L’habilitat per comunicar és part intrínseca de l’ofici d’educar. La tasca de les persones que es dediquen a la docència té a veure amb gestionar adequadament els recursos verbals i no verbals de la comunicació. El llenguatge dels sons i dels silencis, del cos i de l’espai és el gran oblidat en la nostra cultura.
- Quan hagis fet una pregunta a un alumne i calgui pensar per respondre-la, deixa el temps de silenci que calgui fins que respongui (tant se val quin sigui). Mentre esperes, mira’l afectuosament i somriu.
- Quan un alumne respongui una pregunta o faci una intervenció sobre el tema de què s’està parlant, agraeix-li amb la teva cara i amb els teus gestos la participació (malgrat que el que hagi dit no sigui «el que és correcte»).
- Respon a les intervencions dels teus alumnes amb veu dolça i suau per transmetre’ls que el que ells aporten al grup és important. En cas que vulguis matisar o completar el que han dit, fes-ho de manera que se sentin reconeguts.
- Quan un alumne estigui fent una feina que per a ell resulti complexa i t’hi acostis, fes algun senyal d’aprovació (moviment afirmatiu amb el cap, so d’aprovació «mmmmm», etc.), malgrat que el resultat no sigui de moment el que tu voldries.
- Mira amb atenció i afecte els alumnes que estan tenint alguna actitud que et sembli positiva, ja que si tu els mires, els altres els miraran més; i els alumnes més mirats són els líders, els més imitats.
- Quan un alumne et demani ajuda individual, acosta-t’hi, inclina el teu cos cap endavant, per mostrar interès, mira’l amb atenció i parla-li amb veu suau, sense estridències i molt lentament. Fes-li preguntes i espera en silenci les respostes.
- Continua prenent nota de suggeriments que comprovis que et funcionen amb els teus alumnes…
FONT: La comunicació més enllà de les paraules. Què comuniquem quan creiem que no comuniquem. GRAÓ, 2007. Col·lecció Desenvolupament personal del professorat, 10.
Podeu accedir a aquest llibre fent clic aquí.
