Parlem amb Sofia M. Fernández, tècnica d’Educació de FETS, i amb Elena Carbonell Font i Carles Garrido Estrada, presidenta i vicepresident, respectivament, de l’AEEE. En aquesta entrevista, remarquen que cal més pluralitat en les visions que es recullen als currículums o a alguns llibres de text, i defensen la introducció de mirades crítiques vinculades a l’economia social.
Com va néixer RedEFES?
S.F. Fa més de 10 anys que el professorat i les entitats de finances ètiques i solidàries treballàvem conjuntament per a introduir un enfocament crític en l’ensenyament de l’economia a l’aula. Fruit d’aquest treball és que es van organitzar les primeres jornades estatals el 2018 per visibilitzar i compartir els recursos i les pràctiques desenvolupades, així com crear un espai per a reflexionar sobre l’enfocament i metodologia que s’utilitzaven generalment en les aules i promoure una educació econòmica crítica i plural i l’impuls de les finances ètiques.
Alhora, en aquell moment, a Barcelona, s’estava impulsant el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET) i es va aprofitar per a una segona trobada de confluència, per plantejar els reptes i objectius que hauria de desplegar una xarxa estatal d’educació i finances ètiques, juntament amb organitzacions i plataformes locals, estatals i internacionals. L’octubre del 2019 es va poder fer el llançament del bloc redefes.org com l’espai de trobada permanent entre el professorat d’economia de tot l’estat, i anualment s’organitzen les jornades RedEFES de manera itinerant i aquest 10 i 11 de novembre s’organitzaran a Bilbao.
Quins són els principals valors que defensa RedEFES?
S.F. La RedEFES- Xarxa per una Educació en Finances Ètiques i Solidàries, impulsada per FETS – Finançament Ètic i Solidari, Finantzaz Haratago, Fundación Finanzas Éticas i Oikocredit Catalunya, agrupa persones, organitzacions i plataformes que treballen a favor d’una educació econòmica crítica i de les finances ètiques i solidàries com l’engranatge per a una economia que situa en el centre a les persones i el planeta. El nostre objectiu és proporcionar un espai de trobada per desenvolupar recursos pedagògics i metodològics que incorporin una anàlisi dels impactes socials, ambientals i econòmics, del sistema financer convencional, i que alhora desenvolupi el coneixement i la pràctica de les finances ètiques i solidàries com a eina de la transformació social.
Com neix i quin és l’objectiu de l’Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa?
E.C./C.G. Neix el 1997 just quan per primer cop es crea l’especialitat d’Economia dins del cos de Professorat de Secundària. Fins aleshores només es feia la matèria d’economia i altres afins en la branca administrativa i comercial de la Formació Professional. No hi havia cap assignatura d’economia al BUP. En aquell moment, ens vàrem trobar molts professors amb formació econòmica, però que no teníem experiència en l’ensenyament general no professional i, per això, vàrem voler treballar conjuntament per compartir formació, aprenentatges, experiències i poder garantir així la qualitat dels ensenyaments. Des d’aleshores, hem anat treballant tant en la línia de formació (grups de professorat, jornades bianuals, revista, web.,.) com en la negociació amb l’Administració davant els diferents canvis legislatius.
Com vau conèixer la RedEFES i amb quin objectiu vau començar a col·laborar?
E.C./C.G. El primer contacte va ser en el marc d’unes formacions adreçades a professorat que organitzava FETS en el Departament d’educació. Pràcticament, des d’aleshores, ara fa uns 8 anys, hem estat col·laborant i han estat presents a les darreres jornades econòmiques que hem organitzat (edicions del 2015, 2017, 2019 i 2021).
S’ha de formar una ciutadania crítica amb el model econòmic predominant actual?
