Els Col·loquis Catalunya Educació 2024 han aplegat aquest dimecres 29 de maig diferents veus de la comunitat educativa per tractar sobre el nou currículum, en un acte organitzat per la Societat Catalana d’Història Cultural amb la col·laboració de l’Institut Obert de Catalunya i l’Espai Línia del Grup Comunicació 21. A més a més, hi han donat suport el Centre d’Estudis Econòmics i Socials, la Llibreria La Romàntica (Amposta), El Diari de l’Educació, la Llibreria Al·lots (Barcelona), grup Poció (Art, Poesia i Educació) de la Universitat de Barcelona i l’empresa Vol+Bol.
L’esdeveniment s’ha celebrat a l’Espai Línia (carrer Girona, 52, Barcelona), i ha consistit en l’exploració i l’anàlisi del nou currículum educatiu en el context català actual. L’activitat ha estat coordinada per Pere Poy, professor de la Universitat de Barcelona.
El comitè acadèmic de l’activitat ha estat integrat per Alba Ambròs i Joan Perera, de la Universitat de Barcelona, Carme Durán i Joan Marc Ramos, de l’Institut Obert de Catalunya, i Georgina Rovira, del Departament d’Educació.
Aquesta iniciativa sorgeix en resposta a la necessitat d’aprofundir les implicacions i reptes del nou model educatiu, dissenyat en la LOMLOE amb la finalitat d’abordar els desafiaments que la societat contemporània planteja a la preparació dels ciutadans del segle XXI.
L’activitat ha girat entorn d’un nucli central, el nou currículum educatiu, del que s’ha fet una anàlisi i un debat. Primerament, Iolanda Guevara, assessora tècnica docent del Departament d’Educació, ha fet una exposició dels continguts i reptes. S’ha abordat temes com què hi ha darrere dels diferents currículums i què hi ha darrere del currículum actual, per què els currículums d’infantil, batxillerat, etc., són com són, en què consisteix el nou concepte d’educació bàsica, ha donat context als constants canvis de currículums a causa de la LOMLOE, ha fet un homenatge a Ramon Grau, ex sotsdirector general d’Ordenació Curricular del Departament d’Educació, etc.
Més tard, ha tingut lloc un debat al qual s’ha fet una valoració general del currículum en si, tant al present, com al que s’espera en el futur. En la conversa, han participat Ana Basanta, directora d’El Diari de l’Educació, Jaume Funes, antic secretari de Famílies de la Generalitat de Catalunya, Xavier Masó, president de la Fundació Episteme, i Coral Regí, antiga directora de l’Escola Virolai (Barcelona).
Comptat i debatut, els Col·loquis Catalunya Educació 2024 han promogut un diàleg ampli i inclusiu entre els membres de la comunitat educativa catalana, incloent-hi professionals de la psicopedagogia, la docència, la gestió i la comunicació. Han privilegiat arribar a conclusions constructives i propostes concretes per millorar i adaptar el nou currículum a les necessitats i expectatives dels ciutadans catalans.
Primeres conclusions
La necessitat de renovar el currículum educatiu
- El desembre de 2020, amb la publicació de la LOMLOE, sorgeix la necessitat de modificar el decret d’educació vigent abans del curs 2022-2023. Un cop publicat el decret, ha calgut informar al professorat pel que fa a la implementació del nou currículum educatiu. Per aquest motiu, es crea la pàgina oficial del nou currículum.
- En moltes ocasions, els mateixos docents no ens informem del currículum actual de manera prèvia a emetre un judici de valor sobre el mateix.
- Al decret del 2015 ja hi havia sobre la taula la implementació del treball per competències, però cal considerar les competències en un primer pla, és a dir, cal que un alumne sàpiga de llengua vol dir que a partir d’uns sabers aquests li serveixin per resoldre situacions a la vida pràctica, i d’això consisteix ser competent. Sabers sense interioritzar ben bé per què serveixen no, sinó aprenentatge significatiu.
- Com a part d’aquesta modificació curricular, no podem deixar de banda el batxillerat: cal encaminar el batxillerat cap a metodologia competencial, igual que a l’educació bàsica. Això no obstant, el batxillerat no solament ha de servir per preparar per a les proves d’accés a la universitat, sinó per alguna cosa més.
Coŀloqui «Mirades al nou currículum educatiu»
- El nou currículum té encerts i desencerts, però s’encamina cap a un món més inclusiu i sensibilitzat amb les minories, la realitat social actual i la situació d’emergència climàtica. Respon a la necessitat d’incloure el 100% de la població a les aules, en contraposició a la petita porció de la societat que constituïa les aules en les promocions precedents.
- Es percep una evolució social a través d’aquest nou currículum pel que fa a valors com la perspectiva de gènere, inclusió, coeducació o salut mental.
- En contraposició a la idea precedent, una part dels assistents opina que no és el nou currículum el que fomenta la inclusió. El fet que hi hagi centres educatius amb un alt nivell d’immigració que fa uns quants anys fossin capdavanters en els resultats de les proves de selectivitat i actualment hagin experimentat una davallada és la prova que si no s’ensenyen continguts no hi ha inclusió.
- Una part de la ponència defensa l’opinió que el currículum està descontextualitzat, i que no respon a unes dades i evidències objectives. Cal considerar la davallada dels resultats educatius a Catalunya i plantejar o redissenyar el currículum en conseqüència.
- Les proves d’accés als estudis de magisteri són assequibles i consisteixen en uns exercicis fàcils de resoldre, però els alumnes no les assoleixen perquè aquestes proves no s’adapten als canvis socials actuals.
- El professorat ha de posar en valor la connexió amb la vida, ja que si allò que un aprèn no té una connexió amb allò que un viu, no estem ensenyant amb una utilitat per la vida. Cal estimular a l’alumnat les ganes d’aprendre.
- Una part de la ponència creu que no es tracta d’ensenyar el canvi, sinó de transmetre a les noves generacions allò que roman, ja que això és el que ens ha portat on som actualment per tal de tenir unes bases de coneixement mínimament sòlides.
