Escoltar abans de transformar la ciutat des del punt de vista educador. Aquesta és una de les premisses que marquen totes les accions que es fan a Barcelona, com a Ciutat Educadora, on l’educació traspassa els murs de les escoles per implicar també tota la comunitat, des de les famílies a les entitats, els serveis municipals i els equipaments de cada barri i districte. És la idea prou coneguda que l’educació no passa només dins els centres educatius sinó que els aprenentatges s’allarguen arreu i al llarg de la vida. Al carrer, als museus, a les biblioteques, als patis escolars, als parcs i places, en els espais per a joves o als mercats. L’educació formal, no formal i informal. A l’institut, en una associació o amb els amics. L’educació entesa com a transformació social i com a eix vertebrador de les polítiques municipals, un compromís que Barcelona va assumir el 1990 quan va impulsar la Carta de Ciutats Educadores (https://www.edcities.org/ca/), on s’estableixen els 20 principis i valors bàsics per a l’impuls educatiu de la ciutat. Un marc teòric que des de fa més de 30 anys s’intenta “fer tangible” amb els diferents projectes que s’han anat impulsant, des de l’obertura dels patis de les escoles bressols, centres de primària i instituts al barri o convertir equipaments en refugis climàtics, segons explica la responsable de Ciutat educadora a Barcelona, Pilar Lleonart. Són accions que busquen “garantir la igualtat d’oportunitats, reduir les desigualtats educatives a l’escola i més enllà, afavorir la cohesió social, promoure la participació ciutadana i enfortir el treball transversal entre diferents àmbits de la ciutat».
Un exemple d’aquesta mirada és l’Espai de Joc 0-99 de la Clariana del parc de les Glòries, una iniciativa que “converteix l’espai públic en un entorn educatiu, relacional i comunitari”, explica Mireia Mestre, una de les responsables del projecte espai de joc 0-99, on un quiosc de jocs ofereix tots els divendres, dissabte i diumenges de l’any material lúdic per a totes les edats. Una proposta que durant l’estiu s’ha ampliat amb un horari nocturn que ha atret nombrosos adolescents i joves. És una oferta educativa oberta a tothom i amb una mirada comunitària, perquè també hi participen entitats, escoles, casals de gent gran, esplais i caus de tota la ciutat. Un espai de trobada que promou la socialització, on les famílies es troben i interactuen, juguen plegades i ajuden a fer xarxa, on es produeixen relacions intergeneracionals que enriqueixen i permeten els vincles.
Al llarg d’aquests 30 anys de Ciutat Educadora, Barcelona ha anat creixent i s’ha anat transformant. També les polítiques públiques i els projectes per fer “aterrar” els principis de la Carta de les Ciutats Educadores ha anat canviant i evolucionant. “És un projecte viu”, assegura Lleonart. Uns canvis que sovint s’han hagut d’accelerar, com per exemple, el projecte Transformem els Patis de les escoles per adequar-los a les altes temperatures degut al canvi climàtic. Una remodelació que s’ha impulsat des de la Direcció d’educació i amb un treball executat i coordinat amb el Consorci d’Educació, amb la participació de les diferents direccions de l’Ajuntament implicades, els districtes i la comunitat educativa. I s’ha fet amb una especial atenció i escolta cap a la mirada dels infants que al final són els qui gaudeixen de l’espai, però també les mestres, el monitoratge de menjador, les famílies i aquelles entitats que fora de l’horari lectiu utilitzen aquest equipament per a fer extraescolars, esports o qualsevol altra activitat. La transformació inclou més zones verdes, més ombres i aigua. D’aquesta manera, a Barcelona s’han transformat 79 patis escolars, 48 s’han convertit en refugi climàtic, a més hi ha 70 patis que s’obren al barri als 10 districtes de la ciutat.
I és que els centres educatius actuen com a equipaments comunitaris que també s’obren al barri i a la comunitat fora de l’horari escolar, esdevenen motors d’acció comunitària.
