Bretxa digital, abandonament escolar prematur, sedentarisme, malestar emocional, falta d’expectatives, inequitat… Posar remei a totes aquestes qüestions ja era necessari abans de la pandèmia, però ara ho és encara més perquè totes aquestes problemàtiques s’han accentuat en el darrer any, i per això l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació les ha situat al capdamunt de les prioritats del treball que realitza conjuntament amb els municipis de la demarcació. Així s’ha pogut constatar en la jornada Avançem! Respostes locals en educació, esports i joventut, que ha tingut lloc aquest dilluns passat en format semipresencial, i en la qual, a banda de fer balanç de la feina feta i traçar les línies de futur, s’ha convidat tres experts de diferents disciplines a reflexionar conjuntament amb els tècnics i càrrecs locals.
La jornada l’ha obert la presidenta de la Diputació, Núria Marin, que ha recordat que la crisi de la covid ha colpejat els joves amb molta duresa, en especial aquells que viuen en contextos de major vulnerabilitat. Per això, ha demanat que els dos anys que queden de mandat, que seran de reactivació econòmica, se centrin molt especialment en ells, en línia amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible: “No només parlem de l’educació de qualitat (ODS 4), sinó també de la fi de la pobresa (ODS 1), de salut i benestar (ODS 3), d’igualtat de gènere (ODS 5) o de reducció de desigualtats (ODS 10)”, ha recordat Marín, la qual ha demanat als assistents que “escoltem els joves, col·laborem amb ells i fem-los participar, perquè si ho fem hi sortirem guanyant”.
Recursos, confiança i intervenir en el present
“La resposta a la crisi passa per compartir i col·laborar. Cal donar tota la confiança al món local, dotar-lo amb tots els recursos materials i econòmics, perquè qui sempre hi és i sempre respon és qui està a primera línia, i aquest és el món local”, ha respost la filòsofa Marina Garcés quan el moderador de l’acte, el periodista Xavier Graset, li ha preguntat sobre com el món educatiu pot fer per combatre les noves desigualtats derivades de la pandèmia. Segons Garcés, per construir un futur per als joves cal deixar de parlar tant de futur i fer-ho més de present, és a dir, de com fem front a l’atur juvenil o a l’especulació immobiliària.
“Fa anys els joves contestataris de moviments com el punk deien: ‘no volem el futur que ens heu preparat’, més endavant moviments ecologistes com Fridays for future han acusat els adults de robar-los el futur, i ara som els adults els que estem dient als joves que en aquest món no tenen futur. O sigui que parlem més de present i potser així aconseguirem que ens tornin a dir que no volen el nostre futur”, opina Garcés.
Per al psicòleg i educador Jaume Funes, és cert que un dels efectes de la pandèmia és que “tenim més adolescents perduts” i que “hem col·locat més negritud en el futur dels joves”, ja que, “malgrat que ens passem el dia dient que ells són el futur, la realitat és que el futur és de la gent gran”. Funes ha parlat de la necessitat de preguntar-nos “com reomplim de felicitats diverses” els buits que ha deixat la pandèmia, i ha animat els ens locals a donar als joves “espais de llibertat sense control adult”, així com “autonomia real”, i en aquest sentit ha posat com a exemple que els casals de joves els puguin gestionar els mateixos joves.
També la pandèmia ha afectat profundament l’àmbit esportiu, segons s’ha pogut constatar a la jornada, un àmbit fonamental tant pel que fa a la prevenció del procés d’envelliment de les persones com, molt especialment, a enfortir tota la part emocional dels joves. En aquest sentit, el consultor esportiu Jordi Viñas ha posat èmfasi en la necessitat que “tot el món de l’esport treballi de forma col·laborativa”, i ha avançat algunes conclusions d’un estudi que la seva empresa ha fet per encàrrec de la Diputació sobre l’impacte de la covid en l’esport municipal. La primera preocupació, amb un 80% de respostes, ha estat adaptar les instal·lacions a les mesures de seguretat; la segona, amb un 70%, reorientar les activitats a fi de poder seguir prestant un servei públic a l’usuari; i la tercera, a molta distància, amb un 30%, la caiguda d’abonaments i en conseqüència la viabilitat econòmica de les instal·lacions.
