Amb motiu de la celebració de la Nit Europea de la Recerca (European Researchers’ Night), la Universitat de Barcelona convida tothom a fer un cafè virtual i parlar sobre el SARS-CoV-2, però cada dia amb una mirada ben diferent. Persones expertes de la UB dels diversos àmbits de coneixement posaran a l’abast de la ciutadania la seva experiència per oferir una visió multidisciplinària del singular moment actual. Participa en aquests cafès científics de la UB i descobreix com la recerca i el coneixement tenen molt a dir en aquesta crisi.
Aquest projecte està coordinat per la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat de Barcelona amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Aquest és el programa.
Dilluns, 23 de novembre
Podem prevenir els errors al decidir?
Biaixos i nudging: les ciències del comportament i la seva utilitat en les nostres societats
Per què ens enganya el nostre cervell i prenem sovint decisions dolentes? Com podem prevenir aquests errors i decidir millor, també a l’esfera de les polítiques públiques? Partint de la noció de nudging, de difícil traducció al català (empenta que crida l’atenció: esperó), desenvolupat pel jurista Cass Sunstein i l’economista Premi Nobel Richard H. Thaler, bevent de les aportacions dels psicòlegs Daniel Kahneman i Amos Tversky, es tracta de mantenir un diàleg transdisciplinar sobre les possibilitats de millora de la gestió, amb especial atenció a la pública, i les potencialitats que ofereixen les ciències del comportament al respecte, amb especial atenció al Dret, l´Economia i la Lingüística.
Data i hora: dilluns, 23 de novembre, 16.30 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_SB1B9qWpTre_pnp9JZ_ifg Moderador: Juli Ponce Solé (Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari) Persones expertes: Estrella Montolío Durán (Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació. Facultat de Filologia i Comunicació) José-Andrés Rozas Valdés (Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari) Organització: RED2018‐102761‐ T: “El nudging aplicado a la mejora de la regulación: derecho y políticas públicas conductuales”. Facultat de Dret
Nombres i bits contra la pandèmia
Aportacions de les matemàtiques i la informàtica a l’estudi de la COVID-19
La pandèmia de la COVID-19 s’ha convertit en una crisi de salut pública mundial que comporta una gran varietat de reptes per als investigadors en matemàtiques i en informàtica: des de les aplicacions basades en intel·ligència artificial per fer les persones grans i les seves famílies més resistents davant de la crisi, passant per simulacions basades en agents intel·ligents que permeten recrear i entendre la propagació de coronavirus en diferents grups socials, fins a models matemàtics que busquen predir un futur incert.
Com poden aquestes simulacions i models donar suport a les decisions preses pels nostres governants? Com poden aquestes aplicacions ajudar els ciutadans a viure millor i a ser menys vulnerables en situacions de pandèmia? La recerca d’avui ens farà aprendre i enfocar adequadament crisis similars demà?
Data i hora: dilluns, 23 de novembre, 19 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_CQOWPDlnQZWYpy-ry35mhA Moderadora: Inmaculada Rodríguez (Vicedegana de recerca i relacions amb empreses de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica) Persones expertes: Carlos Borrego (Institut de Matemàtica de la UB i Institut de Sistemes Complexos de la UB) Petia Ivanova, Xavier Jarque i Maite López (Institut de Matemàtica de la UB) Organització: Facultat de Matemàtiques i Informàtica
Dimarts, 24 de novembre
La nanotecnologia contra la COVID-19 i molt més enllà
Una aproximació al món més petit
Amb una mida aproximada d’uns 100 nanòmetres, el SARS-CoV-2 està modificant de forma impactant les nostres vides. Just entre 100 i 1 nanòmetre es mouen un conjunt de tecnologies que tenen la capacitat de manipular àtoms i molècules, les nanotecnologies. En aquest cafè, parlarem de coronavirus i la nanotecnologia, però també veurem l’impacte d’aquesta ciència en altres àmbits gràcies a les moltes aplicacions que ens ofereix.
