L’esdeveniment “Motores del Cambio”, organitzat per Educaria, va destacar en la seva quarta edició titulada “Sentipensar”, la interrelació entre emoció i aprenentatge. Una jornada que va inspirar els representants de més de 500 institucions educatives, patronals, mitjans de comunicació i empreses del sector assistents a reimaginar el sistema educatiu.
Llums apagades i auditori expectant davant la vibrant actuació de l’Escola de Dansa del Col·legi Zola de Villafranca, dirigida per Esther Racero. Un començament que ja avançava l’essència de “sentipensar”: pensar amb el cor i sentir amb la ment.
“Sentipensar” va abordar diversos desafiaments que enfronta la comunitat educativa, tals com els canvis legislatius, els resultats en avaluacions del sistema (com PISA), la baixa natalitat, i la salut mental dels joves en l’era post-COVID. També es van tractar els reptes tecnològics i socials, inclosos els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es va emfasitzar la importància que les escoles siguin capaces d’innovar i oferir solucions creatives, fins i tot en contextos complexos. Antonella Broglia, reconeguda per la seva experiència en innovació social, va ser l’encarregada de conduir la trobada. “En un món on la tecnologia avança ràpidament, és essencial no perdre de vista la importància del benestar emocional i la convivència positiva a les escoles” va subratllar Broglia.
Des de París, representants de la UNESCO van destacar la rellevància de l’educació holística i van presentar la seva iniciativa Escoles Felices. “Els alumnes feliços aprenen millor – i continuen aprenent – i els professors feliços ensenyen millor – i continuen ensenyant”, va afirmar Juliette Norrmén-Smith. Aquesta filosofia, promoguda per la UNESCO, ressona amb la necessitat de crear entorns escolars que fomentin tant la felicitat com l’èxit acadèmic.
Escoles sentipensants
“Alameda Convive i els seus alumnes ajudants” és el programa estrella del Col·legi Alameda International School, un centre amb diversos premis en aquest camp que compta amb altres múltiples programes per al benestar emocional, com l’Observatori de la Convivència o el Banc de l’Amistat, i que ha transformat els serveis d’orientació en espais oberts i accessibles. “El que passa al meu col·legi no és normal” Així començava explicant Esther Herranz, Coordinadora de Benestar d’Alameda, la gran implicació de l’alumnat i el professorat en aquesta cura emocional de tota la comunitat educativa. En concret en el programa “Alameda Convive” són els alumnes ajudants els que, escollits pels seus companys i prèviament formats en gestió de conflictes, habilitats emocionals, capacitats d’ajuda, etc. observen i ajuden a detectar situacions de risc i prevenir-les. “Ens encanta veure com ho fan, la seva il·lusió, alegria i voluntat” va explicar Esther.
Una altra institució educativa enormement implicada amb la cura emocional són els Colegios Zola. Pioners en la gestió socioemocional, porten més de 15 anys d’evolució cap al desenvolupament del pensament emocional com a base de l’aprenentatge. En aquest temps han enfrontat desafiaments com la resistència al canvi i la por a l’autoconeixement, que, en paraules de Patricia Barranco, Directora del col·legi Zola Las Rozas, “és fonamental superar per crear entorns educatius més humans i comprensius”. Amb el seu programa de pensament emocional han contribuït a crear un ambient propici per al creixement personal i acadèmic de cada individu. “Ser educadors per a la vida només és possible si es treballa aquest pensament emocional que ens fa diferents, únics i especials” afirmava Barranco. I així han aconseguit formar alumnes compromesos i respectuosos amb l’entorn, però sobretot amb ells mateixos.
Per a recórrer aquest camí ha estat fonamental que tots els membres de la comunitat educativa aprenguin a entendre les seves pròpies emocions, ser capaços de gestionar-les i expressar-les. I és que, per a ajudar l’alumnat a un desenvolupament ple, és necessari que famílies i professorat sentin també aquest equilibri. Aquesta idea està molt present en el programa de la Federació d’Ikastolas. “Com a educador jo sóc model” va destacar Zigor Ibarzabal, Director d’Educació de la Federació.
