Parlo amb la Carmen Tamarit en una de les pauses que fa mentre estudia. Quatre anys enrere, aquesta formadora valenciana de primer cicle d’educació infantil va començar a cursar el mòdul superior d’Educació Infantil per tal d’actualitzar els seus coneixements. Ho fa a través d’un programa del Ministeri d’Educació i Treball que convalida l’experiència i que ha permès que molts educadors i educadores d’infantil que no tenen la titulació actual puguin convalidar les seves credencials a través d’un tribunal d’avaluació. «O agafava el tren o em quedava despenjada del món de la docència», em diu mentre m’explica que l’anglès és la matèria que més li costa, i la psicologia la que menys.
El seu cas és similar al dels professionals que van «pujar al tren» per convalidar experiència: va presentar un projecte, el va superar i es va matricular en un mòdul que permet fer una formació semipresencial. Reconeix que la formació és bona, «però la política no acompanya». Parla del buit legal que hi ha en relació amb els professionals d’infantil i amb els funcionaris. No estan categoritzats ni equiparats a la resta de treballadors públics, per la qual cosa ara reivindiquen poder-ne ocupar el grup B, que milloraria les seves condicions laborals i obriria la porta a reconèixer, per exemple, les hores no lectives. «Tenim un problema», explica: «Com que la titulació que es demana equival al grup B però estem catalogades en un grup inferior, no es convoquen oposicions, i això provoca que el 90% de la gent sigui interina i que els fixos no puguem canviar de centre».
La comunitat es mobilitza cada any per desencallar la situació, però, en ser un sector petit, «no ens fan cas», apunta. Des del 1989 ella treballa a l’escola El Molí, un centre on més de la meitat de l’equip és interí, però la seva experiència encara ve de més lluny. M’explica els seus inicis a l’escoleta infantil Malva-Rosa, una cooperativa de pares i treballadors integrada a la Xarxa del Patronat d’Escoles Infantils de València. En parla il·lusionada i decebuda a la vegada pel fet que ja no existeixi. El projecte, que lluitava per la innovació i la renovació pedagògiques, va ser fulminat l’any 1994 per l’Ajuntament del Partit Popular.
M’emociona com parla i reivindica la figura dels educadors d’infantil, com creu en la tasca formadora que realitzen i com defensa que cal canviar les coses. La Carmen és de les que es mobilitza, surt al carrer i alça la veu. «La política s’està fent malament, ens preparen molt bé, però després no se’ns reconeix la tasca educativa», un fet que es confirma amb una pràctica que està començant a tenir lloc a certs centres valencians: «A algunes escoles de primària s’estan incorporant petits de dos anys. Qui s’ocupa d’aquests menuts és una professora de segon cicle d’infantil, i a les educadores ens contracten per, per exemple, canviar bolquers. Estem rebent una educació completíssima, però l’Administració només ens vol de suport».
Font: Revista Guix d’Infantil n.94. Març 2018. (https://goo.gl/XbPCPg)