Contra l’abandonament educatiu i esportiu
La jornada ha servit també per donar una ullada a la Memòria 2020 de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona, a càrrec de la seva coordinadora, Teresa Sambola. Durant aquests dos anys hi ha hagut una inversió que puja a 100 milions d’euros, dels quals 15 corresponen al pla de xoc que va activar la Diputació per ajudar els municipis a fer front a la crisi de la covid. Aquests diners s’han invertit principalment en l’elaboració d’estudis i la creació de material tècnic per fer front a la pandèmia, accions formatives, ajuts directes per al manteniment d’instal·lacions, suport a les quatre xarxes educatives (bressol, música i arts, educació especial i persones adultes), etc. Els 356 ens locals de la província de Barcelona compten amb un total de 6.003 equipaments esportius, educatius i juvenils municipals.
Sambola ha destacat l’impuls que s’ha donat als dos programes educatius més importants impulsats per la Diputació des de l’inici del mandat, i que són considerats estratègics pel seu caràcter transformador i la seva alineació amb l’Agenda 2030. El primer es diu Noves oportunitats educatives 4.10 (4 per l’ODS d’educació de qualitat i 10 per l’ODS de reducció de desigualtats), i el segon, Joventut esportiva, societat activa. En el primer cas, el principal objectiu és la reducció l’abandonament escolar prematur i en el segon la reducció de l’abandonament esportiu prematur. En ambdós casos s’han impulsat diverses experiències pilot els resultats dels quals es transferiran després a la resta del territori.
Ecosistemes locals i coresponsabilitat ciutadana
En una segona taula rodona han intervingut els tres diputats que formen part de l’àrea: Alfredo Vega (Educació), David Escudé (Esports) i Javi Silva (Joventut). Tots tres han fet una radiografia de la situació en els seus respectius àmbits i han traçat les línies mestres de les seves polítiques en els dos anys que queden de mandat.
Alfredo Vega s’ha mostrat convençut de la feina que es pot fer des de l’àmbit local en la lluita contra les desigualtats socials i educatives, començant per la millora de les escoles bressol (i en aquest sentit ha recordat que en els últims 7 anys s’han invertit més de 166 milions d’euros), i continuant per “generar ecosistemes educatius locals on totes les activitats del fora escola estiguin connectades”, per incidir en els sistemes d’orientació, o per promoure polítiques d’equitat “com pot ser facilitar l’accés a les activitats extraescolars i de lleure” dels infants més vulnerables. Això ja s’està fent a molts municipis, ha apuntat Vega, i s’ha de seguir fent “recollint aquest esperit de les ciutats educadores”, és a dir, “aprofundir en aquest arrelament local de l’educació, capaç de mobilitzar la ciutadania perquè participi i sigui corresponsable de l’acció educativa”.
Per la seva banda, David Escudé ha apuntat la necessitat de seguir treballant “colze a colze amb les entitats i clubs esportius” perquè l’esport sigui part de la solució, ja que és “la millor medecina” en la prevenció de la salut física i mental. “Arribarà el dia que tots els CAP podran receptar esport”, ha comentat. La gran preocupació de l’àrea d’Esports ara mateix és acompanyar els municipis a fi que les instal·lacions estiguin al dia, com a forma de recuperar abonats i, per extensió, de lluitar contra l’abandonament esportiu prematur, en especial entre el jovent.
En l’àmbit de la joventut s’ha parlat de la necessitat d’impulsar al màxim el seu associacionisme compromès, i en aquest sentit Javi Silva ha demanat als ajuntaments que continuïn apostant pels equipaments juvenils com a punt de trobada. “Entenem que són espais importantíssims pel que fa al seu rol socioeducatiu, en especial per al jovent més vulnerable, i per això estem treballant en un estudi que defineix aquest rol i els ajudi a treballar en xarxa”, ha avançat Silva, que ha emmarcat les actuacions d’aquesta àrea dins del programa Noves oportunitats educatives 4.10.
El Diari de l’Educació, 2025