Data i hora: dimarts, 24 de novembre, 12 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_IoMbUOq_Q7igb_HE_yA2dQ Moderador: Jordi Díaz (Unitat de Tècniques Nanomètriques Centres Científics i Tecnològics de la UB, CCiTUB, coordinador de Divulgació Institut de Nanociència i Nanotecnologia IN2UB) Persones expertes: Giancarlo Franzese, Departament de Física de la Matèria Condensada Elena López, Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB) Francesca Peiró, Departament d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica Organització: Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB)
L’alimentació en temps de COVID-19
També requereix el seu temps (activitat en castellà)
En aquesta activitat es donarà a conèixer per què els horaris dels àpats i la seva regularitat són importants pel manteniment del pes corporal i de la salut en termes generals. Com ens afecten els canvis en els horaris a l’hora de menjar i d’anar a dormir? I quin efecte pot provocar els canvis ens els estils de vida sobrevinguts per l’actual pandèmia?
Explicarem com la rellevància del rellotge biològic que regula el funcionament del nostre cos segons sigui de dia o de nit. Així, quan és de dia i hi ha llum, ens prepara per estar actius i menjar. En canvi, quan arriba la nit el nostre rellotge regula el nostre cos per dormir i “reparar-nos”. De la mateixa manera, donat que quan dormim no mengem, el cos es prepara en aquell moment pel dejú. D’aquesta manera s’explica com la sincronia i regularitat dels àpats i de descans són fonamentals per mantenir un equilibri en el nostre cos, i per tant, un bon estat de salut.
Actualment tenim la possibilitat d’estar desperts i de menjar fora d’hores, alterem l’organització del nostre rellotge intern i per tant, sense adornar-nos estem fent que siguem més propensos a tenir problemes de salut. Entre d’altres aspectes, aquesta alteració ens està fent ser més susceptibles a patir malalties com l’obesitat o la diabetis. Vine a descobrir la importància dels horaris i de la seva regularitat a l’hora de menjar!
Data i hora: dimarts, 24 de novembre, 16.30 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_nQt-X6ndTOGfb46blQkK-Q Expertes: Maria Izquierdo-Pulido i Fernanda Zerón-Rugerio (Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia) Organització: Campus de l'Alimentació de Torribera
Europa post-pandèmia
Co-creació de ciència amb impacte social
L’editor de The Lancet ha subratllat la bretxa entre les evidències científiques i les polítiques, a més, aquesta diferència s’ha donat més en països occidentals que en d’altres.
Per tal de garantir que la gestió política doni resposta a les necessitats reals de la ciutadania, la Comissió Europea ha creat Horizon Europe, el seu pla estratègic de recerca. Aquest prioritza la co-creació de ciència amb participació de la ciutadania per tal d’assegurar el seu impacte social i superar l’esmentada bretxa.
Es presentarà el projecte ALLINTERACT, seleccionat en una de les darreres convocatòries de H2020 per tal d’exemplificar aquesta orientació en dos camps concrets: el gènere i l’educació. En la sessió presentarem i debatrem dues plataformes, fetes públiques l’1 de novembre, destinades a la interacció entre el món de la recerca i la ciutadania en general per tal de clarificar i qüestionar conceptes vinculats amb gènere i educació. Aquestes eines ajudaran a aportar evidència científica i a desmuntar falses creences sobre aquests àmbits.
Data i hora: dimarts, 24 de novembre, 18 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_PuMZDJ4dTOq0Cf69SWPZEQ https://bit.ly/europapostpandemia Moderadora: Marta Soler (presidenta de la European Sociological Association; Departament de Sociologia) Persones expertes: Emilia Aiello, Marie Sklodowska Curie at Harvard John Kennedy School i membre de la comissió Ciencia en el Parlamento Ramon Flecha, Author of 'The Policy and Societal Impact criteria (EC) for Horizon Europe'. Departament de Sociologia Lídia Puigvert, Author of 'Women and Social Transformation' with Judith Butler. Departament de Sociologia. Facultat d’Educació Elisabeth Torras, Chair of the Youth Committee of ALLINTERACT. Departament de Sociologia Organització: Projecte ALLINTERACT. Departament de Sociologia
Dimecres, 25 de novembre
Sostenibilitat i pandèmies
Una mirada cap el futur
La sostenibilitat té l’objectiu de satisfer les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves, garantint l’equilibri entre creixement econòmic, cura de l’entorn i benestar social. Davant la crisi generada per la pandèmia de la COVID-19, es fa imperatiu que no s’agreugi una altra crisi relacionada directament amb la sostenibilitat. No hem de perdre de vista les conseqüències del canvi climàtic, com afecta als ecosistemes i com la pèrdua de biodiversitat ens deixa indefensos davant la propagació de pandèmies. En aquest context, es fa necessari l’aposta pel desenvolupament d’energies renovables, tractaments d’aigües eficaços, noves molècules adequades per la fabricació de fàrmacs, tot sense perdre de vista la sostenibilitat per tenir un futur encara millor.