E.C./C.G. És absolutament necessari, ara i sempre. De fet, el pensament crític és un dels tres components transversals de les competències del Batxillerat i, per tant, hauria d’estar present en totes les matèries. Encara més avui en dia quan la informació (o desinformació) que rep l’alumnat de secundària via xarxes socials és més gran que mai. En primer lloc, com a defensa i arguments davant de les fakenews però també per major consciència ciutadana i política. (Re) Conèixer el rol que juga ja des de la seva edat en el sistema econòmic com a consumidor o consumidora l’ajuda a prendre una postura sobre el seu nivell de consum, per exemple, i alhora conèixer alternatives que no tenen difusió en les xarxes socials (cooperativisme, comerç just,..). No es pot deixar la consciència crítica a les aules d’ètica, ni l’ecològica a les de ciències naturals, ni la feminista a la setmana del 8 de març. L’economia és una ciència social i el professorat d’economia hauria d’ajudar a informar, formar i finalment a prendre consciència crítica sobre el model econòmic en el qual estem immersos.
És per això que històricament una de les nostres demandes ha estat que hi hagi una matèria obligatòria a l’ESO per tots els alumnes que sigui de formació economicofinancera bàsica. No pot ser que acabin l’ESO sense saber conceptes bàsics d’economia com les diferents polítiques econòmiques associades a les diferents ideologies, ni conèixer tampoc conceptes financers bàsics com el funcionament del sistema bancari, com s’ha de negociar un préstec… De moment encara no l’hem aconseguit. Tenim presència a l’ESO, però de forma optativa. Nosaltres remarquem que és formació bàsica, no hauria de ser optativa.
S.F. En l’actual model neoliberal, el sistema econòmic i financer globalitzat es caracteritza per un model de consum, de producció i de finançament, que genera les desigualtats en l’accés a béns i serveis de primera necessitat perpetuant els nivells de pobresa i d’exclusió social global així com la situació de crisi ecològica sense precedent. Tal com reflecteixen les dades, el volum de capital financer respecte al capital productiu és cada vegada més gran, arribant el 2019 a representar el capital financer un 319% del PIB mundial[1].
Alhora, la recent crisi sanitària global de la covid-19 ha posat de manifest la importància de comprendre les causes interdependents de les crisis socials, tanmateix, pel que fa a l’àmbit de l’educació formal, la disciplina econòmica neoliberal és gairebé omnipresent a les aules, tant de Secundària com de les Facultats d’Econòmiques. Aquest enfocament manté alguns mites com la neutralitat de les decisions econòmiques financeres, la independència respecte a la resta d’esferes socials, culturals i polítiques, entre d’altres. Per tal de comprendre les causes estructurals dels reptes globals que enfrontem com a societats, l’educació econòmica és clau per a formar una ciutadania crítica, i ha de permetre tant l’anàlisi profunda i rigorós de les interdependències econòmiques a escala local i global així com desenvolupar el sentit crític, solidari, que pugui treballar a favor de la sostenibilitat del planeta i del benestar de les persones.
Què trobes més a faltar?
S.F. El conjunt de perspectives econòmiques més heterodoxes com l’economia feminista i l’economia ecològica així com les alternatives econòmiques més transformadores, com són l’economia cooperativa, social i solidària, i les finances ètiques. Des de l’educació formal es limita a pretendre millorar les destreses de les persones en la utilització dels serveis financers per a actuar en el sistema sense qüestionar-lo ni les seves conseqüències en la societat. Aquest plantejament disminueix la capacitat crítica de l’alumnat respecte als vincles entre el sistema econòmic i financer i els impactes socials i ambientals locals i globals, i redueix la seva reflexió i acció a l’ús dels seus diners basats exclusivament en la rendibilitat econòmica. És a dir, que des de l’educació formal es limita l’educació financera a la promoció i adquisició de coneixements, destreses, actituds i valors d’una ideologia econòmica concreta, la neoliberal.
Quina és la situació de l’ensenyament en l’àmbit econòmic a les aules?
