L’exposició María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d’infinit es podrà veure del 20 d’octubre de 2022 al 26 de febrer de 2023 a l’Edifici Meier del MACBA. Aquesta és la primera exposició dedicada a la pràctica de María Teresa Hincapié (1954-2008), artista colombiana que va esdevenir una figura clau en el desenvolupament de la performance durant les dècades de 1980 i 1990 i va ser una veu reflexiva que va explorar les pràctiques corporals.nnUtilitzant el potencial de l’afecte com a mecanisme d’interacció amb l’artista traspassada, la mostra reivindica la interacció col·lectiva com a productora de coneixement i vehicle imperatiu de transmissió.nn
nn
Cursos per al professorat
n
Aprofitant la mostra de l’artista María Teresa Hincapié, el MACBA ofereix un curs per al professorat aquesta tardor entorn aquesta temàtica.
n n
Com viatjar des de l’aula?
nMaría José Arjona és una de les artistes convidades a desenvolupar part del programa públic entorn a l’exposició de María Teresa Hincapié. Arjona es va formar en dansa abans de dedicar-se a la performance; i es va graduar a l’Acadèmia Superior d’Arts de Bogotà. Durant els darrers anys, l’artista ha desenvolupat una sèrie de tallers, xerrades i seminaris dedicats a educar el públic i els estudiants universitaris sobre la potencialitat social i política de les arts escèniques. Ha mostrat el seu treball a diversos museus, galeries i esdeveniments internacionals.nnL’artista participa a l’exposició de María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d’infinit amb el projecte En silenci però junts en què l’artista diu que “És un intent per rescatar la faceta pedagògica i acudir a accions simples, com caminar o respirar, com a moviments de resistència en temps on allò sagrat i el mateix cos estan en crisi.”nnAl mes d’octubre María José Arjona oferirà al professorat un taller P2P del MACBA. Aquesta tipologia de tallers tenen com objectiu compartir pràctiques artístiques entre creadors i docents per trastocar-les, posar-les en comú a l’espai educatiu i tornar-les, transformades per la interacció dels alumnes a l’aula, a la resta dels docents i a l’artista.nnCada taller s’articula en tres parts: la primera sessió, que té lloc al museu, consisteix en una presa de contacte amb l’artista convidat per entaular un diàleg i fer diversos exercicis, accions i reptes proposats per ell mateix. La segona part, que el professor duu a terme a l’aula pel seu compte, té com a objectiu adaptar lliurement les propostes explorades al museu per experimentar les metodologies i els continguts treballats. A la tercera part, i segona sessió al museu, es comenta l’experiència amb l’artista i els docents que hi han participat.nnDesprés del treball dels cursos anteriors sobre cos, percepció sensorial, memòria i ciutat i la materialitat i la recuperació de sabers tradicions, en aquesta setena edició del P2P s’adopta com a fil conductor la reflexió a partir de la presència, el temps i les poètiques del cos i els seus imaginaris a la cultura visual.nnL’aula es pot convertir en dispositiu de viatge si percebem els cossos dels mestres i dels estudiants com a vehicles per a la trobada d’universos diversos, on l’acció de proliferar ha de situar-se al centre de qualsevol pràctica pedagògica i on el lloc d’enunciació d’aquests cossos és contemplat com a espai imminentment polític-empàtic-poètic. Aquí es cercaran eines de treball i construir diagrames que permetin coreografiar el moviment dels cossos en un espai per transformar l’espai en un sistema de connectivitat viu.nnAixí doncs, en aquest primer P2P s’entrarà en diàleg amb el treball de l’artista Maria José Arjona (Bogotà, 1973) que sempre posa el cos al centre de l’escena igual que el docent i els educadors en la seva pràctica educativa.n
Informació pràctica:
n
- n
- Dates: dilluns 10 i 24 d’octubre
- Dirigit a: professorat i educadors/es
- Horari: de 18:00h a 20:30h
- Durada: 150 min
- Preu: gratuït. Amb inscripció prèvia
- Inscripció: www.macba.cat
- Lloc: Auditori del Convent del MACBA
n
n
n
n
n
n
n
nAmb el mecenatge educatiu denn
nn
nn
L’artista i la seva obra
nMaría Teresa Hincapié tenia una definició particular de la performance, que ella acostumava a denominar «entrenament». A on l’exploració de la vida quotidiana i la transformació d’accions rutinàries en actes simbòlics van crear una metodologia per a la seva pràctica. Lluny de qualsevol categorització específica, aquesta oscil·lava entre vida, creació en moviment i una aproximació a la mística.nnEl 1990, María Teresa Hincapié va rebre el Primer Premi al XXXIII Salón Nacional de Artistas Plásticos de Colòmbia per la seva performance de llarga durada Una cosa es una cosa; era la primera vegada que aquest premi s’atorgava a una obra efímera, no objectual i a una dona. L’acció va consistir a col·locar totes les coses que l’artista tenia