Data i hora: dimecres, 25 de novembre, 11.30 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_8JDEmuG7R-u0roSdKrGkOg Moderador: Tomás Molina Bosch (Cap de meteorologia de Televisió de Catalunya, TV3. Departament de Física Aplicada, Facultat de Física) Persones expertes: Cristian Fàbrega, Departament d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica Jordi García Gómez, Departament de Química Inorgànica i Orgànica Carme Llasat, Departament de Física Aplicada Miquel Pons Vallés, Departament de Química Inorgànica i Orgànica Anna Rigol, Departament de Enginyeria Química i Química Analítica Organització: Facultats de Química i Física
L’altra pandèmia
Contaminants emergents
La contaminació ambiental és una “pandèmia” invisible a la qual també hauríem de prestar atenció pel seu efecte sobre la salut humana, els recursos naturals i els ecosistemes. L’ús intensiu de pesticides està afectant seriosament a la qualitat dels recursos hídrics i poden ser molt persistents, de manera que es poden trobar fins i tot dècades després d’haver-se prohibit el seu ús.
La pandèmia de la covid-19 està augmentant el consum i ús d’embolcalls i plàstics d’un sol ús, incloent-hi les mascaretes o els EPI, de forma que cal una gestió adient per evitar l’arribada generalitzada de deixalles de plàstic al medi marí, on són una de les grans amenaces per als ecosistemes marins.
En aquest cafè es posarà en relleu la preocupació sobre els efectes a llarg termini que aquests contaminants provoquen sobre la salut, ja siguin com a conseqüència de l’exposició directa (aigua potable) o indirecta (consum d’aliments vegetals i animals).
Data i hora: dimecres, 25 de novembre, 16.30 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_6RIK9QdjQpuOEH8VxwA_yA Moderador: Alex Marcuello (Vicedegà d’Economia i Recerca de la Facultat de Ciències de la Terra) Expertes: Diana Puigserver i Clara Torrentó, Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada Anna Sanchez, Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà Organització: Institut de Recerca Geomodels. Facultat de Ciències de la Terra
Pandèmies
Una mirada interdisciplinària dels instituts de recerca de la UB
Més enllà de l’àmbit estrictament mèdic i sanitari, els interrogants que ha obert la crisi de la COVID-19 són molts i d’índole diversa, i afecten pràcticament totes les esferes de l’activitat humana. Els instituts de recerca de la UB ens proposen projectar una mirada interdisciplinària sobre la pandèmia per abordar aspectes tan diferents com complementaris: des de l’abordatge científic fins al debat sobre els drets fonamentals; des dels efectes econòmics i socials de la crisi fins a les seves implicacions filosòfiques i morals; des de l’impacte en la salut mental de la ciutadania fins a l’adopció d’una perspectiva històrica que permeti analitzar el present a la llum d’èpoques passades. L’esperit de l’encontre és el de fer dialogar totes aquestes perspectives fins a arribar a una comprensió nova i pluridimensional del fenomen.
Data i hora: dimecres, 25 de novembre, 18 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_I9rHgXy9QC2IKub81aYuQA Moderadora: Meritxell Simó, Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Persones expertes: Enoch Albertí, Institut de Recerca Jurídica TransJus David Bartres, Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro) Sergi Basco, Institut de Recerca en Economia (BEAT) Antoni Conejo, Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Bru Cormand, Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) Luce Prignano, Institut de Recerca en Sistemes Complexos (UBICS) Xavier Jarque, Institut de Matemàtica de la UB (IMUB) Organització: Instituts de recerca de la UB
Dijous, 26 de novembre
Pandèmies literàries
Un viatge cultural en el temps
Les epidèmies i pandèmies han estat objecte de tractament literari al llarg de la cultura i també han donat lloc a grans obres literàries o musicals. Farem un recorregut des de Tucídides i Justinià, passant pel Decameró de Boccaccio i pel català Miquel Parets, fins a Defoe i a Thomas Mann, entre d’altres. A més a més, entrarem també en el món del cinema i de la música.
