L’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), que aplega prop de 500 municipis d’arreu del món compromesos amb la Carta de Ciutats Educadores i que es coordina des de Barcelona, va rebre al desembre el Premio Magisterio 2025 a los Protagonistas de la Educación per la seva tasca en la promoció de polítiques locals que impulsen l’educació com a motor de desenvolupament ciutadà, equitat i cohesió social. La cap del departament de Programes educatius de Ciutat del consistori, Pilar Lleonart, explica: “La mirada de Barcelona envers l’educació interessa arreu del món, Barcelona és un referent per a moltes ciutats en el marc d’un espai global d’intercanvi de pràctiques educatives, on ciutats d’arreu comparteixen experiències i aprenen mútuament”.
Marina Canals, secretària general de l’entitat, explica: “La Ciutat Educadora treballa per cosir la ciutat i crear ponts a través de l’educació. Una Ciutat Educadora és aquella que promou relacions improbables.” I detalla: “Sovint ens relacionem amb persones que es mouen com nosaltres, que es vesteixen com nosaltres, que pensen igual… Si promovem trobades improbables -com per exemple festes gastronòmiques, trobades interculturals, biblioteques humanes…-, tot això són oportunitats que generem perquè persones diverses es trobin i les pors que puguin haver-hi, es dissolguin.”
“Les ciutats són grans laboratoris de solucions creatives per a vells problemes, com són la inclusió, la sostenibilitat, l’urbanisme… Per exemple, moltes ciutats estan travessades per vies ràpides, moltes ciutats tenen barris que es van crear en un moment determinat… I es tracta de dignificar tots aquests espais, reivindiquem el ‘dret a la bellesa’. Així es teixeixen ponts, així es creen espais de trobada per relacionar-se”, hi afegeix.
Amb aquest premi, l’AICE consolida el seu paper com a referent estatal i internacional en la defensa d’un model de ciutat que educa al llarg de tota la vida i en tots els seus espais, situant les persones i la cohesió social al centre de les polítiques públiques.
Intervencions municipals educadores
La idea central que defensen l’associació i l’ajuntament és que les ciutats, amb els seus serveis i espais, transmeten missatges educatius o en el pitjor dels casos deseducatius, però en cap cas neutres: l’espai públic, els equipaments municipals, la cultura, l’urbanisme o les polítiques socials transmeten coneixements i uns valors determinats. “De la mateixa manera que diem que la salut no són només els hospitals, sinó que també ho és la nutrició, respirar aire pur, l’estil de vida… Quan parlem d’educació, també parlem de moltes més coses més enllà de l’escola”, exposa Canals. I Lleonart hi afegeix: “Treballem perquè tot allò que depengui de l’ajuntament tingui una intencionalitat educadora i sigui un valor transversal en totes les àrees”.
Més enllà de l’educació formal, doncs, l’educació no formal i l’educació informal són aspectes que les Ciutats Educadores tenen en compte en cada intervenció municipal. En aquest marc s’inscriuen a Barcelona iniciatives com la nova mirada comunitària que han adoptat les escoles municipals de música, les transformacions dels patis escolars perquè siguin més verds, més inclusius i més comunitaris, així com també el nou Espai de Joc 0-99 de la clariana del parc de les Glòries, concebut com un espai inclusiu, comunitari i intergeneracional amb intencionalitat educadora al llarg de tota la vida. “Reivindiquem la importància de jugar des de petits a molt grans”, exposa Lleonart.
“En un territori hi conviuen molts agents educadors. Si som capaços de generar sinergies, passen coses molt interessants, ho veiem constantment”, detalla Canals. L’entitat, de fet, compta amb un banc de més de 500 bones pràctiques educadores, que permet a ciutats d’arreu del món d’inspirar-se les unes en les altres.
Des del 1990
L’origen del moviment de Ciutats Educadores es remunta a l’any 1990, quan Barcelona va acollir el primer Congrés Internacional de Ciutats Educadores. D’aquella trobada en va sorgir la primera Carta de Ciutats Educadores (PDF), un document obert que ha estat revisat i actualitzat en diversos congressos internacionals per adaptar-se als nous reptes socials. Avui, la Carta continua sent el marc de referència per a municipis d’arreu del món que entenen l’educació com una responsabilitat col·lectiva i un instrument clau de justícia social.
“Era una època d’efervescència olímpica. Espanya havia entrat a la UE el 1986, i hi havia una voluntat de situar Barcelona al món. Es volia que els Jocs deixessin pòsit a la ciutat i un diàleg a diferents nivells. Aquest va ser el marc en el qual es va convocar el primer congrés, que vam estar preparant durant dos anys. En aquell moment, no hi havia la intenció de crear una xarxa que perdurés en el temps, però les ciutats que van venir van trobar molt interessant continuar-se reunint, intercanviar experiències”, explica Canals.
“Ara és difícil creure en l’existència d’un món sense xarxes, però llavors era tota una innovació! Abans no necessàriament hi havia cap necessitat de diàleg i d’aprendre entre iguals. Però hi va haver ja dues ciutats disposades a acollir una segona edició, que finalment vam celebrar a Göteborg (Suècia) el 1992, en què es va plantejar la idea de constituir una xarxa, i el 1994 a Bolonya (Itàlia) ja es van presentar els estatuts i l’estructura de la xarxa”, detalla.
Barcelona ostenta la presidència del moviment internacional, que aplega un total de 488 consistoris, amb el suport d’altres ciutats també molt actives. Lisboa, per exemple, coordina 98 ciutats portugueses, Rosario (Argentina) coordina un centenar de ciutats a tota l’Amèrica Llatina, i Changwon (Corea) o Brussel·les (Bèlgica), entre d’altres, també es compten entre les Ciutats Educadores més actives.
Cita a Granollers
La xarxa es reuneix cada dos anys en una trobada mundial que permet compartir enfocaments i projectes, i reflexionar conjuntament sobre com es pot fer front als reptes urbans a través de l’educació. Després de l’últim congrés celebrat a Curitiba (el Brasil), la propera cita tindrà lloc aquest mes de maig a Granollers, amb la cultura, l’educació i la comunitat com a eixos centrals del debat.
El Diari de l’Educació, 2026