En l’actual entorn BANI —acrònim de Brittel (trencadís, fràgil), Anxious (que genera ansietat), Non-linear (no lineal) i Incomprehensible (incomprensible)— en què vivim, és necessari que des dels centres educatius de primària es comenci a posar més el focus en impulsar la flexibilitat, la iniciativa, la intuïció, la creativitat i el treball en equip, totes elles habilitats necessàries per fer front al caos i a la disrupció que defineix la nova realitat en la qual vivim.
Des del programa pioner “Cultura Emprenedora a l’Escola” (CuEmE) de la Diputació de Barcelona —que enguany arriba a la 12a edició—, es treballen de manera transversal les competències emprenedores de l’alumnat de cicle superior de primària (cinquè i sisè) per millorar l’èxit educatiu i posar les bases dels seus projectes vitals i professionals futurs.
En l’actual curs 2022-2023, hi participen 54 ens locals de la província de Barcelona, 13 dels quals són ens supramunicipals. En total, 107 municipis, 263 escoles i més de 9.000 alumnes crearan més de 400 cooperatives. Enguany s’han afegit al programa 38 escoles i 6 municipis —Castellgalí, Hostalets de Pierola, Martorelles, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta i Polinyà—, que participen a través d’un consell municipal. Amb la incorporació del Consell Comarcal del Vallès Oriental el programa arriba a totes les comarques de província. Com a novetat, en aquesta edició també participen, en la modalitat d’accés lliure, tres escoles de la ciutat de Barcelona.
En què consisteix el CuEmE?
La base del programa és la creació i la gestió d’una cooperativa escolar per part de l’alumnat al llarg del curs lectiu. Emprant la metodologia de treball per projectes i amb el suport i la col·laboració de la resta de la comunitat educativa, les administracions públiques i els agents socials de cada municipi, es busca reforçar valors com ara la solidaritat, la igualtat d’oportunitats i l’equitat, alhora que s’aposta per una veritable eina d’inclusió social. Les cooperatives creades en el marc del programa centren la seva activitat en les persones i no pas en el capital; es gestionen de manera democràtica i participativa; i destinen part dels seus beneficis a projectes socials.
El paper de la creativitat en la pràctica educativa i com acompanyar processos creatius
La temàtica central per treballar aquesta edició del CuEmE és “la creativitat com a eina per donar respostes sostenibles i innovadores als reptes que se’ns plantegen”. A la Jornada de posada en marxa del programa —que es va celebrar el passat 20 d’octubre— es van conèixer de primera mà les experiències innovadores de tres cooperatives per elaborar productes ambientalment més sostenibles. A més, es van escoltar les reflexions i les propostes sobre creativitat i com acompanyar-la de Marta Camps, investigadora pedagògica del Centre Universitari de Disseny BAU.
En un moment on els nombrosos reptes actuals fan créixer la incertesa a la nostra societat i a les nostres aules, Marta Camps convida a viure la creativitat com una gran oportunitat i no com una amenaça. Cal reivindicar la creativitat com una eina clau de la pràctica educativa, ja que permet acollir la incertesa des d’aquesta perspectiva i adaptar-se millor al canvi, tot promovent la transformació social.
Per poder ensenyar creativitat a l’alumnat és necessari que els i les mestres siguin conscients de la seva pròpia creativitat i que no caiguin en mites falsos i paranys molt estesos.
Per fer-ho és necessari tenir present que:
- Creativitat és l’antònim de control, rigidesa i judici.
- Té, tanmateix, estructures, mètodes i rigor pedagògic al darrere: no s’ha de confondre llibertat amb llibertinatge.
- Crear no entén de disciplines, matèries, fronteres… Crear no divideix, sinó que suma.
- La creativitat no resideix en una part del cos. Es crea de manera integral.
- La creativitat és una intel·ligència que ens permet enllaçar de formes i maneres sorprenents, que aporten valor i coherència.
- Creatius i creatives ho som tots. La creativitat no és un privilegi, sinó un dret. Un dret que tenim, que hem d’aprendre a fer servir i, sobretot, que hem de saber promoure i acompanyar perquè els infants la utilitzin i la integrin a la seva vida.
Cornellà i Ripollet, experiències exitoses del programa
Per il·lustrar aquesta manera d’enfocar els aprenentatges, a la Jornada es van presentar les experiències de tres cooperatives de Ripollet i de Cornellà del curs passat.
A Cornellà, la iniciativa va començar a l’escola. A partir de la proposta d’un alumne i de l’interès i l’experiència del centre educatiu per treballar aspectes d’educació alimentària, la cooperativa de l’Escola Anselm Clavé va elaborar una melmelada per vendre-la al mercat municipal, amb el suport de diferents professionals i entitats.
A Ripollet, l’Ajuntament va implicar empreses del polígon industrial del municipi, les quals han cedit excedents de la seva producció com a matèries primeres per a les cooperatives escolars. També, han incorporat un servei de ciclo-logística —Ripollet pedala!— per repartir aquests excedents entre les escoles.
Trobareu més informació del programa CuEmE i de les experiències municipals a: www.diba.cat/web/cueme
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon, especialment, a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 4: “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
Més informació sobre aquestes experiències en els següents vídeos:
2 comentaris
Això, que comencin des de ben petits a ser “empressaris”, i passaran, mica en mica, de mirar a les persones a mirar els guanys. I de les cooperatives en farem “empreses”. I, sobre tot, que consumeixin sense pensar. I pobre de qui critiqui aquesta mentalitat “emprenedora, creativa i innovadora. Ens prenen el pel i no ens adonem.
És un publi. Publireportatge.
Definició de propaganda: és una forma de transmissió d’informació que té com objetiu influir en l’actitud d’una comunitat respecte a alguna causa o posició, presentant solament un lloc o aspecte d’ un argument.