Sabem que és impossible saber de tot, però sí que coneixem coses que ens són útils i, també, qui ens pot ajudar i on ho pot fer. És com quan volem conduir un cotxe, no ens cal conèixer com funciona, però sí que hem de ser conscients de com l’hem de conduir d’una manera segura, tant per a nosaltres com per als altres.
Sabem que podem ajudar l’alumnat perquè faci servir les eines digitals d’una forma que li sigui útil i, així, pugui circular pels entorns digitals de manera segura i profitosa. La competència que treballem va més enllà de la part instrumental, perquè no és la competència digital pura i dura, sinó la social.
D’altra banda, i continuant amb la metàfora de la conducció, sabem que l’alumnat ha d’aprendre a circular pels carrers d’una forma segura i autònoma, valorant els riscos que hi ha, coneixent les normes i actuant assenyadament. De la mateixa manera, ha de navegar pels entorns digitals.
Sabem, també, com passa en qualsevol coneixement procedimental, que totes les persones , amb pràctica i temps, podem aprendre a fer servir les eines i els entorns digitals de manera eficaç, respectuosa i sostenible.
Volem que els entorns digitals ens facilitin la comunicació i l’aprenentatge. Que els puguem utilitzar de manera positiva.
Alhora, volem perdre la por a les tecnologies i combatre l’analfabetisme digital, perquè moltes vegades encara no les acabem de conèixer o no acabem de veure-hi tot el potencial que tenen. En volem gaudir i poder-les mirar com el que són: instruments portadors de comunicació contextualitzada i de benestar.
Podem oferir, i oferir-nos, eines i estratègies, i podem desenvolupar habilitats per moure’ns amb seguretat pels entorns digitals d’una forma assertiva, per acompanyar l’alumnat en accions molt importants: a respectar, a discriminar informació i seleccionar-ne, a cuidar les relacions, a tenir en compte la dimensió emocional, etc. Per tot això, no cal tenir coneixements tècnics, cal expertesa en tecnologia dolça (tècniques i recursos per millorar les nostres relacions amb les altres persones i per ajudar a millorar-les).
Podem formar-nos per millorar la nostra competència digital sense perdre la dimensió social.
Podem apropar-nos a la competència digital des de la visió que els aparells són portadors de benestar, perquè ens permeten, a part d’optimitzar el temps, fer el registre objectiu i contrastat de les informacions i dels seguiments, tenir un coneixement més complet de la complexitat i de la diversitat relacional i comunicativa del nostre alumnat, la qual cosa ens permetrà realitzar una aproximació i una trobada de discursos i evitar esquerdes i distàncies per manca de contextualització.
Podem compartir aquesta competència social de l’ús de les eines digitals amb els altres agents educatius: la família i l’entorn.
FONT: Revista Guix n.420. Clic aquí.
