Cal reflexionar, en el marc de l’enfocament pedagògic que proposa la LOMLOE, sobre la prova que, al nostre país, dona accés a la universitat, avui coneguda com a EBAU –per les seves sigles en castellà d’Avaluació de Batxillerat per a l’Accés a la Universitat–, o també EvAU –per les seves sigles en castellà d’Avaluació d’Accés a la Universitat–, o PAU –Prova d’Accés a la Universitat–, o fins i tot com encara es denomina popularment, la selectivitat. Des d’un enfocament basat en el desenvolupament de competències i en la personalització de l’aprenentatge, aquesta prova hauria de ser un element facilitador entre el batxillerat i la universitat que millori la transició entre totes dues etapes educatives, encara que, és en aquest punt on hem de preguntar-nos si realment és així.
El fi darrer de la prova és assegurar la igualtat d’oportunitats per accedir als graus universitaris, dins del districte únic universitari. Es tracta, per tant, d’un objectiu ambiciós, si es tenen en compte les desigualtats de partida que hi ha actualment, com són, entre d’altres, un currículum de batxillerat diferent a cada comunitat autònoma o les diferències significatives que hi ha a les qualificacions de batxillerat en funció de la titularitat del centre.
En aquest marc complex, l’EBAU és un mer distribuïdor de notes per arribar a ser admesos als graus més demandats i amb més prestigi social i econòmic, com és el cas del Grau en Medicina.
Si volem aconseguir un enfocament competencial a les proves, la norma bàsica estatal ha de ser molt més ambiciosa.
Una de les apostes més arriscades que es planteja a la LOMLOE és la creació, a l’etapa de batxillerat, de la modalitat General; aquest fet ens ha de permetre una reflexió sobre l’enfocament de l’EBAU i el debat necessari sobre la mena de proves que dissenyem. Si volem aconseguir un enfocament competencial a les proves, la norma bàsica estatal ha de ser molt més ambiciosa del que és a l’actualitat, amb la introducció de característiques comunes per assegurar l’equitat educativa entre tots els i les estudiants i, independentment de l’origen autonòmic o de la naturalesa del centre del qual procedeixen.
Sembla que és lògic que el debat sobre com millorar no pot estar centrat en elements com la durada de les proves o sobre com ha de ser la tipologia de les preguntes, sinó a dissenyar els mecanismes necessaris per assegurar el rigor i l’eficàcia de les proves que componen l’EBAU, a fi que s’hi avaluï el que es pretén avaluar realment: el grau de desenvolupament de les competències per fer front als problemes del segle XXI i contribueixi, d’aquesta manera, a tenir una presa de decisió efectiva sobre el projecte vital. Només així es podrà assegurar que l’EBAU serveix els principis d’universalitat, equitat i igualtat d’oportunitats que ha de regir el nostre sistema educatiu.
Font: DOSSIER GRAÓ Nº8. La LOMLOE: Una oportunitat per millorar la societat del segle XXI, p.101 (2023). GRAÓ.
