És una Dona Gitana. Així, sí, amb majúscules. M’admira la força del seu discurs, la dignitat amb què parla del seu poble. M’imagino els seus ulls negres mirant la vida amb força, com canta Raimundo Amador, sentint gitano. «Nosaltres no volem perdre la nostra identitat. Els nostres avis van ser molt perseguits, i van lluitar molt per continuar sent gitanos. El nostre poble ha d’avançar, i això passa per la formació acadèmica.»
Es dedica a empoderar altres dones gitanes: «perquè surtin una mica fora de casa seva, que puguin agafar un metro, que participin en cursos i activitats de formació, que les nenes no es casin massa aviat […] La dona gitana es dedica molt a la vida domèstica, i el que intentem és que trobi motivacions fora de la família. La dona és el motor de canvi de la nostra societat. Nosaltres som la columna vertebral de les llars. Si la mare canvia, tot canvia. La mare és la que ha d’empènyer. No és cert que la dona gitana visqui submisa. És una idea equivocada. El futur del poble gitano depèn de la dona».
«Des de l’associació, fem també un tasca de suport a les escoles. Vigilem que els infants hi vagin cada dia, que les famílies es motivin. Tenim mitjancers que acompanyen criatures gitanes a les aules, per ajudar-les a fer-ho bé. Si un nen gitano s’enfada, potser llançarà una cadira, però si té algú gitano més gran que ell, que el guia i que li diu què ha de fer, el nen l’escoltarà. El respecte als nostres grans és molt important per a nosaltres. Ens l’han inculcat des de sempre. Els nostres infants participen en el que passa a la família. En tot. Quan hi ha una defunció, ells hi són. Quan hi ha una alegria, també. Quan hi ha algú malalt a l’hospital, tots l’acompanyem. I, com que ho viuen tot, ho aprenen tot. Per a bé i per a mal.»
Em commou la dignitat humil del seu discurs, l’orgull tranquil amb què m’explica l’essència del seu poble. A mesura que avança la conversa, creix la sensació que tenim molt per aprendre, que hi ha alguna cosa humana i essencial que alguns paios hem perdut al mateix temps que hem anat creixent en superioritat moral.
Per descomptat que s’ha d’atendre el que és social i oferir oportunitats per assolir l’èxit, però cal fer-ho amb una mirada de dignitat cap a les altres persones, no intentant embotir-les en els nostres paràmetres de normalitat.
A l’escola, què hi podem fer? «Tingueu paciència. La igualtat comença tractant diferent les persones que ho necessiten. El gitano ho té més difícil per fer els deures, per exemple. No és pas que no ho vulgui, és que, de vegades, ni tan sols té un espai per posar-s’hi, o passa alguna cosa a la família i tots se n’han d’anar. Parleu del poble gitano. És un orgull per a un infant. Ho agrairà i alguna cosa canviarà. Doneu-los suport, perquè els gitanos que aconsegueixin estudiar seran un referent per als que vindran darrere, perquè, malgrat els estudis, continuaran sent gitanos.»
Més informació: www.kaledorkayiko.org
FONT: Revista Guix n. 424 (Maig 2016). Clic aquí.
