Les escoles bressol comunitàries de la ciutat de Barcelona tenen una llarga trajectòria amb diferents accions impulsades per elles mateixes en clau comunitària. Arran del Pla per a l’Educació i criança de la petita infància 2021-2024 es pretén reforçar la tasca educativa i la funció social d’aquests equipaments. Ja han fet les primeres passes i es preveu que l’any 2030 el 75% de les bressol municipals esdevinguin comunitàries amb més usos i recursos per al barri.
Una de les accions promogudes per desplegar les bressol comunitàries és la posada en marxa d’un acompanyament a 4 pilotatges.
Els primers quatre pilotatges que sorgeixen d’una formació a totes les escoles bressol feta el 2023 s’inicien el 2024, amb l’acompanyament d’un expert en acció comunitària. Inclouen l’Escola Bressol Municipal (EBM) Les Quatre Torres i l’Espai Familiar de Criança Municipal (EFCM) Bon Pastor per impulsar i crear una xarxa 0-3 al barri del Bon Pastor, així com l’EBM Pla de Fornells i l’EBM i EFCM El Torrent, amb una jornada de sensibilització vers la petita infància en el marc de la Festa Major de Roquetes.
També en formen part l’EBM Ralet i l’EBM Colometa amb una Acció Artística-Comunitària amb el jovent del barri i els infants i les seves famílies durant la Festa Major de la Prosperitat, i l’EBM Júpiter del Poblenou per a la creació de la xarxa comunitària 0-3 del Poblenou.
El rol de l’acompanyament a aquests projectes l’ha assumit el Departament d’Equipaments de Proximitat i Política Comunitària conjuntament amb el Departament d’Educació Infantil de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB). A més, s’han incorporat els tècnics d’acció comunitària dels Districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
Oportunitats de trobada
Tal com explica Janet Nolla Salvadó, gestora de projectes d’educació de l’IMEB, el Pla planteja reforçar la funció de les EBM com a equipaments de referència per a la criança de la petita infància, obertes al seu entorn i amb una mirada comunitària, i estableix un doble repte: primer, aconseguir desenvolupar aquestes iniciatives comunitàries de forma més sistèmica, respectant l’autonomia i especificitats de cada escola bressol i barri, i, segon, aconseguir que les oportunitats de trobada i acompanyament abastin famílies no usuàries del servei de bressol.
“Les escoles bressol comunitàries, són equipaments públics oberts que incorporen l’acció comunitària en la seva mirada i en la seva missió per promoure vincles socials i xarxes de suport entre les famílies. També són serveis que col·laboren amb altres serveis públics, entitats socials i teixit associatiu amb l’objectiu compartit de generar oportunitats per a la infància primera infància i les seves famílies”, afegeix Nolla.
Línies estratègiques
L’informe ‘Bressols comunitàries, cases de la petita infància’ defineix el marc conceptual i la identificació de línies estratègiques. L’estudi indica que 9 de cada 10 escoles bressol es duen a terme iniciatives orientades a implicar les famílies o se’n faciliten en clau comunitària. El 75% de les accions es pensen i es dissenyen entre l’equip educatiu i les famílies. Les mateixes dades indiquen que en 8 de cada 10 es fan festes i celebracions, normalment organitzades per l’escola.
La meitat de les bressol fan accions col·lectives vinculades al barri entre elles hi ha accions com: la cura de l’hort i el jardí, obren la seva biblioteca, organitzen patis en família algunes tardes a la setmana, fan algun tipus de mercat d’intercanvi de joguines, roba o altres materials, participen en festes de barri com el Carnestoltes o la Festa Major i/o organitzen tallers sobre criança i salut. A més, 2 de cada 10 fan activitats familiars de tarda, com ioga, música o dansa…
Per últim, 3 de cada 10 escoles impulsen accions obrint l’escola com a infraestructura comunitària per usos i públics més enllà de l’objectiu pel qual van néixer, com són els patis oberts al barri els dissabtes al matí, les cessions d’espai a entitats i grups del barri, com potser fem tribu, juguem junts, entre d’altres.
Les escoles bressol com a motors d’acció comunitària
En aquest sentit, Nolla destaca que ”a les escoles bressol hi ha una llarga trajectòria d’incorporar la mirada comunitària, i el curs 22-23 es va fer una recerca on es van identificar al voltant de 1.000 accions en el conjunt de la xarxa de més de 100 escoles bressol relacionades amb aquesta idea de bressol comunitària”.
Segons les previsions, l’any 2030, almenys el 75% de les EBM esdevindran bressol comunitàries amb pràctiques i usos diversos oberts al barri, segons afirma la tècnica.
“S’està donant més reconeixement a les iniciatives comunitàries que ja es duien a terme a les escoles bressol, prenent consciència del seu valor, proporcionant eines i dotant de significat les accions existents per reforçar els vincles amb l’entorn. L’obertura progressiva de les escoles bressol afavoreix la creació de xarxes i relacions entre les famílies, contribuint al seu benestar emocional, lluitant contra la soledat i generant oportunitats per a totes les famílies del barri. Així mateix, es pot observar com els equips educatius integren cada cop més aquesta perspectiva comunitària en el seu projecte educatiu”, afegeix.
Pertinença
El treball comunitari a les escoles bressol busca, a més de facilitar l’accés a recursos i serveis, reforçar el sentiment de pertinença i cohesió social. Amb la col·laboració amb altres agents educatius, socials i de salut vol oferir respostes més ajustades a les necessitats de les famílies.
Aquest model s’ha donat a conèixer en l’intercanvi fet amb altres ciutats en el marc del projecte Edufirst. Té vocació de ser un equipament comunitari pensat des de la mirada de la petita infància i també d’esdevenir una oportunitat d’infraestructura on famílies, infants, veïns i veïnes puguin gaudir de les instal·lacions més enllà del funcionament de l’escola bressol.
De cara al futur, explica la tècnica, a banda del que ja s’ha consolidat recentment com a formació al pla anual de l’IMEB es planteja desenvolupar altres accions com fer un banc d’experiències i intercanvi, per tal d’identificar bones pràctiques. Està previst que durant la tardor es faci una jornada en què es presentaran els pilotatges i reptes de futur.
Amb la col·laboració de:
El Diari de l’Educació, 2025