E.C./C.G. Les matèries econòmiques, malgrat els diferents canvis normatius que han anat succeint-se des del 1997, continuen sent optatives i, per tant, la decisió d’oferir-les, en primer lloc, acaba sent decisió de l’equip directiu. Ens podem trobar fins i tot amb la paradoxa de centres amb una professora de l’especialitat d’Economia, però que es vegi obligada a fer classes d’altres matèries. Això explica que molt alumnat acabi l’ESO sense les mínimes competències per comprendre el funcionament d’una realitat (la de l’economia) amb la qual es trobarà inevitablement: com a consumidor, treballador/a, estalviador, etc. A més a més, que és molt l’alumnat que desitja continuar estudis postobligatoris (Batxillerat, cicles formatius, graus universitaris) en l’àmbit de l’economia i de la gestió empresarial.
Amb la nova llei (LOMLOE) es pot oferir l’Emprenedoria almenys un cop de 1r a 3r de l’ESO i un altre a 4t. A 4t, a banda, a partir del curs vinent 2023-24, també es podrà oferir l’Economia Bàsica. Pel que fa al batxillerat hi ha 4 matèries, 3 dins de la modalitat d’Humanitats i ciències socials: Economia, i Funcionament de l’empresa a 1r batxillerat, i Funcionament de l’empresa i Disseny de models de negoci a 2n. A part, en el batxillerat general, que enguany ha estat en prova pilot, s’inclou la matèria d’Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial.
En aquest sentit, i donats tots aquests canvis legislatius, l’associació ha volgut col·laborar amb FETS per tal d’elaborar un qüestionari que serveixi per detectar quines són les necessitats reals i actuals que el professorat de secundària de l’àmbit econòmic vol cobrir en l’àmbit de la formació, de nous continguts, de noves metodologies…I evidentment, amb un interès cabdal per conèixer les necessitats no cobertes en l’eix de l’economia crítica incloent aquí les finances ètiques, entre d’altres.
Aquesta enquesta estarà activa fins al 30 de juny i l’anàlisi de les dades resultants ens serà molt útil per continuar desenvolupant materials, recursos i propostes que permetin introduir aquesta mirada crítica i plural de l’economia i portar les Finances Ètiques a les aules i més enllà.
Quina és l’alternativa?
S.F. Des de la visió d’equitat, justícia social i drets humans que defensem des de la RedEFES, entenem que és necessari una educació econòmica crítica i plural ha de posar a l’abast dels i les joves les eines que els permetin passar de la reflexió global a l’acció local, mitjançant un canvi de comportaments i actituds, motivant-los a participar en les alternatives de producció i de consum que tenen al seu abast i que estan emmarcades dins de l’economia solidària i les finances ètiques.
E.C./C.G. Les alternatives passen per donar un paper primordial a l’economia plural, és a dir, no només basar la formació de l’alumnat en el sistema actual predominant, sinó introduir la resta de les economies (feminista, social, solidària, cooperativista, circular…) com a eina de transformació i de canvi econòmic i social que posi les persones en el centre de les qüestions econòmiques.
Per això cal que el professorat estigui també interessat i format en economia crítica i transformadora alhora que disposi de materials (activitats, situacions d’aprenentatge, recursos bàsics com ara textos, documentals, jocs, etc.) fàcils de trobar i de fer-los servir.
Quines són les propostes per apropar l’alumnat a l’economia?
E.C./C.G. Hem d’aconseguir fer de l’economia una matèria propera a l’alumnat. Nosaltres en aquest sentit ho tenim més fàcil que altres disciplines. En el dia a dia es donen moltes situacions econòmiques que els afecten en primera persona. Doncs serà a partir d’aquestes situacions de les quals haurem d’estirar el fil per anar desenvolupant tots els sabers que el currículum incorpora, per anar dotant-los d’eines de transformació social. Sense oblidar-nos de les competències i components transversals que hauran d’anar adquirint com el pensament crític, la resolució de problemes i la gestió de la informació.