Partint d’aquesta reflexió, la Federació d’Ikastolas ha evolucionat del “Perfil de sortida de l’alumne” cap al “Model de Persona”. Un model que és comú a tots els membres de la Comunitat Educativa i que se centra en l’autoconeixement i les habilitats socials. “Estan canviant les relacions professor-alumne, anant des del territori acadèmic al territori humà”, va subratllar Ibarzabal. Amb 114 centres al País Basc, Navarra i França, la Federació d’Ikastolas promou una nova mirada més enllà de l’acadèmic, destacant la importància d’aprendre a ser un mateix i a viure amb els altres.
I és que “Els docents poden decidir també coses als coles” afirmava Ignacio Loyola del Torán, de la Comissió Nacional de Salesianas Hijas de Maria Auxiliadora. A través del treball amb Metodologies Àgils (Agile) durant les hores no lectives, en aquesta institució educativa han transformat la mentalitat docent cap a un model més flexible, millorant el clima i el benestar escolar. “Agile parla de persones que senten, de persones amb persones i de persones proactives per al canvi del món” respon Ignacio davant la pregunta de per què Agile és Sentipensar. Actualment estan aplicant aquesta metodologia a 2 dels 50 centres educatius que componen la xarxa de Salesianes a Espanya.
“Escoles que Cuiden” és el model al qual es dirigeix Escuela Excelente i que va presentar el seu President Emilio Fernández: “Les escoles han de ser llocs on es cultivin tant l’intel·lecte com el cor, promovent una educació integral que abasti totes les dimensions de l’ésser humà”. Aquesta associació amb 33 centres educatius promou projectes de qualitat i excel·lència en l’ensenyament. “Escoles que cuiden” busca irradiar els valors que es cultiven a la societat, i està vertebrat per tres àrees: sostenibilitat, cura i impacte. “Volem que l’escola sigui agent transformador del canvi” va comentar Emilio, destacant a més que és molt important que els ajuntaments s’impliquin amb les escoles en aquesta transformació del barri.
Però no només les persones poden sentipensar. També l’arquitectura. I així ho va confirmar el Colegio Reggio, demostrant que el disseny de l’espai educatiu influeix en el benestar i l’aprenentatge dels estudiants. “L’experiència, la relació i la sorpresa constitueixen els pilars del nostre projecte pedagògic i són la base del projecte arquitectònic” va explicar Carola Di Marco, Coordinadora de formació. “L’espai educa i provoca que passin coses”. El bosc, l’entorn natural, la biblioteca com a lloc de pas, l’àgora, la transparència o la distribució vertical són alguns dels elements de l’edifici que acompanyen la seva pedagogia. Però a Reggio també busquen que l’espai ajudi el professorat a preguntar-se coses “És un espai de formació contínua i transformació constant” va apuntar Beatriz Ituero, que també va explicar com realitzen un treball en triangle: família-equip-alumnat per a cuidar la part social i emocional.
Innovar per a millorar l’escola
La jornada va tancar amb una reflexió conjunta sobre la necessitat d’una educació més humana i empàtica, que prepari als estudiants no només per a l’èxit acadèmic, sinó per a ser ciutadans responsables i emocionalment intel·ligents. La iniciativa d’Educaria demostra que, encara que la tecnologia és una eina poderosa, el veritable motor del canvi en l’educació resideix en les persones i en la seva capacitat per sentir i pensar de manera conjunta. Una inspiració per a animar a tots els educadors a continuar buscant formes d’innovar i millorar l’entorn educatiu.
La iniciativa “Motores del Cambio” té com a objectiu generar espais on es conversi cap a on va l’educació sota el prisma de la innovació, que serveixin d’inspiració a la comunitat educativa en general, i on es generi coneixement compartit.
Veure contingut complet aquí: https://www.educaria.com/motores-del-cambio/#single/0
