Autor: Antoni Zabala

El malestar docent ha esdevingut una evidència difícil de discutir. Es parla d’estrès, ansietat, baixes laborals, dificultats de convivència, pèrdua d’autoritat, excés de burocràcia, pressió de les famílies, manca de recursos, currículums extensos, ràtios elevades o falta de temps per coordinar-se. Totes aquestes causes són reals. El professorat les viu cada dia i seria un error minimitzar-les. Però també seria un error quedar-nos només aquí. Quan una realitat complexa es presenta a través de molts símptomes, la temptació és respondre a cada símptoma per separat. Si hi ha burocràcia, reduïm papers. Si hi ha problemes de convivència, fem protocols. Si…

Hi ha una pregunta incòmoda que rarament es formula de manera explícita en el debat educatiu: tot allò que proposem que l’alumnat aprengui es pot aprendre realment en el temps de què disposem? La resposta, si som rigorosos, és que probablement no. I aquest «no» no és fruit d’una mala pràctica puntual, sinó d’un problema estructural en la manera com construïm i despleguem els currículums. Un currículum que creix per sumar Els currículums oficials es construeixen, en gran mesura, per agregació. Cada àrea, legítimament, defineix les seves competències específiques i els sabers que considera imprescindibles. Els equips disciplinaris tendeixen a reforçar la importància…