Encara que la primera idea que tenen els alumnes de forma generalitzada del concepte ‘economia’ sigui “aprendre a fer diners”, i el relaciona amb números i amb el món empresarial principalment, l’alumnat acostuma a trobar-se a gust amb la matèria quan s’adona que també té molt a veure amb el comportament de les persones, les relacions humanes i la forma de veure i entendre la vida tant a escala individual com social i, per tant, quan es planteja a l’aula una visió crítica del paradigma predominant. També valora molt positivament que es tractin assumptes útils per al seu present i futur des d’aquest vessant més alternatiu. Gràcies a RedEFES hem pogut ampliar els recursos educatius en un camp que no cobreixen les editorials de llibres de text; el de l’economia crítica i transformadora. Hem pogut així portar a les aules, jocs i teatre que ens qüestionaven sobre, per exemple, quin ús fan els bancs dels nostres estalvis.
Tenim exemples concrets?
S.F. En el bloc redefes hi ha un banc de recursos pedagògics així com un espai d’experiències educatives adreçades des de l’etapa des de Secundària, fins a la universitat, així com en l’educació no formal. Com a exemples comptem amb els projectes d’Aprenentatge i Servei en la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, impulsat per FETS i la Fundació Finances Ètiques, el programa formatiu “Finances que transformen” on el professorat participant desenvolupa un projecte formatiu amb el seu alumant per tal de treballar en diferents etapes del curs les finances ètiques, o l’estudi participatiu Finètikas, on un conjunt de joves ha impulsat una recerca qualitativa per conèixer les opinions dels i les joves respecte al sistema financer convencional i l’alternativa de les finances ètiques. La proposta de l’IES Egara on es realitza un APS comunitari coneix i visibilitza les economies transformadores del seu entorn i les finances ètiques o el recurs Tresoreria Transformadora desenvolupada per ESPLAC, Escoltes Catalans, el CRAJ i LaCoordi, per tal d’acompanyar als agrupaments de l’associacionisme juvenil a les finances ètiques.
Des de la RedEFES i la Fundació Finances ètiques s’ha creat una nova categoria del Premi Arcadi Oliveres, fins a l’1 de setembre 2023, per promoure i valorar la difusió de les finances ètiques a l’àmbit educatiu. La nova modalitat pretén identificar i premiar les millors propostes pedagògiques a secundària, batxillerat i FP.
Quina és la percepció i les demandes que us arriben del professorat?
E.C./C.G. El professorat de secundària va acumulant molt esgotament, que ja va començar amb les retallades del 2010, i que encara no s’han revertit plenament, posteriorment amb la pandèmia i per acabar-ho d’adobar, ara, amb un canvi legislatiu. Tot això ha suposat i suposa molta més feina administrativa pel professorat que no tenim clar que reverteixi en una millor qualitat a l’ensenyament i que no s’està compensant de cap manera.
Aquest cúmul de qüestions fan que el professorat tingui poc marge per a una formació contínua de qualitat que tan fonamental hauria de ser. I en tot cas aquesta formació hauria de ser assumible, gratuïta i que correspongués a les demandes del col·lectiu. No sempre és així.
Hi ha prou pluralitat?
E.C./C.G. La pluralitat en les aules escasseja des del moment que molt professorat utilitza un determinat llibre de text, com a fil conductor de les matèries d’economia, llibre esbiaixat des del punt de vista de l’economia crítica. I, per tant, conceptes com el decreixement, l’economia de les cures, l’economia dels materials, les finances ètiques… acaben tenint un paper residual o anecdòtic en la formació de molts dels nostres alumnes.
Actualment, es pot parlar d’un monopoli de facto d’una editorial en els llibres de text de les matèries econòmiques i malauradament en ser el recurs més fàcil i més utilitzat marca també els continguts de què s’ha de saber. Especialment en professorat novell que no disposa d’altra formació que la clàssica i que per qüestions que ja hem anat comentant l’accés a formacions contínues és complicat.
Aquesta publicació s’ha fet en el marc del projecte “Enfortint la Xarxa per l’Educació en les finances ètiques i solidàries a Catalunya”, impulsat per FETS – Finançament Ètic i Solidari, en col·laboració amb l’Associació d’Ensenyants d’Economia d’Empresa de Catalunya, i finançat per l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament i Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona.
El Diari de l’Educació, 2025