Data i hora: dijous, 26 de novembre, 18 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_gbBw-ROtTp6PXIn2HMc_rA Moderadora: Montserrat Camps Gaset (Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica) Persones expertes: Raül Garrigasait i Ernest Marcos, Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica Meritxell Simó, Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica. Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Organització: Facultat de Filologia i Comunicació, Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), Centre d'Estudis Australians i Transnacionals (CEAT)
Divendres, 27 de novembre
La pandèmia informativa i comunicativa
Un anàlisi sobre com els ciutadans hem rebut les dades i els missatges relacionats amb la COVID-19
La pandèmia del SARS-CoV-2 ha tingut un impacte significatiu en les nostres vides. No obstant això, pocs anàlisis l’han examinat des de les ciències socials. En aquesta activitat es pretén aprofundir en com la pandèmia es pot estudiar com a fenomen informatiu i comunicatiu. Des del punt de vita informatiu, parlarem de com s’han visualitzat les dades en els diferents països i de com han canviat les dinàmiques de publicació científiques, generant un augment sobtat de preprints. Per últim, des del punt de vista comunicatiu, s’analitzarà com els mitjans han culpabilitzat i estigmatitzat el jovent i quines dinàmiques de reapropiació ha seguit aquest col·lectiu.
Data i hora: divendres, 27 de novembre, 11.30 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_py_LdWH0RpabS70vWTRvrw Moderador: Sergio Villanueva Baselga (Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual) Persones expertes: Maria Jose Masanet, Mario Pérez-Montoro, Cristóbal Urbano, Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual Organització: Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
El coronavirus dins i fora del cos humà
En aquest debat, per una banda, les expertes de la Facultat de Biologia ens parlaran dels sistemes de seguiment del virus en aigües recollides a les depuradores dels nuclis urbans, i quina utilitat pot tenir com a sistema d’alerta de la presència i extensió de la infecció. Per altra banda, ens preguntarem què passa quan el sistema immunitari “es passa”. Parlarem de les respostes immunes del nostre cos i de factors tan rellevants com la híper-inflamació associada a la COVID-19, així com els tractament actuals per aquesta infecció.
Data i hora: divendres, 27 de novembre, 16 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_LOstzhHPSnK83oUJAsydCA Moderadora: Isabel Muñoz, Vicedegana de recerca de la Facultat de Biologia Expertes: Sílvia Bofill-Mas i Susana Guix, Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística Annabel Valledor, Departament de Biologia cel·lular, Fisiologia i immunologia Organització: Facultat de Biologia
Descobrint la investigació científica
La visió dels joves investigadors
Des del Campus Bellvitge, un grup de joves investigadors i investigadores explicaran en què consisteix la seva feina de fer recerca. Parlaran del seu dia a dia, com treballen, quin són els entrebancs que es troben, i com és tenir una feina en la que cal adaptar-se i renovar-se constantment. També reflexionaran sobre com el confinament i l’actual crisi sanitària ha afectat a les seves recerques i quines adaptacions han hagut de fer.
L’objectiu d’aquest cafè científic és apropar a la societat el mètode científic i posar de manifest com el rigor, l’honestedat i la cooperació dins de l’equip són el més rellevant per aquest grup de joves. Aquesta conversa informal espera ser d’especial interès per joves que tinguin interès per iniciar una carrera investigadora i que per tant es troben emmirallats en aquest diàleg proper i sincer.
Data i hora: divendres, 27 de novembre, 18 h Segueix-ho en directe: https://zoom.us/webinar/register/WN_S7bFPGj4SuWjXi1WEKpl-Q Moderador: Joan Sala, Departament de Ciències Fisiològiques Persones expertes: Marta Alonso, Marc Aragó, Arturo Martínez, Joan Sala i Cristina Sánchez, Departament de Ciències Fisiològiques Organització: Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge
