allò que no està escrit.

En aquest vídeo aprendrem com funciona la recerca arqueològica, quins són els mètodes que permeten fer deduccions a través de restes, quines són les restes que trobarien de la nostra societat els arqueòlegs i arqueòlogues del futur i quines deduccions podrien fer de la nostra manera de viure. També ens proposen un petit repte!

17/ Materialitza’t

Departament de Ciència de Materials i Química Física. Facultat de Química

La ciència i l’enginyeria de materials són una part molt important en el desenvolupament d’una societat. Crear nous materials, entendre’n el comportament, poder-los fabricar i aplicar, i reciclar-los al final de la seva vida útil —perquè la sostenibilitat és cada vegada més important— són factors clau de futur.

Endinsa’t en el mon de la ciència i l’enginyeria de materials amb les explicacions divulgatives sobre impressió 3D, nous materials de construcció amb visió sostenible, i biomaterials.

18/ Micromons

Litoteca. Facultat de Ciències de la Terra

Un sediment és una acumulació incoherent de fragments de diferents mides. Són rocosos o orgànics, transportats i dipositats per processos físics (fragmentació, erosió i transport), químics (dissolució i precipitació) o biològics (activitat dels organismes o acumulació de les seves restes), en zones marines o continentals. Observant la sorra d’una platja trobem una barreja d’elements d’origen mineral i d’origen biològic que expliquen el viatge d’aquests sediments.

19/ Per a què serveix una ciutat? L’exemple del Pla Cerdà vist des de la Geografia

Grup de Recerca Ambiental Mediterrània. Departament de Geografia. Facultat de Geografia i Història

El repte principal d’una ciutat és garantir la qualitat de vida dels seus habitants. Que es puguin desplaçar amb comoditat, que puguin viure d’una manera confortable, que tinguin accés als recursos bàsics i que disposin d’espais per treballar i també per recrear-se i esbargir-se. Aquests objectius eren els mateixos que va pensar Ildefons Cerdà durant la segona meitat del segle XIX, quan es va obrir un concurs per fer créixer la ciutat de Barcelona, que havia quedat petita per als seus habitants.

L’investigador Albert Santasusagna ens presenta el Pla Cerdà original i ens dona eines per poder-lo estudiar des de casa. Aquest pla proposava una distribució igualitària i equitativa dels equipaments i servies, l’Eixample actual segueix aquestes línies?

20/ Plega’t i guanya

Grup de Recerca de la Barrera Hematoencefàlica (BHE). Grup de Transport Intestinal i Funció Epitelial de Barrera (TIFEB). Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació

Sabies que l’intestí ocupa la superfície d’una pista de tennis? I que al cervell hi caben 86.000 milions de neurones? Descobreix com s’estructuren aquests òrgans per aconseguir encabir-ho tot. La clau es troba en els plecs!

En aquest vídeo ens expliquen com s’estructuren el cervell i l’intestí per cabre en espais petits.

21/ Posa’t a la pell d’un lingüista forense!

Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) i Laboratorio SQ

Has pensat mai què amaguen les paraules que fas servir? Una broma i una amenaça poden sonar semblants? Es pot delinquir enviant un missatge? Aquestes i moltes altres són preguntes que es fan els lingüistes forenses. I és que la forma en què ens comuniquem diu molt de nosaltres. Vols descobrir fins a quin punt? En aquest vídeo hauràs de resoldre un repte lingüístic. Així que posa’t a la pell d’un detectiu de les paraules, obre bé els ulls i les orelles i troba totes les pistes!

22/ Projecte UBinding – Ajudem a millorar les habilitats lectores dels infants i adolescents

Facultat de Psicologia

L’habilitat lectora és un aspecte essencial pel bon desenvolupament dels infants durant la seva etapa escolar. Els estudis més actuals ens mostren que entre un 20 i un 40 per cent de l’alumnat pot presentar dificultats en aquest àmbit i poden repercutir en el seu rendiment acadèmic o benestar emocional. El projecte UBinding pretén millorar el nivell lector dels infants i adolescents a través d’unes sessions amb l’ordinador. Veurem com amb una metodologia avalada científicament poden millorar al mateix temps que juguen i augmenta la seva motivació cap a la lectura.

23/ Quarks: els maons de la matèria

Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB-IEEC)

De què està formada la matèria? Aquesta és una de les preguntes que ha despertat més curiositat al llarg de la història de la humanitat. Des de la formulació de l’existència dels quarks, fa més de 50 anys, hem estat testimonis de grans avenços, fruit d’esforços tant teòrics com experimentals. En la actualitat, podem dir que disposem d’una teoria sòlida que ens ajuda a entendre les lleis que governen la dinàmica dels quarks a l’hora de formar els neutrons i protons que constitueixen els nuclis atòmics (així com altres partícules més exòtiques).

24/ Qui soc? Juguem amb l’herbari

Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV) - CRAI-UB

A partir de fotografies de plecs d’herbari on es poden observar bé els caràcters més rellevants per a la identificació de les plantes (tipus de tija, tipus de fulla, tipus de flors, etc.) i amb l’ajuda de claus dicotòmiques, podrem arribar a determinar quines plantes són.

