Les cinc escoles municipals de música de Barcelona arrenquen el curs 2025/26 amb la sòlida voluntat d’esdevenir uns equipaments oberts a tota la ciutadania. Cada any es matriculen uns 3.000 alumnes en itineraris formatius de llarg recorregut i uns 700 més en tallers i cursos intensius. Les més de 500 activitats que organitzen i en què participen tenen impacte comunitari sobre unes 50.000 persones. En els darrers anys s’han proposat obrir la mirada més enllà de les inquietuds del seu alumnat i professorat, teixint més xarxa amb els seus entorns i adoptar una perspectiva més comunitària,. “Els equipaments són de tota la ciutadania, no només dels alumnes”, resumeix gràficament la directora de Centres Educatius Municipals de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), Alícia Aguilera.
Barcelona compta amb les escoles municipals de música Escola Municipal de Música Can Fargues, Escola Municipal de Música Can Ponsic, Escola Municipal de Música Eixample – Joan Manuel Serrat, Escola Municipal de Música Sant Andreu – Mestre Pich Santasusana i Escola Municipal de Música Nou Barris, amb la matrícula oberta al conjunt dels barcelonins, no només als del barri o districte. Però més enllà de diferents itineraris formatius, en l’àmbit de la formació no reglada, aquestes cinc escoles també compten amb tot de programes adreçats al conjunt de la població, des de nadons a gent gran, amb la voluntat de donar eines necessàries perquè puguin ser autònoms a l’hora de gaudir plenament de la música i/o d’executar peces musicals. “Ens adrecem a tots els públics en diferents formats, busquem diferents maneres d’apropar la nostra acció educativa a la ciutadania”, exposa la coordinadora dels centres, Núria Jené.
“D’uns anys ençà també hem consolidat l’acció que no només té una incidència directa envers els alumnes matriculats del centre, sinó que també adquireix una transcendència comunitària”, continua Jené. Aquesta incidència més enllà dels propis equipaments es tradueix, per exemple, en les desenes d’actuacions conjuntes que professorat i alumnat fan amb escoles bressol, escoles, instituts i centres d’educació especial de la ciutat. O, també, amb propostes com el ‘Menú musical i solidari’ que es va gestar a l’escola Eixample, que va implicar xefs tan reconeguts com Jordi Roca, Ada Parellada, Carme Ruscalleda i Jaume Biarnés, així com els compositors Alberto García Demestres, Albert Guinovart, Salvador Brotons i Joan Albert Amargós, i que va culminar amb un gran concert a L’Auditori. O, també, amb el grup d’Escenes líriques de sarsuela, adreçat a majors de 65 anys marxa organitzats per Sant Andreu a partir de detectar demandes del barri… i que compta amb la participació de persones de fins a 90 anys. O, també, amb l’organització del Festivalet de Música Tradicional de Sarrià.
Impacte social i en el propi alumnat
“Ens hem obert a la ciutat, sobretot en el sentit de voler que el nostre impacte sigui molt més universal. I això té efecte en les dues direccions: la ciutadania passa a ser conscient que som un recurs amb el que poden comptar, alhora que transmetrem al nostre alumnat que té un compromís amb la societat”, sentencien ambdues a l’uníson.
“Hem adoptat una visió més comunitària, més oberta, més implicada en el dia a dia de l’entorn”, assevera Aguilera. Més enllà de la concepció clàssica del que podria ser una escola de música, centrada només en la formació del seu propi alumnat, els cinc centres s’impliquen en el teixit creatiu i social de la ciutat. “La visió comunitària es comença a treballar des de dins”, sentencia. “I així és com ens hem implicat en diverses de les festes majors dels barris, es desenvolupa un projecte conjunt amb la Lírica de Sant Andreu per fer una obra de teatre musical anualment, en què hi assisteixen ben bé 5.000 persones, formem en aptituds musicals a equips d’educadores de les escoles bressol, programem cicles de concerts oberts…”, detalla Jené.
Si, tradicionalment, la visió comunitària era un enfocament reservat més aviat als centres cívics i casals de barri, ara aquesta intencionalitat també passa a ser adoptada per les escoles municipals de música. “Amb accions com aquestes, la ciutadania pot veure que existim i conèixer la feina que fem, entendre que som un equipament municipal obert com qualsevol altre, i que hi pot accedir quan vulgui. És un retorn que fem a la societat, més enllà de la tasca formativa amb la qual vam néixer”, conclou Aguilera.
El Diari de l’Educació, 2025