a casa seva dins l’espai expositiu; durant vuit hores diàries contínues al llarg d’unes quantes setmanes, es va dedicar a crear una dansa amb el cos mentre reorganitzava els diferents elements segons criteris canviants. Va rebre novament aquesta distinció el 1996 amb Divina proporción, obra performativa en què va passar uns quants dies vivint a l’espai expositiu mentre caminava molt lentament i sembrava i feia créixer l’herba sobre el terra de formigó.nnL’art es va convertir en la guia de la seva existència, no sols proporcionant un marc per a la seva creativitat sinó també influint en la seva ètica i comprensió de la política. El 1995 va iniciar l’ambiciós projecte Hacia lo sagrado amb una caminada des de Bogotà fins a San Agustín, un viatge que va durar vint-i-un dies, durant els quals va combinar l’experiència de coneixement sobre el país, la seva supervivència i accions rituals amb un pensament místic que, a partir d’aleshores, va esdevenir el nucli fonamental de la seva poètica.n
La mostra
nEs plantegen múltiples interrogants quan s’intenta exposar l’obra de María Teresa Hincapié en un museu amb el propòsit de donar a conèixer la transcendència de la seva pràctica, i a la vista d’una nova concepció del cos i el context en l’àmbit de la performance. Per això, la mostra María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d’infinit al Museo de Arte Moderno de Medellín (MAMM) i al MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona passa per combinar noves veus inspirades en la pràctica d’Hincapié.nnAixí, en aquesta primera exposició dedicada a l’obra de l’artista se’n presentarà una àmplia selecció: material d’arxiu provinent de performances, fotos, vídeos, documentació escrita, diapositives, testimonis visuals, etc. També s’hi inclouran les obres realitzades per José Alejandro Restrepo per ser interpretades per Hincapié, i també tres projectes encarregats específicament per a l’exposició que obren un debat imprescindible sobre el moviment, els cossos i el llegat cognitiu d’una pràctica abocada per si mateixa a la transformació.nnEls artistes i col·lectius convidats a desenvolupar una obra nova que dialogui amb el llenguatge performatiu de María Teresa Hincapié són: María José Arjona (Colòmbia), Coco Fusco (Cuba) i Mapa Teatro (Colòmbia), la praxi dels quals està íntimament vinculada amb la de l’artista. Amb l’objectiu d’establir el potencial d’afecte com a mecanisme per interactuar amb l’artista traspassada, la intenció subjacent seria reproduir una actitud que Hincapié va secundar durant la seva vida i la seva carrera artística i que està associada amb la idea de compartir i de crear comunitat. Ella estava convençuda que viure en col·lectivitat era una manera de produir coneixement i un vehicle imperatiu per transmetre’l.nn
nnA més, aquesta tardor el MACBA torna a oferir una nova edició del grup de treball Ara que encara tenim cosn
Ara que encara tenim cos
nEls dimarts de novembre el museu torna a oferir per segon any consecutiu aquest espai d’intercanvi, acció i pensament per tal de propiciar un temps pausat per pensar en la pràctica educativa des del cos.nnEn un temps en què les formes d’entrar en relació es diversifiquen, s’ha fet més evident la necessitat d’obrir espais per a la pràctica, la lectura i la conversa per teixir les certeses i els interrogants en les maneres d’estar presents dins l’aula. Ja no pensem en el cos com a una única forma d’expressió artística, sinó també en el cos social de mestres, educadors i alumnat: una amalgama de gestos, temps, sabers i espais encarnats i viscuts que cal activar i compartir per rastrejar les experiències pròpies en els contextos educatius.nnTota acció educativa ressona i vibra en figures singulars i concretes. Amb aquesta certesa, l’exploració iniciada el curs anterior ens va posar en relació creant un espai d’experimentació obert i confortable on l’exploració sobre la presència va ser el camp gravitatori. Un grup on la fisiologia, la poesia i l’experiència docent convergia en el propi esdevenir de la pràctica.nnAquest any creem de nou aquest espai on continuar explorant junts aquelles formes de pensar des del cos ressonant amb les nostres experiències educatives i docents.nnAquest grup de treball parteix de l’acompanyament de dos artistes vinculats a les arts del moviment i l’educació, i està obert a les derives dels integrants del grup.nnA càrrec d’Itxaso Corral, artista performativa, investigadora i educadora i Jorge Horno, artista plàstic, coreògraf i educador.n
Informació pràctica:
n
- n
- Dates: els dimarts 8, 15, 22 i 29 de novembre i el dimarts 13 de desembre
- Dirigit a: professorat i educadors/es
- Horari: de 18:00h a 19:30h
- Durada: 90 min
- Preu: gratuït. Amb inscripció prèvia
- Inscripció: www.macba.cat
- Lloc: Auditori del Convent del MACBA
n
n
n
n
n
n
n
nAmb el mecenatge educatiu denn