Programes i activitats, que tenen sempre una intencionalitat educadora darrere i que sovint s’emmarquen dins el context actual de desigualtats, de canvi climàtic, de potenciar el pensament crític i els valors democràtics, segons comenta Mestre.
En aquest sentit i per respondre al principi d’igualtat d’oportunitats i l’equitat educativa, el programa Tardes Educatives ofereix extraescolars culturals, artístiques o científiques que busca eliminar les barres econòmiques entre els diferents barris i districtes de la ciutat perquè tothom pugui accedir a activitats més enllà de l’esport o el reforç escolar i que no quedin exclosos aquells que viuen en determinats “codis postals”, remarca Judit Vallès, referent de l’equip de Ciutat Educadora. En aquests moments, s’ofereixen 2.035 activitats en el programa de Tardes Educatives en què hi participen 222 entitats. L’objectiu doncs és que qualsevol infant pugui accedir a qualsevol extraescolar. Per aconseguir-ho el programa també s’acompanya d’ajuts per aquelles famílies que ho necessitin.
Un altre exemple que pretén evitar trajectòries d’exclusió educativa i social i lluitar contra l’abandonament escolar prematur és l’Escola Municipal de Segones Oportunitats, que acompanya joves que han abandonat els estudis perquè puguin reprendre itineraris formatius i laborals. Des dels seus inicis el curs 2019-2020, ha acollit més de 300 joves.
La ciutat com a ecosistema educador, en què la clau és que tots els recursos, equipaments, serveis i els diferents agents de la comunitat, des de famílies a veïns, estiguin connectats entre sí. Seria imaginar una ciutat com un bosc, on els arbres, l’aigua, les plantes, els insectes i els animals estan connectats i formen un ecosistema natural. Per això Barcelona impulsa espais com la Xarxa d’Educació i Ciutat, que connecta 150 entitats i equipaments educatius, culturals i socials (Centre de Recuperació d’Animals Marins, el Taller de Músics, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu o el TNC.) amb les escoles, que poden accedir a activitats d’arts, recerca, ciència o salut. En total s’ofereixen 2.260 propostes.
Un model de ciutat educadora amb més de 30 anys de recorregut que no para de créixer i que evoluciona per adaptar-se a una societat que es transforma i evoluciona seguint sempre la idea de concebre l’educació “al llarg, a l’ample i alt de la vida”, remarca Lleonart. És a dir, que l’educació no acaba amb l’etapa escolar o universitària, sinó que s’estén des de la primera infància fins a la vellesa (al llarg de la vida). I ho fa de forma transversal perquè l’aprenentatge no només es fa a l’aula, sinó en tots els espais i temps socials, al carrer, a la plaça, a la família i a la feina (a l’ample de la vida). Una educació que també té una dimensió de creixement individual, a partir del desenvolupament del talent, el pensament crític, els valors i la recerca de sentit (a l’alt de la vida). “Aquest model no es podria fer realitat sense un treball transversal i compartit entre el Consorci d’Educació, les diferents àrees i direccions municipals, els districtes de la ciutat, el teixit associatiu i comunitari, i la mateixa ciutadania. És precisament aquesta suma d’actors i responsabilitats la que converteix Barcelona en una ciutat que educa des de tots els seus àmbits i espais de vida “, afegeix Lleonart.
“Al capdavall, la Ciutat Educadora no és un projecte concret sinó una manera de mirar i de construir la ciutat”, afirma Vallès. Una mirada que, inspirada en la Carta de Ciutats Educadores, convida a posar les persones, les oportunitats i el bé comú al centre de les polítiques públiques. És aquesta visió la que permet que programes i accions molt diverses comparteixin un mateix propòsit: generar més equitat, més inclusió, més participació i més oportunitats d’aprenentatge per a tothom. Perquè, com defensa Vallès, “una ciutat que educa és també una ciutat més cohesionada, més democràtica, més sostenible i, en definitiva, més vivible per a totes les persones que l’habiten”.
El Diari de l’Educació, 2026