Les claus dicotòmiques, d’una manera similar a alguns jocs, ens plantegen una successió d’interrogants sobre caràcters morfològics fàcilment visibles de les plantes. Cada clau planteja dues o més opcions que porten a una nova clau; el procés es repeteix fins que, per exclusions successives, s’arriba a la identificació de la planta.

25/ Racó de Lectura

Biblioteca Sagrada Família

La Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte ens recomana cinc contes de temàtica científica i gaudir d’una estona de bona lectura.

26/ Salut mental positiva i autocura: com més em cuido, més bé em sento!

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

L’autocura és el conjunt de pràctiques que pot dur a terme una persona per incrementar el seu benestar i la seva salut mental positiva.

En aquest vídeo ens aproximem als conceptes de salut mental positiva i l’autocura. A través d’una sèrie de recomanacions i exercicis aprendrem a potenciar-los i descobrirem la relació bidireccional entre dos conceptes: «com més em cuido, més m’estimo» i «com més m’estimo, més em cuido».

27/ Simulacions de mecànica quàntica

Departament de Física Quàntica i Astrofísica. Facultat de Física. Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB-IEEC)

En un futur proper, les tecnologies quàntiques seran de gran importància tant en computació com en tècniques de criptografia i maneig d’informació. Per això, en aquest taller es volen donar a conèixer alguns dels fenòmens més rellevants de la mecànica quàntica, prenent com a exemple la recerca actual en laboratoris de física de gasos ultrafreds.

L’investigador Bruno Julia ens mostra diferents simulacions per posar de manifest les propietats quàntiques de la matèria. En particular, la simulació del moviment d’un conjunt d’àtoms ultrafreds atrapats en un pou de potencial (analogia amb el moviment d’un pèndol), la del moviment d’un solitó en un gas atòmic a temperatura 0 K, o la simulació d’un pèndol de Newton quàntic. Tot el programari utilitzat l’han fet en codi obert estudiants de grau de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

28/ Taller de mediació: una aproximació als mecanismes de resolució alternativa de conflictes

ADR & ODR Lab. Facultat de Dret

La solució dels conflictes dels veïns no passa necessàriament pels tribunals. Com podem resoldre d’una manera creativa, amb l’assistència d’un mediador, els conflictes que sorgeixen en una urbanització on conflueixen partits de futbol els diumenges, un ocell mort en un pati, sardines a la barbacoa, traduccions jurades, nens feliços, verdures exposades al fum i ràdios a tot drap?

Maria Elena Lauroba, professora de Dret Civil a la Facultat de Dret de la UB, ens proposa resoldre, mitjançant la mediació, els conflictes que hi ha en una comunitat de veïns. Després de llegir el text, identificar els interessos de les parts en conflicte, i reflexionar sobre les possibles solucions; podràs comparar les teves propostes amb les de la professora.

29/ Taula Periòdica de la UB

Departament de Química Inorgànica i Orgànica. Facultat de Química

T’has preguntat mai de què està fet tot allò que t’envolta? Saps què és una fórmula química? Has imaginat com són i quina forma tenen les molècules? Coneixes com s’organitzen els elements dins la Taula Periòdica?

30/ Viatge al centre de la ceràmica

Cultura Material i Arqueometria UB (ARQ|UB, GRACPE). Departament d'Història i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història

Com es fa un vas? Vols conèixer quina és la història de la ceràmica de Barcelona? Com va ser la seva producció?

En aquest vídeo farem un viatge per explorar el món de la ceràmica i com els arqueòlegs la utilitzen per reconstruir el passat. Veurem algunes ceràmiques produïdes a Barcelona durant diversos segles i descobrirem com obtenir-ne informació observant-les. A més a més, aprendrem a fer pasta de sal!

31/ Viatge sonor a la prehistòria

Departament d’Història i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història

Les societats prehistòriques ens han deixat representacions de les seves creences, a través de les pintures que es poden observar a coves de tot el món. Sovint aquestes pintures ens donen informació sobre creences i cerimònies, però què sabem sobre la música d’aquestes societats antigues? Existia alguna relació entre el so i la pintura?

En aquest vídeo ens aproparem a la música prehistòrica de forma didàctica i participativa. Coneixerem totes les disciplines involucrades en l’arqueoacústica, descobrirem quin és el so que feien els instruments musicals antic i podrem, fins i tot, fabricar-ne un.

32/ Vine a fer el Iuris test i a menjar sopa de lletres

Càtedra Jean Monnet. Clínica Jurídica en Dret Immobiliari i Mediació Residencial (ClinHab). Facultat de Dret

T’interessa conèixer quins drets tenim com a consumidors i com a ciutadans de la Unió Europea? Vols saber més sobre hipoteques? Has sentit a parlar de les clàusules abusives d’un préstec? Saps què és un desnonament i per què es produeix?

En aquest vídeo aprendrem qüestions jurídiques relacionades amb el dret europeu, el dret dels consumidors i l’habitatge.